L’illa dels llibres gràcies a l’editorial Ediciones B us ofereix els primers capítols de la novel·la El mercader de Coia Valls.
L’escriptora Coia Valls publica ‘El mercader’ (Ediciones B) una novel·la històrica ambientada a la Barcelona del segle XIV.
Un tastet d’el mercader.
Barcelona, 24 de desembre de 1320
En Jaume Miravall, mercader de la ciutat de Barcelona, va traspassar el llindar de casa seva xop i respirant amb dificultat.
No va veure els rams de boix grèvol amb què l’Elvira i la Margarida havien guarnit l’estança, ni va tastar la clarea, el vi amb mel i espècies elaborat uns quants dies abans. Hi havia també un plat de neules tot just sortides del forn i un grapat d’herbes oloroses cremaven a sobre de la taula. L’home, però, semblava aliè a qualsevol signe nadalenc.
Abans de deixar-se caure al banc amb el petit fardell a la falda, les campanes de Santa Caterina i del convent de Sant Agustí anunciaren la missa del gall. Aviat s’hi van sumar amb veu àgil les de la catedral de Santa Eulàlia, orgulloses de la seva primacia.
Cap de les tres persones que ocupaven la cambra va fer cas d’aquella dringadissa.
La dona del mercader i la seva germana havien treballat durant hores perquè el cau del carrer Vigatans on vivien perdés l’olor de ranci. L’extrem nord del barri de la Ribera era un laberint que a penes deixava entrar el sol, la humitat penetrava fins al moll dels ossos. Malgrat tot, l’únic que captava l’atenció dels reunits era el fardell bellugadís i moll que el mercader abraçava.
Per la manera de moure’s i el dèbil grinyol que s’endevinava entre els draps, podia ser un cadell. Pensaven que trauria el cap en qualsevol moment i estaven expectants. Aleshores, en Jaume Miravall, amb una delicadesa que sobtava en les seves mans joves i fortes, va obrir una mica la roba i els va mostrar el nadó. Amb prou feines tenia unes hores de vida. L’Elvira Bovet, la seva muller, va deixar caure el plat de terrissa que eixugava. Una contracció prematura havia fet que es protegís el ventre amb les mans.
Mentrestant, la seva germana Margarida perdia la cullera de fusta dins l’olla de Nadal que portava hores al foc.
Podeu llegir-ne més en aquets enllaç.
Entrevista amb l’autora clica en aquets enllaç
