El 3 de febrer Icíar Bollaín estrenarà la pel•lícula basada en aquesta història amb Verónica Echegui com a protagonista.
Nascuda a Ripoll l’any 1959, Vicki Subirana va dedicir un bon dia crea una escola per a nens pobres del Nepal. Ho va abandonar tot per fer realitat el seu somni.
Subirana havia estudiat Magisteri a la Universitat de Vic i el 1989, va fundar un parvulari per a 32 nens refugiats tibetans i d’altres ètnies. L’any 1992 es va casar per conveniència amb un xerpa que després es convertiria en l’amor de la seva vida.
Vicki Subirana va començar a escriure en un diari les experiències que ara relata.en aquest llibre, els primers problemes amb l’idioma, la nova cultura d’un país fins llavors deconegut per ella, la manca de recursos per fer front el seu projecte i la contrucció de l’Escola Daleki.
Vicki Subirana ens explica la seva biografia, amb una barreja d’amor, solidaritat i superació.
Una mestra a Katamdú el publica en castalà i castellà l’editorial Alfaguara.
Ara que em disposo a explicar la meva vida, obro la carpeta no pas per desar-hi res sinó per mostrar el que conté. Si hagués tingut una altra existència, les anotacions i els records podrien haver estat ordenats, nets i brillants. Tanmateix, tenen pols de Katmandú, taques de l’etern menjar nepalès, amb arròs i verdures; guarden el perfum d’encens i la fetidesa fastigosa dels ministeris i les dependències oficials. Algunes frases les vaig escriure mentre gaudia de les eternes hores d’espera en un passadís o en una sala; altres relats fan referència a prediccions astrològiques de les quals un dia em vaig burlar.
Hi trobo restes de khatas, algun dibuix infantil, pèls de iac, targetes de visita que em van fer plorar i riure alhora; en alguna escletxa, en aquest maremàgnum, hi ha un espai d’aire tan fi i glaçat que em recorda que un dia vaig estar als vessants de l’Everest; hi ha racons amb olor de cabana, de llar d’infants, d’internat, de fàbrica, de pluja tropical, de flors i d’ungüents vomitius. Altra gent deu tenir les seves pròpies carpetes. Aquesta és la meva. (Fragment del pròleg)
