La novel·la ‘L’homenatge’ ha rebut el XXI Premi Nestor Luján de Novel·la Històrica
Sobre la novel·la, X. R. Trigo ha destacat a L’Illa dels Llibres ‘fa molt que volia escriure alguna cosa amb el moviment modernista com a rerefons. Després d’un intent fallit, ara fa molts anys, vaig pensar que no tenia perquè ser una obra tan abastadora, que podia trobar l’essència del que volia dir en un fragment puntual de la història’.
‘L’homenatge’ se centra ‘els darrers dies en que la Lluïsa Denís va tenir en propietat el Cau Ferrat, abans de donar les claus a l’ajuntament seguint la voluntat del seu marit, el pintor Santiago Rusiñol’.
A la novel·la ‘Intento concentrar-hi moltes de les preocupacions estètiques i vitals del Modernisme, a través d’una trama que vol destacar també la combinació de fragilitat i fortalesa que nia al fons de tots nosaltres.’’
L’argument de ‘L’homenatge’ parteix ”d’una idea molt senzilla que, amb el pas de les pàgines, s’endevina molt més complexa’ afirma l’autor. ‘’Ens parla d’un crític d’art que vol retre homenatge al moviment modernista i demana la vídua d’en Rusiñol que li permeti celebrar al Cau Ferrat una reunió amb alguns dels seus representants vius’’.
A partir d’aquest fet la novel·la també compta amb elements de misteri ‘Hi ha, però, dos aspectes que compliquen la trama. El primer, que el crític aspira realment a venjar-se per com en Casas i en Rusiñol van rebutjar la seva obra. El segon ens parla de la intenció més oculta del crític, l’amor que sent per la vídua d’en Casas, la Júlia Peraire.’’
A través de la mirada dels diferents personatges el lector es pot fer una fotografia del moviment Modernista ’’ La narració també fa petites excursions cap a moments cabdals del moviment, flash-backs que ens permeten entendre millor la reacció dels diferents personatges: Júlia Peraire, Lluïsa Denís, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i el crític en qüestió, un personatge de ficció que em serveix per lligar la història.’’
Gràcies a personatges de ficció com la Conxita Canut, l’autor introdueix temes relacionats amb la hstòria del Modernisme català ‘’en la seva figura aplego moltes lectures sobre el tema i em serveix com a testimoni de la influència del moviment modernista a la vila de Sitges’’ assegura Trigo.
XULIO RICARDO TRIGO I EL PREMI NÈSTOR LUJÁN
Xulio Ricardo Trigo és autor de les novel·les ‘Les veus del Liceu’ El port del nou món’, ‘Els secrets de la reina’, Somni de Tarraco’ a més de la novel·la negra ‘L’objectiu del crim’.
Entre els premis rebuts en la seva trajectòria hi destaquen l’Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Miquel de Palol.
Per l’autor rebre el Nèstor Luján de Novel·la Històrica suposa ‘com qualsevol premi és una oportunitat per fer-te més visible davant els lectors i lectores. En aquest cas, també aporta la companyia de la qualitat demostrada pels anteriors guanyadors’.
Xulio recorda ‘Vaig conèixer fa molts anys en Néstor Lujan i sempre em fascinava la manera molt seriosa i a la vegada lúdica de la seva consideració per la Història. Un escriptor ha de saber que darrere la documentació històrica, més enllà dels fets, sempre hi ha les persones. És en aquest sentit que m’agrada completar l’afegitó d’històrica amb un altre aparentment contradictori, com ara “intimista”. Afegeix que ‘la Història, al capdavall, la van fer persones normals, assumint les arbitrarietats dels poderosos o rebel·lant-se contra elles.’.
EL PREMI NÈSTOR LUJAN
El Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics. La dotació del premi és de 4.000 € i la novel·la ja es troba a les llibreries el mateix dia de la comunicació del guardó.
Enguany, el jurat, compost per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Glòria Gasch, ha decidit atorgar-lo a la novel·la L’homenatge de l’escriptor Xulio Ricardo Trigo.
Les obres El càtar proscrit (2016), de Jaume Clotet; Temps de família (2015), de Tània Juste; La rosa entre els llops (2014), de Joaquim Molina; Conspiració a Tàrraco (2013), de Jordi Solé; Bon cop de falç (2011), d’Andreu González i Ramon Gasch; o Intrigues de palau (2006), de Maria Carme Roca han estat algunes de les obres guanyadores en anteriors edicions.