L’escriptor i periodista analitza la novel·la “Something” de J. N. Santaeulàlia que ha rebut el XXVI PREMI Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil.
L’estiu de l’any que es van separar els Beatles és el marc temporal per on transcórrer “Something”, la novel·la de J.N. Santaulàlia que ha obtingut el premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, dels premis Ciutat d’Alzira. Tal com s’indica al final de la solapa el llibre, publicat per Bromera, és una novel·la “oberta a la lectura de persones de totes les edats”. I a fe que és ben veritat. Els animo a comprovar-ho.
Ja els confesso d’entrada que a mi m’ha agradat molt, molt! I els la recomano per diversos motius. Per la història, per la banda sonora, per la prosa de l’autor- acurada, senzilla i suggerent com ens té acostumats amb “Banderes dels altres”, “La sorra vermella” o “2017”: Dietari d’un any convuls -, però sobretot perquè el narrador és un gat. En Zero. I es nota que és un gat vell perquè fa l’efecte que ja viu l’última de les seves set vides que tenen aquests animals de companyia perquè les observacions, reflexions i opinions de nosaltres, els humans, estan fetes des de l’experiència i amb elegància felina.
Però a més, la novel·la és un homenatge a la música d’una generació encapçalada per les cançons dels Fab Four de Liverpool. I com Santaulàlia lliga les lletres de certes cançons dels Beatles, n’hi ha per treure’s el barret. Des del Something del títol al Hey jude que puntegen en Pol i la Júlia a les classes de guitarra que li ofereix per mirar de seduir-la, però que ni amb l’ajuda de la lletra del Don’t let me down de Lennon i McCartney, se’n sortirà. I’m in love for the first time/Don’t you know it’s gonna last/It’s a love that lasts forever/It’s a love that had no past. I això que en Zero l’anima però… ai las, tingues amics! Per la manera que té d’escriure Santaulàlia, t’hi trobes fàcilment en tots els escenaris de la novel·la.
De fet, hi entrem guiats de manera sigil·losa per en Zero. I de cop ens trobem en aquest jardí de les Cases Barates de Banyoles on viu tranquil·lament en Pol amb el seu pare i el seu gat. Una aparent tranquil·litat alterada no només per la notícia de la separació dels Beatles sinó pels nous llogaters de la casa veïna. O més ben dit fins que de darrere les tuies de la tanca que separa casa seva de la dels veïns hi treu el cap la Júlia, la nova veïna.
Serem al soterrani on en Pol s’hi tanca a donar classes de guitarra a la Júlia a partir dels èxits dels Beatles per mirar d’acostar-s’hi. A El Blau, la discoteca que juntament amb El Cisne eren els locals de la capital del Pla de l’Estany on els que ara tenim cinquanta anys ens hi sentim molt propers al que viuran en Pol i en Roger. Pròxims a una realitat que es va viure de manera semblant arreu i en totes les èpoques amb l’única diferència de la banda sonora perquè aquesta mena d’idil·lis o amors d’estiu que viuran els protagonistes, tots els vam experimentar en pròpia pell.
Com ens recorda en Zero: “El món és ple de trampes per al cor. No confiïs en cap miratge. Els camins de la vida no porten mai a la felicitat. L’única manera de ser moderadament feliç és viure sense esperar-ho.” Un gat amb un sisè sentit per no només parlar amb els humans sinó també per captar-ne les seves emocions.
“Something” és una novel·la que us agradarà no només si us agraden els Beatles. Us arribarà perquè parla de nosaltres i de certes coses que ens han passat a la vida amb 15 ó 16 anys a Banyoles, a Liverpool, a Barcelona o a Tel Aviv.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’ i l’àlbum il·lustrat “Un talp al meu jardí”.
