Ícaro, fill del millor arquitecte de l’Antiga Grècia, va volar tan a prop del sol que es va cremar. El seu somni era arribar als estels. Coronar el cel i batre les ales a mercè del vent. Sentir-se lliure i arribar on mai ho havia fet ningú. Finalment, ho va aconseguir. Però va haver de sacrificar-se per arribar al seu objectiu.
En ocasions sorgeix alguna persona que, com Ícaro, té el somni de volar al sol. Té la intenció de coronar la galàxia i ho aconsegueix sense cremar-se. Podria dir-se, perfectament, que un dels escriptors que ho ha aconseguit, amb només una novel·la escrita fins al moment, es Simón Bellido.
Amb Tenebris – El Círculo de Hefesto, el novell deixa clar que no es necessita tenir una llarga trajectòria per demostrar la vàlua d’un gran narrador d’històries. Perquè, amb la imaginació d’un infant i el coneixement d’un expert en mitologia, es pot fer una magnífica novel·la sobre fantasia contemporània.
A Tenebris, Ícaro no es el mític personatge de l’Antiga Grècia. Al contrari. Tot i que conserva el seu somni complert de volar, és un còrvid amant de la música rock i amb un secret molt ben guardat al seu interior. És una reinvenció arriscada i magnífica d’un dels mites més antics de la humanitat. I, a més, és només un dels personatges principals d’un elenc tan divers com carismàtic.
Bruixes, vampirs, homes llops, fantasmes i, sobre tot, déus. Tots poden formar part d’una mateixa història si es sap lligar amb la suficient destresa. Sense caure en tòpics banals i amb un recorregut molt complex per cadascun d’ells, Bellido ha aconseguit ajuntar totes les espècies fantàstiques que ha volgut en una història tan divertida com reflexiva i profunda.
Ni literatura juvenil ni adulta. Tenebris és una novel·la per a tots els públics amb misteri, cavil·lacions i sorpreses que, com les grans cròniques de Tolkien, poden arribar a qualsevol amb la mateixa importància.
Gran part de la culpa la tenen els personatges. Com a Joc de Trons, ningú sap qui és el protagonista de la història. I, tot i que es nota la predilecció de l’autor per la bruixa Analais, tant el seu germà Alan com el professor Alexander i el mascle Alfa Shon Ga Sap tenen un carisma tan notori que es fa prou difícil escollir un de preferit.
A la història, són aquests juntament amb altres grans mites de la cultura mitològica grega, egipcia i fins i tot nòrdica els que han de parar una gran amenaça que està a punt de ressorgir. Seth, el déu de la destrucció, serà l’encarregat de posar en escac als sis escollits d’entre tot el món de fantasia moderna creat per l’escriptor. I aquests, sense tenir ni idea del que estan a punt d’enfrontar, hauran de plantar cara no només al gran enemic, sinó també a la multitud de problemes que tenen ells mateixos.
Perquè, en gran part, aquest és el secret que fa de Tenebris una gran història. Tot i que la trama principal pot semblar típic o, fins i tot, estereotípic, la multitud de subtrames derivades dels personatges donen una gran consistència al argument. El que sembla simple acaba sent un simbolisme essencial dintre d’un argument complex. I el que podria semblar difícil de digerir acaba sent una constant pregunta de “I ara què passarà?”.
El ritme ràpid i sense embolics de l’autor s’agraeix a l’hora d’entendre cada referència teològica dels mites que explica. Però, tot i que al principi ningú sàpiga qui és Ankseth o Akenoteph, podeu estar segurs que al final del llibre podreu presumir de ser uns petits experts en mitologia.
Didàctic a la seva forma, comercial (en el bon sentit de la paraula) i sorprenent, a les gairebé 400 pàgines que dura el llibre no hi ha cap moment en el que el lector pugui sentir-se avorrit. En tot moment es té alguna cosa a dir i, tot i que la correcció i edició no està del tot cuidada, els petits errors passen desapercebuts gràcies a una història que t’atrapa des del primer moment i no et deixa respirar fins al final.
Tenebris, segons la intenció de l’autor, es el primer llibre dels tres que conformaran El Círculo de Hefesto, un cercle que ha començat amb un gran peu i que sembla ser que continuarà d’aquesta forma durant molt de temps.
Juan Carlos Saloz
