“Les voltes del món”, és el primer títol de la nova línia editorial de ficció en català.
Tuli Márquez és autor de L’endemà (Edicions del Periscopi,2013) i La mida dels nans (Més Llibres,2019). Les voltes del món va quedar finalista als premis Josep Pla 2020 i Pin i Soler 2021.
La col·lecció Narrativa Catalana anirà acompanyada d’un disseny distintiu segons informa l’editorial per tal “ajudar els nostres lectors a reconèixer els llibres a primer cop d’ull. Volem publicar obres necessàries amb l’objectiu de donar visibilitat als problemes socials, lluitar contra la injustícia, la supèrbia, la corrupció i qualsevol tipus de despropòsit actual, sense encasellar-nos en cap gènere en concret, per entendre més i millor el context en què vivim. En definitiva, fer un retrat punyent del món que ens envolta i les seves diferents realitats.” Sobre el número de títols publicats asseguren que “No ens volem constrènyer a un número de títols anual. Editarem tants títols com creguem necessari sempre i quant trobem els continguts adients”.
Un del sobjectius serà incloure autors catalans, però no descarten “incorporar traduccions d’obres que considerem que, per la seva qualitat i especial interès, han de tenir el seu lloc en el nostre catàleg.”
Les voltes del món, de Tuli Márquez és una obra que denuncia les vicissituds que han patit molts dels dissenyadors, arquitectes, publicistes i creatius nascuts als anys 60, que van tenir el seu moment laboral d’or a la Barcelona preolímpica i que han caigut en l’oblit, substituïts per noves generacions que treballen més a canvi de menys en un entorn totalment digital.
La seva vida ha canviat de cercles i d’amistats, tret de la del Javi, el seu amic de l’institut, discjòquei de professió, que funciona per a l’Àlex com el mirall del destí incert que l’encalça. Quan la Mònica entra a la seva vida, també excompanya d’institut, sembla que tot hagi de canviar, però les solucions laborals per a un cinquantí només són pedaços. Vol refer la seva vida, vol la família que no va voler quan era un rei del món. Massa desitjos en una Barcelona postolímpica i indignada, vençuda pel poder polític i econòmic, sense gairebé marge de millora. Per l’amor que li té a la Mònica, l’Àlex davalla per la piràmide laboral com si descendís per l’infern de Dant. Durant el trajecte, experimentarà tota mena de dolors físics i morals i tocarà el fons. Serà quan no pugui caure més baix que començarà a aixecar el cap. I si és per l’ajut d’algun príncep poderós, ja sap que té un preu. En el seu cas, la bossa o la vida. O un negoci de bugaderies.
El segon títol serà la novel·la Veu de foc coescrita per la Neus Arqués i el Jordi Meya, que publicarà Alrevés a principis de 2024. L’obra explica la història d’un jove que somia en convertir-se en cantant d’èxit a l’Espanya de principis dels setanta. En el camí a la fama, el protagonista veurà com la seva il·lusió, empenta i talent no són suficients per triomfar, i com l’ambició el porta a fer concessions i a trair-se, tant a ell mateix com a qui l’envolta. El desig artístic i carnal l’abocarà al costat fosc de la indústria musical en mig d’un context social marcat per la dictadura. De Barcelona a Santo Domingo, passant per Benidorm i Madrid, en Juan Vicente, viurà un somni que se li acabarà esmicolant entre els dits.