L’escriptora Eva Baltasar i l’editora Maria Bohigas comenten a L’Illa dels Llibres la nominació de la novel·la amb premi International Booker 2023
L’International Booker Prize s’atorga anualment a la millor obra de ficció d’arreu del món que s’hagi traduït a l’anglès i s’hagi publicat a Regne Unit i Irlanda. Premia autors i traductors a parts iguals: 50.000 lliures a repartir entre els guanyadors i 5.000 entre els nominats a la shortlist. El guardó ha premiat a destacats autors com Alice Munro, Ismaïl Kadaré o Philip Roth.
Eva Baltasar és la primera escriptora catalana que aconsegueix ser nominada i formar part de les sis finalistes. La traducció a l’anglès publicada a l’editorial londinenca And Other Stories amb traducció de Julia Sanches ha fet possible que la novel·la estigui nominada al International Booker. El 23 de maig a Londres es donarà a conèixer l’obra guanyadora.
Autora de poemes i després d’haver publicat diversos poemaris, Eva Baltasar, sorprenia a principis del 2018 amb una primera novel·la, ‘Permagel’. L’obra va aconseguir lectors i unes bones crítiques aconseguint guardons com el Premi Llibreter i el Premi L’Illa dels Llibres l’any 2018.
L’Illa dels Llibres ha conversat amb l’escriptora Eva Baltasar i l’editora Maria Bohigas sobre la nominació International Booker Prize
EVA BALTASAR: “Maria Bohigas em comenta que si arribo a ser la guanyadora, potser em ruixarà tota de cava”
Eva Baltasar, com està vivint el fet de ser finalista del premi Booker?
Amb molta alegria i molt d’agraïment per a tothom que ha contribuït al fet que “Boulder” hagi pogut arribar fins aquí. Però també amb calma, perquè estic treballant i escrivint, per tant, els dies ja passen sols i ja arribarà el que hagi de ser.
No només és finalista del premi, també ets la primera autora catalana en aconseguir-ho.
Sí, i també estic contenta que un llibre en català, estigui allà i que ara hagi mes atenció per la literatura catalana.
S’ho esperava o s’ho podia arribar a imaginar?
No, és d’aquestes nominacions que et venen per sorpresa i que mai saps com anirà. Qualsevol pot passar de la longlist a la shortlist i, per tant, qualsevol pot arribar a guanyar.
Si mirem la llista de guanyadors i finalistes del premi Internacional Booker, impressiona.
Impressiona i també espanta perquè són noms molt coneguts i molts són autors que admiro, altres que no he llegit, però que impressionen bastant i estic molt contenta d’estar entre les finalistes.
De l’edició anglesa quins comentaris li han arribat?
Una mica de tot, perquè hi havien lectors que ja s’havien llegit “Permagel” que es va traduir abans, d’altres que s’han fet lectors nous arran de la nominació de “Boulder”. En general, veig que es valora molt la feina que faig amb el llenguatge, un fet que per mi és una feina que m’ocupa moltíssimes hores i em satisfà molt que valorin això.
Ha arribat a imaginar-se que podria passar el 23 de maig, el dia de l’anunci de l’obra guanyadora?
Pot passar qualsevol cosa i la meva editora, la Maria Bohigas em comenta que si arribo a ser la guanyadora, potser em ruixarà tota de cava. Em faria molta il·lusió.
Continua escrivint?
Estic escrivint una nova novel·la fora del tríptic iniciat amb “Permagel” i la tinc força avançada, però no hi ha dates de publicació.
La noticia de la nominació l’afecta en el seu dia a dia?
Jo continuo escrivint com una formigueta, una mica cada dia. Tingui lectors o no, jo continuaré escrivint. Ho porto fent des dels tres anys , quan vaig aprendre a escriure i intento fer-ho el millor que sé, i per tant ho continuaré fent.
MARIA BOHIGAS “De moment, “Boulder” ja ha fet història i ha fet un pas endavant per a tota una literatura”
Per l’editora Maria Bohigas, la nominació de “Boulder” suposa “És una emoció molt gran i realment la paraula és emoció. És una emoció que ens ha ocupat dies i que només podíem estar pendents d’això, perquè és tan al mateix temps excepcional i merescut, que aquesta autora arribi en aquest lloc.
No només amb Eva Baltasar, perquè amb ella l’acompanya tota una literatura que és la literatura que s’escriu en aquesta llengua que és el català, i com tota llengua minoritària li costa trobar el seu lloc. Per tant, és un esclat d’alegria.
Arran de la nominació segurament que haurà pensat en aquell instant en què li arriba el manuscrit de la novel·la de “Permagel” i finalment va decidir publicar-la.
Vaig anar a buscar els primers correus amb l’Eva, perquè precisament tenia ganes de tornar en aquell moment i és divertit. Va enviar el seu original per correu electrònic seguint la via protocol·lària i sense cap recomanació. El to del seu correu em va cridar prou l’atenció per tenir ganes d’obrir el llibre immediatament. Em vaig llegir unes pàgines i vaig escriure a l’autora per comentar-li que l’estava llegint i que trigaria una mica, però el vaig llegir en 24 hores. Li vaig escriure dient-li que trobava que era una cosa extraordinària i que seria un honor publicar-la.
De la novel·la, que li sorprendre més?
Tot. Quan publiques autors inèdits, encara que no ho confessis, sempre tens el somni que algun dia trobaràs algú que volarà i que farà una obra que tindrà un pes important i tu tindràs el privilegi d’acompanyar.
Quan la llegia, al mateix temps que em semblava una literatura que no tenia res a veure amb la que jo tenia al cap, vaig pensar que era ella.
Un pensament tenint en compte el catàleg d’autors i autores del Club Editor.
Un catàleg que és molt poderós i que hi ha autors amb una forta personalitat artística que estan fent feina com l’Eva. Persones que ha posat l’escriptura en el centre de la seva dedicació i la seva vida, com Sebastià Perelló o Blanca Llum Vidal. Autors que tenen relació amb el llenguatge apassionada i total. Són poetes, són prosistes, són novel·listes i són mags que busquen la màgia a partir d’una cosa molt personal, arribar a tocar a gent molt diversa. El que ha estat espectacular en l’Eva Baltasar ha estat veure tot això; una obra completament personal, llegida per gent absolutament variada i diferent, que ha aconseguit tocar una cosa molt important per a molta gent. No sabem que és, però és important.
S’ha imaginat que pot passar el 23 de maig quan es faci l’anunci de l’obra guanyadora?
Un editor és un animal supersticiós, per tant, no m’ho imagino. Aniré a Londres i suposo que explotaré passi el que passi. De moment, “Boulder” ja ha fet història i ha fet un pas endavant per a tota una literatura. Al voltant de l’Eva Baltasar hi ha autores que estan fent obres molt bones i que reben un reconeixement com la Irene Solà o la Mònica Batet, que fan que la literatura no sigui una activitat marginal i que continuï sent un lloc de trobada.
Tot això, fa un paisatge poderós i, per tant, és una alegria que aplega a molta gent.
