L’autora de ‘Mare i filla’ rep el guardó amb la segona obra escrita en català.
Jenn Díaz continua consolidant una trajectòria literària que ara es veu reconeguda amb el premi Mercè Rodoreda de contes.
L’escriptora catalana ha rebut aquest guardó després de la publicació de ‘Mare i filla’, la primera novel·la escrita en català.
En una entrevista publicada a L’Illa dels Llibres, Jenn Díaz assegurava que li agrada escriure ‘històries de veritat i que em commoguin’ i es definia com ‘una persona atenta als detalls’. De ben segur que aquestes qualitats les aprofita al recull de contes de Vida familiar, l’obra guardonada amb el premi Mercè Rodoreda, on els relats s’aboquen a la quotidianitat més próxima amb petites històries on es produeix alguna mena de ruptura.
Entre els protagonistas dels contes hi trobarem a una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa…
El premi dotat amb 6.000 euros serà publicat al febrer de 2017 per l’editorial Proa. El jurat del premi ha estat format per Francesco Ardolino, Àngel Burgas, Jordi Mir, Sílvia Soler i Àlex Susanna. Aquest any s’han presentat 38 originals.
L’any 2015 publicava la primera novel·la en català ‘Mare i filla’ (Amsterdam) on s’inspira en l’univers i l’obra de Mercè Rodoreda i la lectura de la novel·la transmetia la literatura de l’escriptora catalana un cop passat pel filtre de Jenn Díaz.
L’autora assenyalava a L’Illa dels Llibres que ‘voler assemblar-se a Mercè Rodoreda és sempre una intenció, perquè cal aprendre de les millors. Jo vaig recolzar-me en la seva literatura i la vaig llegir i rellegir. La lectura és la millor eina d’escriptura’.
Com és habital en la seva obra, Díaz explorava en els sentiments i les emocions de les protagonistes, en la difícil relació entre mares i filles.
Jenn Díaz debutava com a escriptora l’any 2011 amb Belfondo (Principal de los Libros) i des de llavors la seva carrera literària que s’ha anat consolidant i fins i tot oferint un univers narratiu propi que també ens oferiria a les novel·les El duelo y la fiesta, Mujer sin hijo i Es un decir (Lumen).
