L’autor d’El lloro de Flaubert’, ‘Arthur i George’ i El sentit d’un final’, Julian Barnes, reflexiona sobre el poder i l’art i la que tenen l’art i els totalitarismes.
Barnes ha convertit el músic en un personatge de ficció que després de la representació de l’òpera ‘Lady Macbeth de Mtsensk’ al Teatre Bolxoi on assisteix el mateix Stalin, uns dies després surt publicat un article al diari Pravda amb una crítica ferotge de l’obra de Xostakóvitx titllant-la d’art decadent i antirevolucionari.
El mariscal Tukhachevsky, amic de Xostakóvitx és acusat d’organitzar un complot per assassinar a Stalin i finalment executat.
Des d’aquest moment, el músic viurà atemorit davant l’amenaça de l’estat i cada vespre prepararà la seva maleta, tot esperant l’arribada dels seus possibles botxins. Barnes ens presenta a un Xostakóvitx marcat per la por que s’anirà apoderant ràpidament del personatge.
‘Una por duu a una altra, com un clau en treu un altre. Per tant, mentre l’avió que s’enlairava semblava picar contra sòlides capes d’aire, es va concentrar en la por immediata més propera: la immolació, la desintegració, l’oblit instantani, La por normalment anul·la totes les altres emocions, també, però no pas la vergonya. La por i la vergonya se li inflaven feliçment unides dins l’estómac’.
Davant de l’amenaça el músic opta per rebaixar-se i patir una humiliació per poder sobreviure. ‘Si et salvaves, també salvaves els que t’envoltaven, els que t’estimaves. I com que faries qualsevol cosa per salvar els que t’estimaves, feies qualsevol cosa per salvar-te. I com que no tenies alternativa, tampoc no hi havia cap possibilitat d’evitar la corrupció moral’
La novel·la ‘El soroll de temps’ està dividida en tres parts, En el replà, En l’avió i En el cotxe.
A la segona part. ‘En l’avió’, ens trobem a un Xostakóvitx ja alliberat de la prohibició de la seva música però que patirà una nova humiliació viatjant a Nova York per participar en el Congrés Científic i Cultural per la Pau Mundial i donar un discurs favorable al règim d’Stalin. En aquest discurs, el músic rus haurà de condemnar la música del seu venerat Igor Stravinski. ”Havia estat una traïció. Havia traït Stravinski i, en fer-ho, havia traït la música. Més endavant va explicar a Mravinski que havia estat el pitjor moment de la seva vida.”
‘En el cotxe’, títol de la tercera part i ens situa l’any 1960 un cop ha mort Stalin i és aconsellat a fer-se militant al Partit Comunista, un fet que havia intentat rebutjar però que finalment acceptarà.
Julian Barnes reflexiona sobre el poder i l’art i el paper que ha de jugar un compositor com Xostakóvitx que després de les amenaces decideix claudicar i viure una vida marcada per la humiliació.
Julian Barnes vol fer-nos reflexionar sobre el que faríem si ens trobéssim en la mateixa situació que Xostakóvitx.
La traducció al català d”El soroll del temps’ és d’Alexandre Gombau