L’escriptora ha visitat Barcelona per promocionar la darrera novel·la ‘Tiempos de swing’ (Salamandra) i participar en el cicle de Converses de La Pedrera.
Zadie Smith debutava amb ‘Dents blanques'(2010), un debut que la va convertir en una de les joves i prometedores narradores amb només vint-i-cinc anys. El títol de la nova novel·la es refereix al ‘Swing time’, una pel·lícula de Fred Astaire i Ginger Rodgers.
Zadie Smith assenyala que l’etiqueta d’autor jove ‘s’acaba als quaranta anys i jo ja en tinc quaranta-dos’, tot i que assegura ‘L’escriptura sembla que endarrereix l’envelliment d’alguna manera perquè a Anglaterra hi ha crítics i periodistes literaris que creuen que Martin Amis és un jove punk i en realitat té seixanta-sis anys’
En tot cas, Zadie Smith agraeix el qualificatiu de jove ‘Segurament ens fa envellir més a poc a poc si algú em considera encara jove, em sembla fantàstic i meravellós, però jo no m’hi sento’.
El claqué, l’amistat i el somni de dues noies de convertir-se en ballarines
Un documental sobre l’origen del claqué de Michelle Orange va ser el punt de partida de la novel·la ‘ en aquest documental s’explica els orígens del claqué i la història dels esclaus africans que van ser portats en vaixells de l’Àfrica occidental cap a Amèrica on se’ls prenia tot, família, roba, objectes i l’únic que els hi quedava era el seu propi cos’. Existeixen altres teories sobre l’origen del claqué com la combinació dels esclaus que estaven a les cobertes dels vaixells i els irlandesos que portaven els vaixells’.
En qualsevol cas l’autora volia ‘tractar la diàspora de la sortida dels africans de l’Àfrica i la dansa i ‘Tiempos de swing’ és una faula que abraça aquests dos temes’.
L’amistat de dues noies que es coneixen durant la infància en una escola de ball i com la vida les porta per camins diferents, centren la trama de la novel·la de Zadie Smith.
Una novel·la que es podria considerar com una història d’amor ‘com a mínim és una relació molt llarga entre dues persones i aquesta relació no sempre és fàcil i està plena també de desil·lusions mútues, d’errors i malentesos’.
L’autora reconeix ‘quan escric veig que és molt difícil parlar de les relacions reals perquè aquestes relacions són complicades i també ho és l’amistat’. Però ‘malgrat que no sempre aquestes relacions són felices, com a mínim són molt reals’.
Zadie Smith ha reivindicat la seva literatura intentant crear ‘una experiència en el lector similar a un videojoc i que pugui identificar-se amb els personatges’.
Segons la seva experiència, per a un lector negre és fàcil identificar-se en personatges com David Copperfied o Jane Eyre, però per a un lector blanc identificar-se amb un personatge d’una altra raça o exòtic és més complicat i per aquest motiu ‘m’esforço perquè el lector blanc pugui identificar-se amb els meus personatges, no com a turista sinó identificar-se amb ells de veritat”.
Una narradora desconeguda
De pare anglès i mare jamaicana, Zadie Smith ha destacat per l’apostat d’una literatura multicultural i el seu univers literari recorre escenaris propers a un entorn de classe baixa mitjana obrera i la barreja racial.
Zadie Smith torna al barri de Willesden Green de la seva anterior novel·la ‘NW London’.
La narradora de ‘Tiempos de swing’, de qui desconeixem el seu nom, coneix quan té set anys, a la Tracey en una escola de dansa. Dues noies mulates amb el somni de convertir-se en ballarines, neixen en un mateix barri amb vides més o menys similars, però que amb el pas del temps, s’aniran distanciant i augmentat les desigualtats.
Totes dues tenen la passió per la dansa i pels musicals de Fred Astaire que les unirà per sempre malgrat la separació que patiran al llarg de les seves vides.
Tracey és més explosiva i fins i tot té més talent pel ball que no pas la narradora. Finalment la narradora de la novel·la aconseguirà treballant d’assistent de la celebrity del món del pop Aimee, que guarda algunes similituds amb Madonna.
El personatge d’Aimee serveix a l’autoraper parlar de la fama i de l’entorn de les celebrities ‘M’interessen les relacions entre el poder i la fama’, tot que assenyala que ‘Esperava que el culte pels famosos acabaria desapareixent però no ha estat així i s’ha convertit en una mena de metàstasis i hem arribat al punt en que potser el més famós de la sala s’ha convertit en president.
El fet que Aimie destini una part dels seus diners als projectes de cooperació amb Àfrica fa que la novel·la també viatgi al continent africà, i ho fa per primera vegada en la literatura de Zadie Smith. “vaig treballar durant un temps a Libèria, Senegal i Gàmbia i no esperava exactament sentir-me com a casa. Però, molts dels sentiments que escric a la novel·la són els que jo vaig sentir”.
L’amistat, la desigualtat i la fama en primera persona
L’autora ha utilitzat per primera vegada la narració en primera persona per explicar la història de dues amigues que es coneixen durant la infància en una escola de ball i com la vida les porta per camins diferents. Smith explora temes com l’amistat, la desigualtat i la fama.
El fet d’escriure en primera persona ‘sempre m’ha semblat que era un estil molt restrictiu perquè si parles sobre moltes persones, resulta complicat parlar-ne en primera persona”, assegura que ‘és difícil perquè no tens gaire marge de maniobra ni gaire espai per moure’t ‘
Afirma que ‘en aquest cas escriure en primera persona ha estat una perversitat meva perquè la narradora és una persona que no té personalitat i s’assembla a aquella veu que normalment trobem als blogs o als comentaris en línia’. De fet, ‘He triat una narradora que és molt existencialista i que només acaba definint la seva persona a través de les coses que va fent”
L’autora reconeix la influència de les novel·les de Karl Ove Knausgard per decidir-se per una narració en primera persona, tot i que assegura la comoditat i flexibilitat de seguir utilitzant la tercera persona per narrar les seves novel·les.
Sobre la següent novel·la se situarà a la dècada de 1840-1850 i tractarà de dos personatges reals que en realitat són un frau. Smith assegura que ‘pot ser una experiència terapèutica escriure sobre aquella època i no sobre l’actualitat’
