L’escriptora sueca ha publicat el 6è misteri a l’illa de Gotland.
Coincidint amb la publicació del 6è misteri a l’illa de Gotland de l’escriptora sueca Mari Jungstedt, L’illa dels llibres gràcies a les editorials Maeva i Columna sorteja 6 exemplars de La falsa sonrisa/ El fals somriure.
Per poder participar cal enviar un correu electrònic a info@illadelsllibres.com i respondre a la pregunta.
Què et provoca un somriure fals?
Es sortejaran tres exemplars en castellà i tres en català entre totes les respostes rebudes.
Respostes fins el dia 24 d’octubre a info@illadelsllibres.com.
Indicant el nom i cognoms
Argument de la novel·la: Un famós Viktor Algård és assassinat en una ostentosa recepció. El comissari Kuntas obre una investigació que el condueix a una història d’abusos terribles. Per vèncer-los, s’haurà d’enfrontar als seus propis fantasmes.
Algunes respostes rebudes:
Roger Martín: Les típiques converses incòmodes a l’ascensor.
Anna Casadesús: Em provoca un fals somriure el plaer d’un bon cafè d’un dilluns al matí. Sembla un moment de felicitat, però no; és dilluns
Paqui Molina: A mi me provoca una sonrisa muy falsa y de tristeza escuchar ciertos comentarios en el momento de crisis económica que estamos viviendo. Reir para no llorar.
Jordi Martín: Veure com, de vegades, es pot estar d’acord amb alguns polítics. Només de vegades.
Mercè Solé: Gratar-se els peus quan piquen. Quina felicitat més falsa i absurda. Però quin plaer.
Mònica Margets: Un somriure fas, fals el faig quan entro a una entitat bancaria i la persona que va al meu devant em dona amb la porta al nassos. Somric i a continuació exclamo gràcies, n’hi han que exclaman que no vm’han vist (no soc gens petita ni menuda) i altres que no diuen res i van a la seva. Per sort, son més els que aguanten la porta que tampoc no costa gaire
Bea Bustos: A mi em provoca un somriure ben fals la meva veïna del cinquè quan em tanca la porta de la porteria als nassos, sabent que estic darrere seu, i quan l’enxampo a l’ascensor diu: ai, perdona, no t’havia vist…
Angels Benaiges: A mi em provoca un somriure fals quan veig un nen plorant, Em faig provocar un somriure fals
Jordi Bruguera: Em provoca un somriure fals quan algú que és fa el savi faci una afirmació clarament equivocada.
Eva Oliveras: Una mirada provocativa,desafiant i descarada,que desmonti al meu oponent.(Avui estic guerrera)
María del Mar: Una falsa sonrisa me provoca mucho repelús porque no sabes el motivo de la misma pero sí sabes que esa persona está mintiendo tratando de ocultar el verdadero motivo de su fingida sonrisa; motivos que pueden ser desde el simple compromiso hasta que esté ocultando algo (normalmente negativo).
Gemma Martinez: que algú és faci el graciós sense ser-ho gens ni mica. i et miri buscant complicitat, i per no quedar malament m’apareix el fals somriure…
Saray Schaetzler: Hay unos cuantos que congelan la sonrisa ocho horas al día (dicen que dicen que va incluido en el salario), de lunes a viernes con veinte minutos para el café.
Me entran ganas de preguntar: oye, ¿y tú cómo consigues reir …asi? En el fondo me descoloca: Creo que detrás de cada falsa sonrisa hay una mandíbula que se mimetiza con el entorno.
Anna Castells: una gran mentida.
Mariona Rifà: D’entrada, em fa sentir incomoditat, desconfiança i distanciament. A continuació, abans que jo mateixa me n’adoni, miro d’esbrinar què s’hi amaga al darrere, faig especulacions… mentre jo també responc amb un fals somriure, intentant que no se’m noti, amb l’esperança de sortir ben parada d’aquest instant.
Marta Compte: Doncs a mi, entrar en un ascensor on hi ha algú que fa el mateix trajecte que jo.
Cristina Vilà: Doncs quan algú m’explica una situació que ha viscut i que li ha semblat molt divertida però jo, en canvi, no li veig res, de divertit. Em quedo amb aquest posat de fals somriure perquè no se’m vegi el llautó.
Carme Juanhuix: El primer seria, quina necessitat hi ha de fer un somriure fals? qui el fan són persones que volen amagar alguna cosa .
Seguidament, el somriure fals seria per compromís (és el que tenen la majoria de polítics…)
Per últim el que em provoca un somriure fals seria: “estàs passejant tranquil·lament per la muntanya amb uns amics, i de cop i volta rellisques, caus de culs o de morros (no té importància de quina manera), el cas és que t’has fet mal, però t’aixeques més de pressa que un gínjol i amb un somriure fals dius que no ha estat res que no t’has fet mal, dissimulant a cada pas el dolor que sent.
Víctor Chillón: El que em provoca un fals somriure és veure com la classe dirigent d’aquest país arrufa les celles al escoltar les xifres d’atur de la població (quan ells ens hi han portat).
Jaume Cabot: A mi em provoca un fals somriure quan alguna avia s’acosta pel carrer et ve directament i et deixa anar una frase tipus, “ai que gran i que maco t’has fet”, “ai jo et conec des de petit” etc. Normalment aquestes frases van acompanyades d’un pesic carinyós a la galta.
Glòria Planas: Un afalac fals, d´aquells que veus venir de lluny que no expressen en absolut el que està pensant realment el teu interlocutor. No ho puc evitar, a mesura que els meus llavis es corben el meu cervell treu espurnes d´indignació.
Araceli Bayán: Un somriure fals me’l podem provocar moltes coses: Una pocasoltada d’algú, una mentida piadosa, i quedar bé amb la sogra no?
Montserrat Morera: El regal de Nadal que cada any em fa la meva cunyada…
Sergio Pareja: La persona que se cree sabelotodo cuando en realidad es un ignorante
Araceli Riera: Quan la persona amb qui parlo, només diu bajanades.
Concepció Munté: doncs, precisament això, la falsedat, quan et diuen que t’està bé una cosa i ho diuen per compromís!
Marta Farreras: M´el procova l´elogi el que els castellans diuen ” piropo ”
Consol: El meu jefe, es la persona mes incompetent i mes mal educada del molt i a sobre li haig de riure les gràcies.
Anna Valls: Que no es compleixin les expectatives creades.
Marc Roca: Em provoquen un fals somriure els acudits del meu “jefe”.
Això que quedi entre nosaltres eh…. jajaja.
Maria Tresserras: Em provoca un somriure fals un acudit que no fa cap gràcia però et sap greu no riure per la persona que l’ha explicat, aleshores em surt un fals somriure.
Rosa Boix: Quan algú et diu un compliment que no és cert i la forma com intenten convèncer que et diu la veritat.
Tessa: Escoltar les veganades d’alguns que es diuen amics i que fan pena
M. Rosa Dachs: “Arriba un moment a la vida, que has adoptat la capacitat de que algunes actituds no t’influeixen, ja que només prenen importancia les paraules d’aquelles persones que saps que potstenir en compte. A partir d’aquest moment el somriure fals s’ha borrat de la teva cara”.
Carolina Colomer: A mi em provoca un somriure fals intentar convèncer algú que he de guanyar un dels llibres amb aquest correu electrònic 😉