L’escriptora catalana narra com la crisi econòmica actual pot afectar a l’entorn d’una família tradicional
Després de la bona acollida de la novel·la L’estiu que comença (Planeta) i rebre el Premi Ramon Llull 2013, l’escriptora Sílvia Soler torna per escriure una nova novel·la, molt menys dramàtica que l’anterior.
Amb Un any i mig(Columna) , ens presenta una novel·la protagonitzada per un matrimoni format pel Jaume i la Tina que s’han prejubilat i que viuen una relació que passa per alts i baixos, tot i que com diu un dels seus quatre fills ‘s’han acostumat a viure junts’.
Soler, ha volgut incidir en els efectes col·laterals de la crisi econòmica i com aquesta, pot arribar a afectar en una família tradicional.
La crisi ha obligat a tres dels seus fills marxar de casa i buscar-se la vida ‘’Aquesta és la tercera vegada que acomiada un fill a l’aeroport. No hi ha dret i el seu home a casa tan tranquil.) El fill gran, en Martí va marxar fa vuit mesos a la quinta forca, al Canadà. Diu que vindrà un cop l’any. Què et sembla? Un cop l’any! La segona avui vola cap a París. La tercera, la Cèlia, ai, la Cèlia… és a Mallorca. No é slluny però hi ha el mar enmig. I la filla, pel que sembla, no té gaires ganes de travessar-lo. Ha vingut tres vegades en dos anys. I en el fill petit no vol ni pensar-hi.’’
L’únic que s’ha quedat a casa dels pares és en Roger, qui veient el panorama laboral i que la cultura de l’esforç i de l’estudi per aconseguir una vida millor, sembla avui en dia una utopia, decideix no estudiar i dedicar-se al que més li agrada; el surf.
-Saps que penso, Roger? Que ja que has decidit dedicar la teva vida a surf, és del tot absurd que t’entestis a fer-ho en aquest litoral nostre, on et passes els dies esperant onades que mai no arriben. Sigues valent i vés a buscar-ne, coi! On n’hi ha? Al Cantàbric? A Califòrnia? O potser a Austràlia? Vés-hi, home però no perdis més el temps!
Roger espera que una gran onada arribi a Badalona i poder practicar surf a prop de casa, però els seus germans, com molts joves avui en dia, han decidit marxar lluny de casa buscant noves oportunitats i no esperar creuats de braços que les onades arribin algun dia a la platja.
Un dels encerts d’ Un any i mig, és la construcció d’una novel·la coral on cada personatge compta amb el seu protagonisme, oferint-nos un puzle narratiu on les peces encaixen oferint al lector un ritme narratiu molt àgil.
Tot i que l’eix central de la narració és la Tina, una mare enfadada amb la vida, molt planificadora i que sempre ha estat molt a sobre dels seus fills, però que al cap i a la fi sempre volgut que la família estigués unida.
Malgrat les distàncies, la comunicació familiar és molt fluida, gràcies als missatges de whatsapps i correus electrònics que es van enviant entre ells i que els permet sobreviure a la distància.
A diferència de L’Estiu que comença, amb Un any i mig, Sílvia Soler ha volgut ambientar la novel·la en llocs que coneix prou bé; Badalona i La Vall d’en Bas
Sílvia Soler va començar a escriure fa 30 anys, tot i que l’èxit arribaria amb 39+1 (adaptada recentment a la televisió) per després rebre el premi Prudenci Bertrana amb Petons de diumenge i l’any 2013 el Premi Ramon Llull amb L’estiu que comença.
Sílvia Soler s’endinsa en el cor d’una família que s’implica i s’estima per sobreviure a la distància.
