L’illa dels llibres sorteja dues trilogies de l’autora de la novel·la ‘Al pais del núvol blanc’.
Sarah Lark és autora de les novel·les ‘Al país del núvol blanc’, ‘La cançó dels maoríes’ i ‘El crit de la terra’ publicades a l’editorial B.
Per poder participar en el sorteig heu de respondre a la pregunta.
Quin ha estat el viatge de la vostra vida?
Les respostes a info@illadelsllibres.com abans del 19 de novembre. Indicant nom i cognoms.
Nascuda a Alemanya, Sarah Lark actualment viu a Mojácar (Almeria) on té una granja on acull cavalls abandonats. Lark va treballar com a guia turística a Nova Zelanda i per tant coneix força bé la cultura maorí.
El seu nom real és Christiane Gohl, però els seus editors alemanys li van aconsellar un canvi de nom abans de publicar a l’any 2007 Al país del núvol blanc. Dos anys després es publicava la tercera part de la trilogia amb unes xifres de vendes que arribaven als més de dos milions i mig d’exemplars venuts.
No va ser fins l’abril del 2011 quan l’editorial Ediciones B va editar en català i castellà Al país del núvol blanc que ràpidament també es va convertir en un fenomen editorial.
Algunes respostes rebudes:
Iolanda Garcia: Va ser a nova york amb les nostres nenes i uns amics la cara de la meva filla gran al.arribar al barri de la” carrie bradshaw” (sex of city) va ser de pel.licula on viatge meravellós
Montse Xicola: El viatge de la meva vida, ha estat a Suissa, concretament Interlaken i el Jungfrau.És el primer viatge que vaig fer amb els meus fills i va ser preciós i idlílic. Recomenable per famílies. Gràcies i a veure si tenim sort.
Rosa Ma Fusté Antich: El viatge de la meva vida va ser a Turquia; hi vaig anar amb una colla d’amics i el meu marit i va ser genial visitar la Capadòcia, les ciutats subterrànies, Konya i sobretot Estambul. Encara recordem el viatge quan ens trobem!
Jaume Mas: Sense dubte el viatge de la meva vida va ser a Thailàndia on varem poder gaudir de la gran hospitalitat de la gent, a part de poder conèixer una cultura diferent i paissatges molt macos. Per desgràcia tambè varem poder veure el mal que va fer el tsunami.
Glòria Planas i Bas: El viatge de la meva vida ha estat a Botswana i Zimbawe, l´estiu de fa uns quants anys. A més de compartir l´experiència de viatjar amb catorze persones que no coneixíem i un equip local de persones fantàstiques, el meu home i jo vam dormir unes quantes nits sota el cel africà en una tenda de campanya; vam navegar pel riu Zambeze; vam mullar-nos amb els esquitxos de les catarates Victòria i les vam sobrevolar en helicòpter; una nit vam ser visitats al campament per hienes; vam dutxar-nos sota les estrelles a pocs metres d´un elefant; vam navegar en canoa pel delta de l´Okavango, on cap altre so que els crits dels hipopòtams trenca la pau de les aigües; vam fer una ruta a peu per trobar animals salvatges; vam veure un baobab caigut per les mossegades dels elefants; vam veure lleons menjant i voltors esperant les despulles…i vam viure al ritme de la llum solar, i amb l´alegria de les descobertes constants al continent més especial que hem visitat.
Eva Oliveras: El millor viatge de moment a Egipte amb el meu marit i la meva filla de 8 anys.El vem disfrutar moltíssim buscant informació i implicant a la nena a fer la ruta amb nosaltres.Només per veure-li la cara al veure les piràmides,els mercats,el nil….va valguer la pena.
Rosa Dachs: Un inici fred. Sentir l’aire que t’envolta el cos nu. Després el caliu dels braços que et prenen amb força i et donen força per recórrer aquest viatge que has iniciat. Cada esglaó, una experiència diferent. Gaudir de la brillantor del sol, de les gotes de pluja que regalimen cara avall, amb la sensació de rebre un bany purificador. Estripar la foscor de la nit, amb els ulls clars. Viure aquest viatge trepidant amb afany, amb il.lusió. Descobrir l’amabilitat que s’amaga darrera de cada nova experiència. Quin viatge pot ser millor que la vida?”.
Xavier Crespo: El gran viatge de la meva vida va ser imaginari, i es va produir a la infantesa amb la lectura de la primera novel·la, que era d’aventures i històrica i estava ambientada en ple bombardeig de Barcelona el 1714. Jaume Cabré en va fer viatjar somniant despert pel passat.
Montse Farrés. Indiscutiblement el viatge que vaig fer a Egipte, sempre m’ha fascinat l’arqueologia i les dinasties faraòniques, i passejar pels llocs -tantes vegades llegits- sentint les olors, veien paisatges, la veritat el vaig gaudir com una nena amb una joguina nova.
Elisenda López: El viatge de la meva vida, va ser el que vaig fer just abans de nèixer la meva filla a Austria, amb el meu marit. Va ser molt romàntic especialment l’estada a Salzburg. Podiem visitar el que ens agradava. Vam conèixer les pintures de Klimt…Després quan tens fills el tipus de viatges canvien, i ja no ets tan lliure.
Marta García. El viatge de la meva vida és Bolívia. Vaig anar-hi el juny de 1997 i vaig estar-hi quasi un mes. Mantenia relacions amb un xicot que treballava a una ong i vaig aprofitar les vacances d’estiu per veure’l i visitar, un dels països més pobres del mon, a fons. Aquesta ong estava ubicada l’Alto-Senkata, a prop de la Pau, on els indis aimares viuen majoritàriament. L’experiència va ser forta i una bona lliçó de vida. Crec que tots hauríem de fer un viatge com aquest un cop a la vida per aprendre a valorar molt més la sort que tenim de viure a Europa i a lluitar per no perdre el que tenim.
Miquel Grau: Jo tinc dos viatges de la meva vida. El primer el que en va portar la sorpresa de trobar parella, quan als 40 anys pensava que no en trobaria. Va ser durant el viatge de l’ agost de 2008 amb motiu de l’ Aplec Internacional de la Sardana a Tallinn (Estònia) on vaig anar pel meu compte amb un grup d’ amics i vaig tornar amb la que avui es la meva dona (integrant d’ aquest grup d’amics), sense cap intenció prèvia per la meva part abans de la sortida del viatge.
El segon viatge de la meva vida va ser el del viatge de noces que vaig fer amb la dona el juny d’ aquest any i que ens va portar a la capital txeca, Praga.
Primer, pel que significa el fer viatge de núvis a la meva edat (44 anys) quan pensava que no trobaria a ningú per casar-me.
Segon, per que vam anar completament sols al viatge, com és lògic. Els anteriors sempre anavem amb grup.
Tercer, per que a més de disfrutar de la meva dona, tenim els mateixos gustos i el marc incomparable de la ciutat de Praga, amb el pont de Carles, el sopar en un vaixell del riu Moldava, etc. Es una ciutat encantadora. Per tot això i més, son els viatges de la meva vida.
Lluna Fabregat: El viatge de la meva vida va ser a Mallorca, allà es contemplava un gran paisatge, la gent estava tranquil·la i hi havia persones de tot tipus, de tots colors i de diferents religions convivint en harmonia, amb la meva família vam anar a un hotel on compartiem piscina, bar i menjador amb altres clients, jo hi vaig conéixer dos nens russos amb el quals em comunicava a través de signes i de l’anglés, encara que no ens enteniem, ens vam fer amics,només els vaig veure durant quatre dies però m’ho vaig passar molt bé amb ells, també vaig conéixer a un nen saharaui que anava els estius a Mataró i amb aquest ens enteniem bé parlant en català, era una mica tímid però al cap de no res xerrava com mai havia vist xerrar a ningú. Va ser un viatge inolvidable i fantàstic on hi vaig aprendre moltíssimes coses.
Cristina Vilà. El viatge de la meva vida el vaig fer l’octubre del 2004 al Marroc rural, un viatge que em va portar per un paisatge àrid i inhòspit però que se’m desvetllà ple de vida, de colors mediterranis i de sorpreses inesperades, de coneixences imprevistes i de canvis de pensament.
Gemma Martinez: El viatge de la meva vida (per ara..) va ser amb 18 anys a galicia en tren i amb amigues i amics!!
Carme Paret: El viatge de la meva vida serà endinsar-me en les pàgines dels llibres i viatjar a aquest país per viure-l.
Jordi Bruguera: El viatge de la meva vida va ser a Escòcia. 12 dies meravellosos en cotxe per l’Escòcia dels castells, llacs i paisatges de postal, això sí, conduint per l’esquerra, grgrgrgrgr.