Els carrers s’han omplert un any més de paradetes de llibres i roses, en una jornada que ha combinat l’amor, la cultura i la tradició en un ambient festiu acompanyat d’un bon temps.
Des de primera hora del matí, la Rambla de Barcelona, el passeig de Gràcia i moltes altres vies de pobles i ciutats del país s’han convertit en espais de trobada entre escriptors, lectors i floristes. L’olor de roses i el paper de llibres nous han tornat a ser protagonistes d’una festa que cada any guanya més presència internacional. De fet autors internacionals que participen per primera vegada de la celebració literària quedem meravellats. És el cas de l’escriptor francès Pierre Lemaitre que assegura a L’Illa dels Llibres “És un honor i un plaer estar aquí, que més la festa del llibre, tal com l’ha vist jo, és una festa en què no són protagonistes ni els escriptors ni els editors, sinó els llibres en si, i per a ell és un plaer i un honor estar aquí. A més, ell va començar ahir, Sant Jordi va començar ahir, el dia abans amb una trobada amb Enrique Vilamatas i Javier Cercas”.
Per Lemaitre que ha visitat en altres ocasions Barcelona, assegura que “Amb Sant Jordi, no és la mateixa ciutat. Aquesta vegada és una ciutat de la literatura, de la cultura”.
A Barcelona, l’inici de la diada de Sant Jordi el marca el tradicional esmorzar que ofereix l’Ajuntament al Palau de la Virreina on s’han concentrat un gran nombre d’autors i autores que han pogut compartir una estona abans de l’inici de la jornada.
Més de 200 assistents han pogut sentir també les paraules de l’alcalde Jaume Collboni, la periodista i guionista Anna Guitart i la pregonera de Sant Jordi 2025 , la mexicana Cristina Rivera Garza.
L’escriptora mexicana en el seu discurs ha destacat el valor de la lectura i els llibres “És una meravella aixecar-se i veure una ciutat mobilitzar-se, confabular-se a favor de la lectura”. Ha recordar que és una celebració de “tot l’ecosistema del llibre, els autors, els lectors, els llibreters, els lectors, els editors, els correctors de proves, els que carreguen els llibres, els promotors, i mai ens oblidem també dels mestres i mestres que ens van ensenyar a llegir”. També ha assenyalat que és “una celebració també de l’educació pública, de les biblioteques, de la via pública, de tot el que ens fa ser crítics, estar mobilitzats, estar atents i ser aquí presents per complet. Jo ho estic. Entenc aquesta gran celebració, una celebració de la més important, però també la més alegre pel llibre. És la celebració de la imaginació encarnada”.
Roses, llibres i gent han omplert els carrers en una celebració que és més que una tradició: és una experiència col·lectiva que connecta autors, lectors, editors i llibreters. Enguany, diverses veus del món literari ens han obert les portes del seu Sant Jordi particular.
El goig i la pressió de l’editorial independent
Per a Aniol Rafel, editor de Periscopi, Sant Jordi és “un dia molt bonic, un dia molt boig”. Una jornada plena d’energia, però també d’una certa tensió: “Esperem que passi bé, i poder dir després que ha estat un Sant Jordi dels macos”. La seva editorial ha crescut gràcies a la constància i a l’aposta per una literatura de qualitat en català: “Intentem fer la feina tan bé com es pugui. No hi ha secrets. Cada llibre, l’empenyem com si fos únic”.
Sobre el fenomen de la intel·ligència artificial, reconeix que genera incerteses: “Ens preocupa, però també pot tenir aspectes positius. La clau és saber-la utilitzar com una eina”.
Retrobar-se amb la vida a través dels llibres
Coia Valls descriu Sant Jordi com una festa “de la rosa, del llibre i de l’amor”. Però també hi afegeix una dimensió íntima i emotiva. Explica una anècdota amb una lectora que havia superat un càncer i amb qui comparteix, any rere any, fragments de novel·les: “Cada Sant Jordi ens retrobem i celebrem la vida”.
Tot i la irrupció de noves tecnologies, Valls aposta per la imaginació: “Seguirem parlant de llibres, d’històries, de com dominar les màquines… però sempre des de la creativitat humana”.
Javier Sierra: un quart de segle d’anècdotes
L’escriptor Javier Sierra recorda amb humor el seu primer Sant Jordi, l’any 2000: “No vaig signar ni un sol llibre. Estava assegut entre Isabel Pantoja i Boris Izaguirre. Em vaig dedicar a gestionar les seves cues!”. Tot i això, va quedar marcat per l’emoció als ulls dels lectors, que des d’aleshores no ha deixat de perseguir. Per a ell, la festa té un valor simbòlic: “Sant Jordi és el pla mestre, i si tingués una segona part, seria el pla perfecte”.
L’alegria del debut i la gratitud del camí
Jèssica del Moral viu el seu primer Sant Jordi com a autora amb entusiasme: “És el dia més bonic de l’any. Hi ha una energia especial, gairebé feromonal”. Ha pogut signar, però també badar i comprar llibres com una lectora més. El seu debut ha estat molt ben rebut: “No m’esperava res, i el feedback és meravellós. Em sento molt agraïda”.
Lluitar per una literatura exigent
Laura Huerga, directora de Raig Verd, lamenta que la diada pugui ser massa comercial: “Ens agradaria una festa més diversa, però Sant Jordi és una gran oportunitat per valorar el llibre”. Malgrat les dificultats per competir amb grans noms mediàtics, defensa amb convicció la seva aposta editorial: “Continuarem lluitant per una literatura que deixi pòsit”. Huerga acompanya de Leila Kasra que enguany debuta amb “Nusos entre els dits” de qui assegura que es tracta d’una “novel·la d’un debut excepcional”, i destaca l’alegria de veure com a autors nous tenen també el seu espai: “Fa vint anys que conec aquesta tradició i és molt emocionant veure com s’omple de gent i vida”.
Maria Carme Roca: riure i guanyar
Per a l’autora Maria Carme Roca, Sant Jordi és una jornada esplèndida, “una festa fantàstica de llibres i roses”. Recorda com, anys enrere, gairebé va caure en una allau de gent al Regina Hotel, però van acabar esclafant-se de riure. Aquest any ho viu amb un plus: ha guanyat el premi Santa Eulàlia i se sent feliç de compartir-lo amb Barcelona.
Sant Jordi com a revolució emocional
Regina Rodríguez Sirvent viu el seu tercer Sant Jordi amb “Les calces al sol” amb emoció desbordada: “He pujat la Rambla plorant. És com una festa major, Sant Fermí i els Òscars junts!”. Explica com una lectora va posar el nom de la seva gossa, Rita Racons igual que la seva protagonista. I sobre la segona novel·la? “Va a tope! Espero tenir-la l’any que ve.”
Salvador Macip i l’amenaça de la IA
“És el millor dia de l’any, i ho dic sempre”, afirma Salvador Macip. Com a escriptor i divulgador, celebra que el carrer s’ompli de llibres, però també adverteix del perill de l’ús indiscriminat d’intel·ligència artificial: “Mata la creativitat. Si tots usem aquestes crosses per crear, tot acaba semblant massa”.
Sant Jordi segurament és una festa que la intel·ligència artificial no podria haver inventat mai. Per sort aquesta tradició és 100% humana i més viva que mai.
