L’escriptora catalana Teresa Pàmies, ha mort aquest dimarts a Barcelona als 92 anys
Nascuda a Balaguer (Lleida) el 1919 va destacar pel seu activisme polític. Va publicar novel·les, reportatges, dietaris…
L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000, i el Premi d’Honor dels Lletres Catalanes l’any 2001.
La seva literatura ha estat marcada per un to autobiogràfic i les seves experiències viscudes durant l’exili, de l’any 1939 fins al 1971, que la va portar a viure a França, Cuba, la República Dominicana, Txecoslovàquia i Mèxic.
Entre les seves obres destaquen’Testament a Praga’, ‘Quan érem capitans’ (1974), ‘Va ploure tot el dia’ (1974) , ‘Quan n’érem refugiats’ (1975), ‘Dóna de pres’ (1975), Gent del meu exili’ (1975),’Records de la guerra i de l’exili’ (1976), ‘Jardí enfonsat’ (1992), ‘Una española llamada Dolores Ibáurri’ (1977), biografia de La Passionària.
La seva última obra publicada ha estat ‘Cròniques de comiat’ (Empúries, 2000).
