La guanyadora del Premi L’Illa dels Llibres 2024 amb la novel·la “Nascuda de Venus” comenta les motivacions que la van empènyer a escriure la seva primera novel·la.
Nascuda de Venus de Sònia Lleonart Dormuà narra tres històries d’amor lligades cronològicament darrere l’obra de Sandro Botticelli.
Es tracta del debut de l’escriptora Sònia Lleonart amb una novel·la ambientada a la Florència de 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort, demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci. El quadre mai arribarà a veure la llum, i més de cinc segles després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca d’aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li canviarà la vida per sempre.
Sònia Lleonart reivindica el paper de la musa de Botticelli; Simonetta Vespucci. De fet, va decidir escriure la novel·la, després d ellegir un article sobre Boticelli on explicava l’amor que sentia el mestre del Renaixement per la seva Musa, Simonetta Vespucci, una noble Genovesa que va captivar pintors, poetes i governants a la ciutat de Florència. Lleonart va quedar captivada “com l’amor i admiració que sentia per una dona van inspirar-lo per crear obres de la magnitud de la Primavera o el Naixement de Venus. Vaig comprendre immediatament que havia d’escriure sobre ella.”
Pel que fa a Nascuda de Venus, l’escriptora i guanyadora del 14è Premi de L’illa dels Llibres afirma que no és una novel·la històrica “és una novel·la contemporània que té el seu origen en el Renaixement italià al segle XV. Són 3 històries d’amor en tres èpoques diferents, lligades cronològicament darrere l’obra de Sandro Botticelli”.
La novel·la transita entre la Florència del segle XVI i l’actualitat amb dosis de misteri i intriga. Ha estat guardonada amb el 14è Premi L’Illa dels Llibres.
– Com ha rebut la notícia de rebre el 14è Premi L’Illa dels Llibres?
Ha estat increïble. Estar nominada amb tots aquests autors extraordinaris ja va ser un premi, imagina’t quan, a més, et comuniquen que has estat la guanyadora. No m’ho acabava de creure.
-El fet de guanyar un premi on els lectors decideixen la novel·la guanyadora, el fa més especial?
Sí, aquest premi em fa doblement feliç perquè per una banda l’atorga un mitjà literari de prestigi com l’Illa dels Llibres, però la decisió final és la dels lectors i això és meravellós.
-Com ha viscut la publicació i acollida de “Nascuda de Venus”?
Està sent increïble. Des de la seva presentació el 18 de gener fins ara, tot ha anat molt de pressa. Presentacions, entrevistes, clubs de lectura, un Sant Jordi extraordinari. A vegades, em preguntava si era real tot el que estava vivint.
-Nascuda de Venus suposa el seu debut literari. En quin moment va tenir clar que podria tirar endavant la novel·la?
Quan vaig rebre els primers feedbacks dels lectors zero, vaig veure que el que tenia entre les mans valia molt la pena.
Com ha estat el procés d’escriptura?
Un aprenentatge i com en tots els aprenentatges hi ha hagut de tot, alegries, dubtes i incerteses… una muntanya russa a vegades, però molt feliç del resultat final.
-La seva feina habitual no té cap relació amb la literatura. Sempre havia volgut ser escriptora?
No m’ho havia plantejat com una opció professional, li tenia massa respecte a l’ofici d’escriure. També era conscient que és una professió molt difícil com a mitjà de vida i vaig escollir una opció més pràctica, el món empresarial.
-Després de la bona acollida per part dels lectors suposo que voldrà continuar escrivint?
Sí, he gaudit molt amb l’escriptura, he descobert un talent que no sabia que tenia i crec que puc oferir molt als lectors.
-Ha confessat que l’escriptura sempre l’ha acompanyat, però fins ara no ha escrit i publicat una primera novel·la. Per què ara?
Ja tenia la vida molt encarrilada professional i personalment i vaig decidir que era el moment de llençar-me.
-Va cursar l’itinerari de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Algun professor la va avisar que per ser una primera novel·la, potser arriscava massa al voler ser força ambiciosa amb el que volia explicar. Com va anar tot plegat?
Des de el primer dia que ens van dir que en una primera novel·la hauríem de fer com a màxim unes 60 escenes (capítols), i jo, al mes de ser allà, ja en tenia el doble. La història es va anar fent gran i no sabia per on acotar-la, al final, van desistir.
-Amb Nascuda de Venus veiem com l’art i l’amor són els motors de la novel·la. Per què aquests dos ingredients?
Perquè són dos temes que m’agraden molt. Encaixen molt amb mi.
-La lectura d’un article sobre Botticelli i la seva musa Simonetta Vespucci va ser el desencadenant de l’escriptura de la novel·la.
De fet, jo estava preparant una altra història i quan vaig llegir l’article em vaig adonar que la meva novel·la era aquella. Vaig llençar l’altre a les escombraries. Recordo el moment perfectament. Va ser una bona decisió.
-A la novel·la descriu el moment que Botticelli veu per primera vegada a Simonetta i la defineix com una Venus. A més musa de Simonetta va ser com l’amor platònic de Botticelli. Quina relació van establir?
La que presento a la novel·la, ell n’estava platònicament enamorat, però no es podia planteja res amb ella. Ella era el seu ideal de bellesa i el va plasmar en les madones, les ninfes i les gràcies.
-Simonetta apareix en obres com El naixement de Venus o La Primavera. Va ser una persona cabdal en l’obra de Botticelli. Com la va influenciar?
Simonetta va ser la seva inspiració, la musa que va aconseguir treure el millor de l’artista.
-La novel·la forma part d’una reivindicació a la figura de Simonetta? Que li va atrapar del personatge.
Sí, volia mostrar que hi havia darrera la seva bellesa, quina mena de dona era, volia posar-la en valor ja que sempre queda eclipsada darrera l’artista.
-Simonetta va tenir una relació amb Giuliano de Mèdici.
No podem assegurar que arribessin a tenir una relació, però les cartes i el poemes de l’època parlen de l’admiració i l’amor que Giuliano sentia per ella. Un exemple són els versos que li va demanar a Poliziano: Stanze per la Giostra, on es parla de l’enamorament que tenia per ella.
-Descriu tres històries en tres èpoques diferents que recorren del segle XV fins al segle XXI i lligades a l’obra de Botticelli. Aquest ha estat el gran repte com a escriptora?
Sí, tota la part de documentació ha estat molt àmplia. Llibres sobre el Renaixement, tesis doctorals sobre les obres de Botticelli, llibres de Vasari, etc. Volia parlar rigorosament i ambientar cada història de la manera més fiable possible.
-Una de les protagonistes de la novel·la és la restauradora Carla Bas que aconsegueix una feina al museu dels Uffizi on preparen una exposició sobre Botticelli. Què ens pot dir de la Carla?
És la protagonista de l’època actual. Una dona que fa un camí d’autoconeixement a partir d’un desengany amorós. Es posa a prova a ella mateixa i s’acaba coneixent, acaba descobrint la seva essència, qui és en realitat.
-Amor, desamor, misteri i la recerca d’un quatre perdut són els ingredients de la novel·la.
Sí, i la part històrica del Renaixement que és l’origen de tot i que li dona a les altres històries un significat.
-Malgrat situar-se bona part de la novel·la en el segle XV “Nascuda de venus no és una novel·la històrica. Com la definiria?
Una novel·la contemporània amb històries d’amor i misteri, que té el seu origen en el Renaixement italià.
-Els escenaris de la novel·la són prou potents; Barcelona, Florència i San Gimmigiano.
Sí, són escenaris magnífics, on qualsevol lector es pot perdre per gaudir de tota la seva bellesa i del seu patrimoni artístic i cultural. Hi recomano una visita.
-La novel·la arrenca amb la darrera voluntat de Botticelli al seu llit de mort i la recerca d’un quadre perdut.
Sí, Botticelli vol deixar al fill de Simonetta un quadre i un carta. El capellà que li fa la confessió i, al qui li demana que li faci arribar, no compleix la seva promesa i el quadre desapareix.
-Què ha descobert o què ha aconseguit amb l’escriptura de la novel·la? Assegura que ha descobert que escriure és una teràpia deliciosa.
He descobert que escriure és una de les coses que més m’agrada. Fer que els lectors s’emocionin i visquin altres vides a través de la literatura.
Amb quin quadre de Botticelli es quedaria? I per què?
La Primavera em té completament fascinada. Els colors, la llum, els personatges, l’ambientació, els vestits, la sensibilitat i expressió dels seus rostres. És meravella pura.
-Té pensada una nova novel·la? Tindrem una segona part de Nascuda de Venus?
Sí, l’estic escrivint en aquests moments. La Carla continua.
