Llort ens ofereix una novel·la negra i psicològica.
Llort ens ofereix una novel·la amb aires de gènere negre i de thriller que ens manté intrigats el tot moment per esbrinar quin fet o fets han provocat que un jove desaparegut durant catorze anys torni de nou a casa dels seus pares.
“La Maria Antònia no pot evitar recaure uns instants més en l’entorn en què ha estat reclosa tots aquests anys, en la mena de placenta formada per capes de fotos de l’Agustí, de recerques, de trucades, de converses amb desconeguts que no duien enlloc, de preguntes desgastades fins al punt de perdre el sentit, sense respostes, només un reialme de silenci”.
—No vull saber res que no em vulguis explicar, fill. Només sé que ets aquí, que has tornat —l’abraça un cop més, recuperant gestos del passat—.
Una fugida als 17 anys a Pamplona per veure els Sanfermins, malgrat l’oposició del seu pare, i una tornada impossible marquen l’inici de ‘Si quan et donen per mort un dia tornes’.
Casualitat o no, el jove Agustí Garcia, ara amb 32 anys, torna a casa catorze anys després coincidint amb un 22 de desembre, el dia de la loteria.
La tornada provoca certa alegria a l’entorn familiar al mateix temps que comença a crear-se un clima de misteri.
Què ha passat durant tot aquest temps? Per què el jove Agustí no vol explicar –ne res? Per què no ha donat senyals de vida durant tots aquests anys?
Llort arrenca d’un cas real que va poder veure en un programa de televisió on una noia desapareguda tornava onze anys després sense demanar explicacions i sense voler explicar res del que havia viscut durant tots aquells anys.
Amb aquesta premissa ens ofereix una novel·la més psicològica que negra que destaca per la força dels diàlegs i la creació d’uns personatges molt ben treballats psicològicament.
Com ha viscut la família tots aquests anys sense l’Agustí? Per què ha tornat ara? Les respostes a Si quan et donen per mort un dia tornes (La Magrana)
Lluis Llort és el responsable del suplement de Cultura del diari Avui i ha publicat cins novel·les a més de llibres infantils.
Periodista de llarg recorregut, especialment al diari avui des de l’any 1986 signa les novel·les amb els noms de Llort o Lewis Llort. Unes personalitats que de moment van moldejant una de les veus narratives que hem de tenir en compte.
Aconsello vivament aquesta novel·la. Trobo que és la millor que ha escrit el Lluís.
Uns personatges potents, una història que de vegades t’encongeix el cor. Un llenguatge cuidadíssim.
Recomanable al 100%.