Guardonada amb el Premi Veu Lliure que atorna el PEN Català, l’escriptora i cineasta zimbabuesa Tsitsi Dangarembga assegura que llegir autores negres ,la va ajudar a trobar la seva veu i alliberar-se.
Tsitsi Dangarembga és una escriptora, cineasta i activista, reconeguda com una de les veus més importants del panorama literari africà de les darreres dècades.
L’escriptora ha participat en la conferència inaugural del festival Kosmopolis al CCCB i el 26 d’octubre a Palma rebrà oficialment el Premi Veu Lliure.
L’entitat ha valorat el compromís de l’autora amb els valors del feminisme i de la lluita anticolonial i la qualitat literària de la seva obra.
La junta del PEN Català, a proposta del seu comitè d’escriptors perseguits lliura el guardó a Tsitsi Dangarembga per “haver apreciat la indubtable qualitat literària de la seva obra, així com el fet que el conjunt de la seva feina literària i cinematogràfica és un valuós testimoni de la realitat d’un país marcat pel passat colonial i pels governs autoritaris posteriors a la independència. S’ha valorat el compromís de l’autora amb els valors del feminisme i de la lluita anticolonial, entesa en el sentit més ample. Naturalment, i en concordança amb el caràcter del premi, també s’ha considerat la persecució judicial a què ha estat sotmesa al seu país”.
Tsitsi Dangarembga agraeix el premi al PEN Català pel premi i a L’Agulla Daurada per haver-la triat per formar part del seu catàlegi ha recordat que aquest tipus de publicacions són necessàries per donar veu a aquells que ajuden a trencar amb els discursos i relats estereotipats sobre l’Àfrica.
Segons Dangarembga “hi ha fronteres físiques, mentals i intel·lectuals, però l’essència humana no en té, el món és una unitat, i el que passa en un racó del planeta acabarà afectant arreu”.
L’autora ha explicat que quan era més jove sentia que la seva veu no era lliure: “Ets dona, ets jove, ets negra, has de callar”. Llegir autores negres la va ajudar a trobar la seva veu i alliberar-se, i per això el Premi Veu Lliure té una significació molt especial per ella.
Preguntada per la lluita feminista africana, Dagarembga s’ha declarat compromesa amb el feminisme negre que obeeix a una lògica interseccional. El fet d’haver patit múltiples opressions demana una mirada més complexa, amb més matisos.
Nascuda a Mukoto, Zimbàbue va publicar l’a ny 1987 Nervous Condition (en català Neguit permanent) que va suposar l’inici del seu reconeixement literari. La seva novel·la This Mournable Body va ser nominada a l’edició de 2020 del Booker Prize, un dels premis literaris més prestigiosos del món, i va arribar a la short list, la selecció final.
L’any 2020, l’autora participava en una manifestació pacífica contra la corrupció, a Harare, la capital del seu país, quan va ser arrestada per la policia. Va ser alliberada després del pagament d’una fiança, però li va ser retirat el passaport i va ser obligada a presentar-se setmanalment a les dependències policials. Va ser acusada de “participar en una reunió que incitava a la violència”. Després de dos anys d’assetjament judicial, el mes de setembre de 2022 va ser condemnada a sis mesos de presó. Després de la declaració i apel·lació que van fer ella i Julie Barnes (detinguda amb ella), la pena va quedar en suspens, però el cas continuava obert, i Tsitsi es podia enfrontar a nous judicis. El PEN Internacional va fer des del primer moment un seguiment del cas, i ha demanat repetidament la revocació de la sentència El passat mes de maig, la condemna va ser finalment suspesa pel Tribunal Suprem de Zimbàbue.
El premi Veu Lliure va ser creat pel PEN Català l’any 2010, a iniciativa de l’escriptora Antònia Vicens, llavors vicepresidenta de l’entitat per les Illes Balears.
Els guardonats han estat dotze dones i homes que han patit persecució, amenaces o exili a causa de les seves idees, i que han defensat de manera destacada els valors de la llibertat.
El premi ha reconegut l’obra de literats, de periodistes, autors de novel·la gràfica o cineastes. Per al PEN Català, el Premi Veu Lliure és una iniciativa de denúncia de les situacions en què les llibertats artístiques són violades i de reconeixement del coratge de tots aquells que les defensen en situacions difícils.
La novel·la de Tsitsi Dangarembga Neguit permament ha estat publicada en català per L’Agulla Daurada aquest passat mes de març, amb traducció d’Aurora Ballester.
Neguit permanentdibuixa el viatge de creixement personal de la Tambudzai en una nació també jove, Zimbàbue.Coincidint amb els darrers embats de les lluites contra el règim colonial de minoria blanca, la Tambudzai, una camperola de tretze anys, comença els estudis. Sobre l’esquena li reposen les esperances econòmiques d’una extensa estructura familiar patriarcal i, per dins, li crema el desig d’independència.
La lluita de la Tambu per alliberar-se de les limitacions del seu poble i accedir a l’escola de la missió també és el retrat d’una nació que experimenta les tensions entre tradició i modernització, africanisme i europeisme, entre una situació tutelada i oprimida i una condició adulta i autònoma.
