Ben Affleck ha dirigit la versió cinematogràfica de la novel·la d’Antonio J. Mendez.
Argo explica la implicació de la CIA i Hollywood en una operació secreta l’any 1979.
La novel·la està basada en fets reals i en l’operació secreta per poder alliberar a sis ciutadans nord-americans que estaven retinguts a l’ambaixada nord-americana de Teheran el 4 de novembre de 1979 a mans de revolucionaris iranians.
Argo es centra en el treball que van realitzar la CIA i Hollywood per poder alliberar als ostatges.
L’illa dels llibres gràcies a l’editorial RBA sorteja 3 exemplars de la novel·la ARGO.
Per poder participar cal enviar un correu electrònic a info@illadelsllibres.com i respondre a la pregunta.
Quina ha estat la missió més important de la teva vida?
Respostes fins el dia 31 d’octubre a info@illadelsllibres.com. Indicant el nom i cognoms.
Podeu llegir el primer capítol en aquest enllaç
Algunes respostes rebudes:
Quim Fusté: Criar i educar tres nens preciosos que tenim amb la meva dona.
Marc Roca: La missió més important de la meva vida l’estic portant a terme en aquests moments / mesos, es tracta de buscar la noia dels meus somnis!
Marta López: La missió més important de la meva vida es viure! Lluitar cada dia per a que la meva família estigui sana i sigui feliç, poder donar alegria i esperança, ser bona persona i fer el bé als altress. Sé que no és una missió “standard”, però aquesta és la més important en la meva vida, i és una missió que mai acaba.
Rosa Dachs: Com a tasca primordial i més important dins de la meva vida, senyalaria;
Educar les meves dues filles. Saber-les educar amb tot el que la paraula significa.
Jaume Mas: La missió més important de meva vida ha sigut poder formar la família que tinc.
Glòria Planas: La missió més important de la meva vida està sent educar la meva filla. Potser no és gaire arriscada ni potencialment perillosa, però sí que és de llarg la més important i la que em fa parar més atenció a totes i cadascuna de les seves possibles derivades.
Àngels Benaiges: La missió més important de la meva vida ha estat fer grans els neus fills.
Laura Fabregat: Des que era petita, he sigut una gran obsessa de l’ordre. Sobretot, aplicava aquesta mania meva sobre les estanteries amb llibres i més llibres. Vaig decidir que els llibres havien d’estar ordenats segons el seu color. De foscos a clars, els vermells junts, i així successivament. A partir d’aquí, un dia vaig decidir sortir a la meva ciutat per anar de llibreria en llibreria i aconsellar els llibreters que havien d’ordenar els llibres de la mateixa manera que jo ho feia. Era petita i tots els llibreters m’escoltaven amb gràcia, però, efectivament, cap no em feia cas. Jo sortia, vençuda, i donava la missió per perduda en aquells llocs. Pensava que ja havia fet el que devia fer, i em sentia realitzada. Un d’ells, però, em va preguntar si a la meva edat ja em considerava aficionada a la literatura. Va apartar el tema dels colors, però, almenys, em prenia més seriosament que els altres. Li vaig respondre amb un “sí” rotund, i vaig començar a explicar-li aquells llibres que més m’havien captivat. Crec que ell es va emocionar, potser pel fet de veure que la infància sí que es pot interessar per la literatura. Em va regalar tres llibres i, a partir de llavors, molts cops l’anava a veure i ens quedaven xerrant i xerrant. De llibres i de més coses. Molts cops, sortia amb llibres nous d’aquestes visites, i jo, amb això, ja em sentia més que feliç.
Vam perdre el contacte perquè els meus pares van haver de traslladar-se a un altre lloc. Però sempre recordaré a aquell vell llibreter sorgit de la meva missió. Una missió que, de fet, diria que no vaig perdre. Vaig guanyar, i molt
Pep Palau: Al ser divorciat , la missió més important es tirar endavant casa meva
amb dos adolescents
