L’illa dels llibres gràcies a l’editorial Columna us ofereix els primers capítols de la novel·la ‘La col·laboradora’ d’Empar Moliner.
Moliner ens ofereix una història protagonitzada per una dona que treballa de negre literari en una editorial.
LA COL·LABORADORA EMPAR MOLINER
Com dir-l’hi? La cosa comença més o menys així: una nena va pel camí amb una cullera sopera a la mà, que s’endevina que és plena. Altres nens van i vénen per aquell camí amb culleres soperes a la mà i aquella nena potser els compta, jo ho hauria fet, sempre compto les coses.
Són set, i ella, que en fa vuit. Els que vénen ja porten la cullera plena, i és plena d’allioli. Els que hi van, encara la porten buida. Vol l’explicació? És diumenge i en aquell poble els diumenges tothom fa carn a la brasa. Els nens van a casa d’una dona que sap fer allioli del de veritat, que és sense ou. No hi posa ou, només all i oli. Amb la mà de morter.
Els grans envien els petits a comprar-li la cullerada d’allioli perquè a partir de la cullerada, a casa, podran lligar el propi allioli, afegint-hi més oli i remenant. És una foto, això. Jo tinc la foto. No sé qui la devia fer, però entenc que la devia fer perquè el fet quotidià li va cridar l’atenció, li va semblar potser poètic.
La nena va endolada, això és un detall important, porta dos fils de cosir negres als forats de les arracades. Es diu Àngela Alzamora Gelabertó i no fa gaire que s’ha quedat sense mare. Se sap que s’ha quedat sense mare pels fils negres i perquè porta els cabells tallats al zero (abans devia dur unes trenes llargues, com les altres nenes de la foto). A les nenes que es queden sense mare els tallen els cabells, perquè el pare no en sabrà, de pentinarles.
I si en sabés no seria feina seva. Són altres èpoques, no estem parlant d’ara, suposo que ja s’ho ha imaginat, abans es feia així, no vol dir que el pare fos cruel, ni això que ara en diuen «sexista», no. Es feia d’aquesta manera.
Vols seguir llegint els primers capítols? Clica en aquest enllaç