‘També això passarà’ la carta d’amor de Milena Busquets

La novel·la reflexiona sobre la vida i la mort i la relació amb la seva mare.

Tot i debutar l’any 2008 amb ‘Hoy he conocido a alguien’ , Milena Busquets ha captivat als lectors i a la crítica amb ‘També això passarà / Todo esto pasarà’ (Amsterdam Llibres/Anagrama).

La novel·la va captivar a la Fira del Llibre de Frankfurt i va aconseguir els drets de traducció a gairebé una trentena de països i amb la possibilitat de ser adaptada al cinema.

Tot i que no s’especifica a la novel·la, ‘També això passarà’, és un homenatge a la seva mare, l’editora Esther Tusquets, fundadora del segell Lumen.

Milena Busquets va escriure la novel∙la pocs mesos després de perdre la seva mare i es despulla literàriament gràcies a Blanca, el seu alter-ego a la novel·la. La novel·la reflexiona sobre la vida i la mort i la relació amb la seva mare.

‘’Per alguna una estranya raó, mai vaig pensar que arribaria als quaranta anys. Als vint, m’imaginava amb trenta, vivint amb l’amor de la meva vida i amb uns quants fills. I amb seixanta, fent pastissos de poma per als meus néts, jo que no sé fer ni un ou ferrat, però n’aprendria. I, amb vuitanta, com una vella ruïnosa, bevent whisky amb les meves amigues. Però mai em vaig imaginar amb quaranta anys, ni tan sols amb cinquanta. I, no obstant això, aquí em teniu. Al funeral de la meva mare i, a sobre amb quaranta anys’’

‘També això passarà’ arrenca en el mateix dia del funeral de la seva mare al cementiri de Cadaqués. Blanca decideix passar l’estiu a la població de la costa catalana acompanyada dels seus dos fills de dos matrimonis diferents, però també el seu actual amant, els dos exmarits i dues amigues Cadaqués serà el refugi de Blanca per poder mostrar i aclarir els seus sentiments envers a la seva mare.
La pèrdua i la mort de la seva mare suposa un canvi que sembla despertar-la poc a poc del conte de fades que havia viscut fins ara.

‘’I et vas quedar la nostra gossa. I te la vas fer teva, com feies amb tot el que estimaves, amb tots, els robaves una vida, els regalaves una vida, molt més àmplia i airejada i divertida que qualsevol cosa que haguessin conegut abans o que haguessin de conèixer després. El preu, elevat, era estar sota el teu implacable escrutini, presos d’un amor que, com tu mateixa deies, en cap cas, mai de la vida, era cec’’.

Tot i que en un inici ens descriu una relació entre mare i filla marcada per amor-odi a mesura que avancem en la lectura, la duresa i retrets inicials es convertiran en una carta d’amor oberta, sincera i al mateix temps punyent.

‘’Mai vam ser una mare i una filla confidents que ens ho expliquéssim tot, mai vam ser amigues, mai vam compartir intimitats, crec que sempre vam intentar ser la versió més presentable de nosaltres mateixes davant de l’altra.
Recordo la teva estupefacció el dia que em vas dir que, potser si no em venia la regla, aviat hauríem d’anar al metge, i que et vaig contestar, tan tranquil·la, que feia dos anys que tenia la regla i que no t’ho havia dit perquè no era el teu problema’’.

La mort, el desig i el sexe també són els temes que aborda Busquets a la novel·la i ho fa obertament i sense embuts.

‘’ Aconseguir sexe és relativament fàcil, aconseguir que algú t’abraci tota la nit és una altra història, i ni tan sols això garanteix un son plàcid; hi ha homes incomodíssims.

La novel·la va molt més enllà del relat autobiogràfic i Milena Busquets aconsegueix sorprendre amb una història directa i sense miraments però al mateix temps, plena d’humor i ironia on hi destaquen també unes frases i missatges que no ens deixaran indiferents