El joc de DéuSalvador Macip
Bromera
221 pàgines.
El científic i escriptor Salvador Macip ha publicat El joc de Déu. Es tracta d’una divertida novel·la on Macip ofereix entre d’altres aspectes, una parodia del món científic.
En Salvador Macip és d’aquelles persones que no els hi agrada estar quiets. A més de dirigir el seu propi laboratori del departament de bioquimica de Leicester al Regne Unit, Macip ha publicat novel·les Mugrons de titani i El rei del món, llibres infatils i també llibres de divulgació com Immortals, sans i perfectes i Les grans epidèmies modernes.
El joc de Déu, arrenca en el moment que se sap de l’existència d’un experiment a través del qual un científic té la capacitat de destruir la Terra prement un botó.
“El professor Fisk arriba al seu laboratori. Engega l’ordinador,entrael codi de seguretat per iniciar l’experiment de la jornada i destrueix la Terra.”
L’única manera d’acabar amb aquesta amenaça és aniquilant el científic, i l’única perso
na capaç de fer-ho és el jove i poc espavilat Sherman Comet.
Una missió per salvar la humanitat i que serà complicada i més quan aquest encàrrec be de Déu, i el jove Sherman sembla estar més concentrat en els encants de Vivian Bentley, la seva companya de classe.
Cal avançar en la lectura d’aquesta novel·la per situar-nos perfectament en el seu plantejament, i sobretot per adonar-nos que sota una història divertida s’amaga alguna cosa més. Salvador Macip parla del poder, de la manipulació i de l’ambició.
Podeu visitar la pàgina web del llibre www.deu.macip.org
“Un munt de científics amb bates blanques van d’un costat a l’altre fent coses que només ells saben per a què serveixen.
Les bates blanques no són per evitar que res els esquitxi. La física teòrica no taca. En realitat són un sómbol d’estatuts. Al laboratori, si no portes bata, no ets ningú. Ets un dels qui neteja. Un guàrdia. Una secretaria.
És una manera eficaç de distingir un científic del qui no ho és. Perquè, de fet, un científic té el mateix aspecte que qualsevol altra persona. Potser una mica més cara de despistat i prou.”
El joc de Déu
