“Solitud 360º”, una experiència immersiva i interdisciplinar que reuneix música, interpretació, fotografia i noves tècniques de projecció per acostar l’espectador la novel·la cabdal de Víctor Català des de la mirada del segle XXI.
L’espectacle “Solitud 360º” que s’ha vist a L’Escala i a Montblanc, ha estat creat entre d’altres per Xulio R. Trigo i Coia Valls.
L’escriptora Núria Pradas ha vist l’espectacle i ens fa cinc cèntims a L’Illa dels Llibres
Màgia.
La màgia de les paraules de Caterina Albert que va saber captar l’essència de la solitud i ens va llegar un personatge mític, un clàssic de la literatura, la Mila.
La màgia de la veu, del moviment i de la mirada d’una actriu, la Lila Urbano, que ens fa ofrena d’aquelles paraules i ens la regala embolcallades en el seu gest i el seu sentiment.
La màgia de la música d’en Conrad Setó que ens eixampla el cor i ens l’estreny al ritme i servei del llenguatge literari.
La màgia de les imatges d’en X.R. Trigo que reflectides a la pedra de l’absis es fan més vives i ens traslladen a les muntanyes, al bosc; ens converteixen a tots en pètals de rosa. Es desfan i es refan. Ens fan vibrar. En alguns moments, ens entristeixen.
La màgia d’uns mags de debò, d’en Marc Homar i l’Emiliano Castro fent la feina silenciosa, darrere de l’escenari, creant les atmosferes, fusionant imatges com qui juga amb una vareta que tot ho fa possible.
Màgia la de les mans destres de la Coia Valls que ha sabut unir cada peça en un tot d’una riquesa estètica sorprenent. La Coia escriptora, l’actriu, la directora, les mil coies que coneixem i admirem s’uneixen en aquest muntatge en una sola Coia, una dona de sensibilitat enriquidora i d’una generositat tan gran que ha estat capaç de convertir una obra intimista en un espectacle compartit.
A l’església de Sant Francesc, i de la mà d’aquests artistes, vam tenir el privilegi d’acompanyar la Mila en el seu periple vital. Amb ella vam fer l’Ascensió i la Neteja, vam veure esclatar la Primavera, vam patir el Mal de Muntanya i vam rodolar cap a la Davallada. Vam ser presents en l’arribada a l’ermita d’aquella jove que es queixava d’haver de trescar pels camins rudes amb les sabates bones del casament, seguint un marit que acabat d’estrenar ja no li semblava gran cosa, i vam assistir a la seva transformació; al naixement dolorós i violent d’una dona que, mestressa de si mateixa i del seu destí, és capaç de començar a caminar en la més autèntica i volguda solitud. La de la pròpia llibertat:
Després baixà lentament del regatell i sense afegir altre mot, sense tombar la cara, sense res més que la roba de l’esquena, la dona, èrtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombrívols emprengué la davallada.
Si algú em demanés una paraula, una de sola, que resumís el que l’espectador de Solitud 360º sent davant d’aquest espectacle integrador, jo el remetria a l’OH sorprès i il·lusionat que es va escapar d’uns llavis anònims en començar l’espectacle.
Mil gràcies a Vila del Llibre per fer possible que dels nostres cors, dels de tots els qui érem a l’església de sant Francesc de Montblanc una nit d’agost, en sortís un OH ple de somnis.
Núria Pradas
