L’escriptor analitza a L’Illa dels Llibres la novel·la ‘Els finals no arriben mai de sobte’ de Salvador Macip.
“Som defectuosos. Tot el planeta ho és. La vida és defectuosa. Per definició. És un dels seus principis necessaris. Si els organismes no mutessin accidentalment, encara seríem bacteris vivint en un toll. Tota la nostra existència es basa en una acumulació d’errors que, després de milions d’anys, ens ha convertit en el que som ara. Evolucionem quan ens equivoquem.”
Aquest és només un dels molts fragments que tinc subratllats de la novel·la ‘Els finals no arriben mai de sobte’ de Salvador Macip.
Publicada per Enciclopèdia Catalana, la novel·la és una dissecció de viu en viu d’una societat tocada de mort que convida a pensar i reflexionar en què fem i com ho fem, tant des de la perspectiva individual, com la grupal, com també i, sobretot, en l’àmbit personal, de parella. I dic que és una dissecció perquè el doctor Macip ens obre en canal i no ho fa pas amb un bisturí sinó que ho fa amb una ploma molt ben esmolada.
I a partir d’aquí que cadascú decideixi d’intervenir-hi quirúrgicament de la millor manera. Ara, ja els avanço que l’antídot contra tots els mals és l’amor, és saber estimar. Unes reflexions que sorgeixen a partir d’un fet tràgic, per tant catàrtic, i històric i que tots els lectors tenim al cap: els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York.
L’escenari on es troben les vides de tres personatges que són en Guillem i la seva parella, la Sandra, i un amic dels dos, en Roger. Deixeu-vos portar per la novel·la més personal de Salvador Macip i no us en penedireu. Frases curtes. Concises. De dret al cor, a l’estómac, al cap…
Us faran pensar, us fan parar a pensar en un munt de coses que les anem covant i que necessiten un detonant per esbotzar les costures d’un edifici emocional que potser no s’aguanta.
La novel·la és l’instrument que atia aquest temporal d’emocions que Macip ha aconseguit que es desfermés a partir de les 8.46 d’aquell fatídic 11 de setembre. El dia que sense que ho marqués cap calendari va servir per fer un canvi de vida.
Martí Gironell
