La Marina i l’Oriol i tota la família XXL un cop van cobrar l’herència de la tia Antigua decideixen fer un cruer pel Mediterrani a bord La Perla del Mediterràni.
Viatjaran per ciutats com Montecarlo, Florència., Nàpols, Roma on viuran exeperiències força divertides. La Txari s’embolicarà amb el metge del vaixell, el Pol s’enamora de Sandro, el cantant que amenitza les nits del creuer, la Solé acaba enrotllant-se amb el càmera que els hi ha enviat la Mangot amb l’objectiu de fer un reportatge d’una família com la seva, i la Mar, la filla de 19 anys de l’Oriol i la Terri (ex de l’Oriol), troba l’amor de la seva vida, en Gael, un pijo molt educat i atractiu. Tot es complica quan la Mar i en Gael decideixen casar-se…
Sílvia Soler és autora també de , 39+1, L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ellamateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Va obtindre el Premi Prudenci Bertrana amb Petons de diumenge, (Columna, 2008)
Així comença Un creuer fora de sèrie.
L’Andreu havia insistit que, sobretot, no ens descuidéssim de comprar uns quants rotllos de paper de vàter. No em facis dir a quina pellícula ho havia vist, però el cas és que el nano tenia fixada la imatge d’un transatlàntic sortint del port i tot de cintes de paper de vàter unint les cobertes i la terra ferma.
Quan la meva mare el va sentir, l’hi va fer explicar millor:
—Paper de vàter?
I l’Andreu, amb gran entusiasme:
—Sí, sí! Les persones que fan el creuer surten a les cobertes i, quan el vaixell encara no s’ha mogut, llancen rotllos de paper de vàter que recullen els que han anat a acomiadar-los. Així, quan el transatlàntic comença a allunyar-se de terra, els de les cobertes van deixant anar paper fins que es desenrotlla tot, i vol dir que ja són a alta mar i que el viatge ha començat.
La meva mare: —Que graciós. Pot ser divertit. I no podríem fer-ho amb serpentines? Faria més bonic! És que paper de vàter…