Diversos autors reflexionen sobre la intel·ligència artificial aplicada al sector editorial. Entre ells, l’escriptor Màrius Serra que ens recorda que la festa del llibre “és tan summament caòtica, imprevisible i humana, que la intel·ligència artificial no seria capaç de crear-la si no existís.
Un Sant Jordi històric el que s’ha viscut enguany. El fet de coincidir amb diumenge i el bon temps ha fet que els carrers s’inundessin de gent disposada a gaudir de la diada. Ara sí que podem afirmar que Sant Jordi ha recuperat tot el seu esplendor després d’anys de pandèmia.
El pati del Palau de la Virreina ha tornat a ser l’escenari del tradicional esmorzar de Sant Jordi ofert per L’Ajuntament de Barcelona, sota el paraigua de Ciutat de la Literatura UNESCO, conjuntament amb el Gremi d’Editors de Catalunya, el Gremi de Llibreters, l’Associació d’Escriptors en llengua Catalana (AELC), l’Associació Col·legial d’escriptors de Catalunya (ACEC), l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i el PEN Català.
La trobada ha servit per iniciar a la diada de Sant Jordi i ha comptat amb la presència d’editors, editores, escriptors, escriptores, periodistes, representants dels diferents gremis i de les diferents associacions d’escriptors i escriptores.
A l’esmorzar han assistit escriptors i escriptores com Maria Carme Roca, Eduard Márquez, Anna Manso, Carlota Gurt, Jordi Cabré, Melcior Comes, Sebastià Portell, Ponç Pons, David Trueba, Carlos Zanón, Julià Guillamon, Víctor del Árbol, Vicenç Llorca i Gemma Ruiz.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la pregonera de Sant Jordi, Gemma Ruiz han ofert els discursos. L’escriptora i periodista, autora del darrer Premi Sant Jordi per ‘Les nostres mares, ha reivindicat la festa de Sant Jordi assegurant que “Sant Jordi és la festa més ben parida de la capa de la terra”.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL APLICADA AL SECTOR EDITORIAL
Un dels dracs d’aquest Sant Jordi és la intel·ligència artificial i com afectar en un futur a la creació literària i al sector editorial.
El Sant Jordi, segons el parer de l’escriptor Màrius Serra “el Sant Jordi és tan summament caòtic, imprevisible i fins i tot tan humà, ergo natural que la intel·ligència artificial no seria capaç de crear-lo”. Recorda que “la intel·ligència artificial ara mateix és un rètol que no està ben definit i esparvera perquè li estem donant un valor màxim de divinitat i que podrà fer tot, però potser d’aquí ben poc definirem que és literatura creativa, per allò que no pot fer la intel·ligència artificial. Puntualitza comentat que “Potser el que es donarà seran els límits entre el que és la redacció amb la creació. La intel·ligència artificial, aparentment el que recull és tot allò que recull és tot el saber previ i l’aplica. La creació artística històricament el que ha fet és trencar l’expectativa del saber previ i, per tant, espero que només afectarà un determinat tipus d’escriptura que és de redacció i no creació”.
Per Víctor del Árbol, “intel·ligència i artificial són un oxímoron, per mi és una eina i com tota eina si s’utilitza bé ens ajudaran. El que és la imaginació, la creació, el talent i la necessitat de crear històries és insubstituïble”.
Hi ha autor que no volen saber-ne res com Eduard Márquez “és un tema del qual expressament m’he volgut desmarcar. És un tema que ni m’interessa i ni m’importa. Si no entenem la literatura com acte de passió individual en el qual un es vol expressar ja no entenc res. La meva pregunta des de la ignorància absoluta és com pot haver-hi un escriptor que es qüestioni fer servir la intel·ligència artificial. Ara, que l’emprin els “trepes” o els que diuen els castellans “los advenedizos”, però l’escriptor vocacional per què m’he de preocupar per la intel·ligència artificial?”.
L’escriptora Anna Manso ho veu com un fet “en positiu ens pot ajudar a l’hora de crear per buscar idees, però la intel·ligència el que no ens pot substituir és la tria del que jo escullo per fer aquella trama o aquella novel·la. L’art és expressar-nos de manera personal”. Manso assegura també que “En un sector de llibres més adotzenats, més de redacció, de best-sellers o divulgació aquí la intel·ligència artificial pot fer que moltes coses tremolin, però la literatura cent per cent, no”.
Els canvis que poden portar la intel·ligència a artificial al sector editorial segons Melcior Comes “pujarà el nivell, perquè ens adonarem que un tipus de prosa mediocre ja no és publicable perquè la pot fer el robot. Nosaltres haurem de ser excel·lents, més enginyosos, més sensibles i més innovadors. Quan la intel·ligència artificial va aparèixer als escacs es va veure que un jugador mediocre ja no podia competir i ara passarà al mateix. Hi ha un tipus de sensibilitat que es podrà imitar a través de màquina, però hi haurà una punta de talent que podem arribar a tenir nosaltres”.
L’autora de “Boulder” i finalista del International Booker Prize, Eva Baltasar, assegura que “No en tinc ni idea, no hi estic gaire informada, m’interessa Assegura que no li fa por perquè “continuo treballant i escrivint hi hagi intel·ligència artificial o no”.
Pel periodista Xavier Grasset “és una amenaça, si ja costa desgranar el gra de la palla i saber que és veritat de la mentida, això encara pot ser terrible. Tinguem esperança, perquè allò
Que al final només el que és humà és honorable i sabem distingir el que és honorable i el que no és si veiem la petjada humana”
Finalment, Carlos Zanón recorda que “als escriptors dolents els farà més bons, però a la resta no té sentit. Jo no vull un text d’una màquina que sembli haver estat escrit per Mercè Rodoreda. La intel·ligència necessita un cos i això és únicament un replicant. Pels escriptors que ni escriuen els seus propis llibres i són molt dolents fan “bestsellers baratos”, els ajudarà a escriure millor, però a la resta que fan literatura és un objecte negatiu que no pas positiu”.
