La novel·la ‘Cremeu Barcelona’ reivindica la figura de Miquel Serra que va salvar de la destrucció la ciutat de Barcelona a finals de la guerra civil espanyola.
Cremeu Barcelona és una novel·la basada en fets reals i protagonitzats per Miquel Serra i Pàmies, militant del PSUC i Conseller d’Obres Públiques de la Generalitat l’any 1939.
Amb només setze anys Guillem Martí va descobrir la història heroica i desconeguda del germà del seu besavi en plena guerra civil espanyola.
L’any 1939 Miquel Serra va desobeir les ordres del Komintern que pretenien destruir bona part de la ciutat de Barcelona abans que arribessin les tropes franquistes. L’ordre era fer saltar pels aires els túnels de metro, centrals elèctriques i bona part del port en una política de terra cremada, però Miquel Serra va decidir boicotejar el pla i salvar la ciutat.
‘’-Las órdenes de Moscú son tajantes-els va recitant en veu monótona i despassionada- : Si Barcelona no està dispuesta a resistir, es imperativo que no caiga intacta en manos fascistas. La Komintern lo ha sospesado y ha llegado a la conclusión que la táctica de tierra quedama es aquí más necesària que nunca.
La política de terra cremada no va ser possible a Barcelona però sí que es va practicar en altres ciutats i de moment , l’únic document que pot acreditar la gesta, és una carta que Miquel Serra va enviar des de Mèxic al seu germà on li anunciava la seva gesta.
Guillem Martí va descobrir aquesta carta i va conèixer la història que va decidir narrar en un treball de recerca a Batxillerat que va obtenir el premi de recerca de la Fundació Ernest Lluch.
L’època històrica de la novel·la està marcada pel final de la guerra civil en una ciutat de Barcelona molt debilitada i amb poques possibilitats de poder resistir gaire temps més, davant de l’arribada de les tropes franquistes.
Barcelona era governada des de tres fronts; la Generalitat, el govern de la República però també des de Moscou a través del Partit Comunista.
‘’Des que el Govern de la República va decidir instalar-se a Barcelona, el de la Generalitat ha vist més i més minvades les seves atribucions. I a mesura que la marxa de la guerra ha anat a pitjor, el poder del president Companys i dels seus consellers ha passat a ser poc més que simbòlic. Per acabar-ho d’adobar, les seves relacions personals amb Negrín i amb els líders del PCE són pèssimes. Ara mateix, dubta que la voluntat de Companys el pogués protegir de la pistola del Lzarev si el rus arribés a descobrir que no pensa pas completar la destrucció de la ciutat.’’
Ara amb 27 anys, Guillem Martí ha transformat aquell episodi familiar en una novel·la que ha comptat amb l’ajut de l’escriptor Jordi Solé on hi aparèixen personatges reals com el propi Serra, el cartellista Carles Fontseré, el president Companys o el poeta Antonio Machado, al costat d’altres de ficció com el rus Lazarev, l’encarregat de supervisar que la missió encarregada directament des de Moscou es porti a terme.
La història de Miquel Serra no finalitza l’any 1939 a Barcelona, el que fora conseller de la Generalitat va ser jutjat a Moscou acusat d’alta traïció per desobeir les ordres del Komintern i deportat a un gulag a Sibèria, d’on va aconseguir escapar-se i fugir fins a Mèxic on passar els darrers anys de la seva vida.
Tot i que la història plantejada per Guillem Martí pot semblar creïble, encara queden molts interrogants per resoldre i documents per acreditar la gesta de Miquel Serra i Pàmies, però de moment ens quedem amb una novel·la interessant que podria en un futur no gaire llunyà, comptar amb una adaptació cinematogràfica de gran pressupost.
