Es tracta d’una novel·la ambientada a la dècada dels anys vint del segle XX sobre la recerca dels orígens en una època convulsa.
La novel·la “El cor del balneari” arrenca a la primavera del 1919 a la plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui. La Lola, una jove de vint anys, acaba de quedar òrfena de mare, que ha mort d’una llarga malaltia, i arriba al poble per complir la seva última voluntat, lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura, el propietari del Balneari Ventura.
Des del primer moment, el senyor Ventura es commou en veure la noia per la seva extraordinària semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc en circumstàncies estranyes quan tenia la seva mateixa edat. Li ofereix feina al balneari i la Lola, sense tenir on anar i en ple dol, decideix quedar-s’hi, impulsada per la curiositat per aquell home i per indagar en la història de la seva mare. Allà, treballant de banyadora, la noia es guanya l’afecte de les clientes amb la seva gran capacitat per escoltar i la seva discreció. I a les tardes, fa llargues passejades amb l’Ignasi, que l’acull com una filla. Però no tothom veu amb bons ulls aquesta relació.
Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època. Una història que transcorre en temps de sindicalisme, lluita obrera i pistolerisme, amb la dictadura de Primo de Rivera primer i, després, la proclamació de la Segona República.
El Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el convoca l’editorial Columna i va ser creat l’any 1997, dos anys després de la mort del periodista i escriptor que hi dona nom.
En edicions anteriors, han estat guardonats amb aquest premi Martí Gironell, Núria Esponellà, Tània Juste, Imma Tubella o Xulio R. Trigo, Andreu Claret, Maria Carme Roca o Jordi Sierra i Fabra.
“Projectar una novel·la històrica és com preparar un viatge llarg”
L’escritora recorda que “Projectar una novel·la històrica és com preparar un viatge llarg. Per emprendre una aventura a la qual dedicaràs molt temps, has de triar un lloc que et resulti realment apassionant. Em venia molt de gust traslladar-me a principis del segle xx perquè és un període que no havia explorat, amb grans transformacions socials i polítiques que tenen molt encant des del punt de vista narratiu: un potent moviment obrer, vagues, repressió, reivindicacions pels drets de les dones”. Davant d’aquest escenari “em va semblar molt interessant situar la novel·la a Caldes de Montbui, una vila termal amb una llarga tradició històrica. En aquell moment, reconeguda com la primera estació balneària de Catalunya i la segona de la península, tant pel nombre d’establiments com per la seva qualitat. A més a més, el municipi tenia altres elements que el feien molt atractiu, com la proximitat a Barcelona, una gran activitat artesana i de petites indústries, unes pedreres que van proveir de llambordes els carrers de la capital i un ferrocarril amb vagons de luxe per donar servei als distingits clients que anaven de Barcelona a la localitat balneària.”
Sobre la creació dels personatges assenyala que “ Vaig voler que els personatges principals d’aquesta novel·la fossin ficticis per tenir la màxima llibertat a l’hora d’escriure. Això no treu que he intentat que fossin tan versemblants com fos possible i que representessin a una part de la població que sovint no omple les pàgines dels llibres. Em volia centrar en els seus sentiments: l’amor, la mort, el dol, l’enveja…, i aquest anonimat em permetia un marge creatiu molt més ampli”. Durant dos anys, Teresa Sagrera “He viscut durant dos anys immersa en aquest centre termal i en especial al Balneari Ventura, inspirat en el desaparegut Balneari Rius. He acompanyat la Lola des de la seva arribada a Caldes i amb ella he anat descobrint els secrets que amaguen la vila i els seus personatges. I, com ella, he fet la meva pròpia trajectòria de creixement i m’he anat enamorant d’aquest entorn privilegiat”.
Teresa Sagrera és mestra i forma part del Centre d’Estudis local (CESPV) i del Grup d’Escriptors del Montseny, amb els quals ha participat en dos reculls de relats. Ha publicat diversos articles a la revista del CESPV, on el 2009 també va treure el seu primer llibre, Vols que t’expiqui…Vilamajor? L’any 2012 va quedar finalista al Premi Nèstor Luján amb Confidències d’una reina, publicada el 2013 i adaptada al teatre el 2014. Col·labora com a columnista en diferents mitjans, com Nació Digital, Vallesos, Gent, terra i patrimoni i El 9 Nou del Vallès Oriental amb el «Dietari de l’okupa de l’altell». El 2019 va publicar Sal roja en coautoria amb Ramon Gasch i la novel·la juvenil Pots comptar amb mi, el 2021 la novel·la Cabells de gebre, i el 2022 La doncella guerrera i Llaços de sang, aquest últim també en coautoria amb Ramon Gasch.