L’editorial La Campana reedita ‘Les grans epidèmies modernes’ del científic, divulgador i escriptor Salvador Macip amb un nou capítol dedicat a la pandèmia del coronavirus.
Entrevista Jordi Milian
Fotografies de l’autor de Yolanda Porter
Salavador Macip és científic, escriptor i divulgador. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on també va obtenir un doctorat en Genètica Molecular i Fisiologia Humana. Després va passar nou anys investigant el càncer i l’envelliment cel·lular a l’hospital Mount Sinai de Nova York. Allà va tenir l’oportunitat d’estudiar el funcionament del sistema immunitari i les infeccions i de col·laborar amb els viròlegs que van descobrir les bases genètiques dels virus de les pandèmies de grip del 1918 i el 2009. Des del 2008 continua la recerca al laboratori que dirigeix a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on és professor del departament de Biologia Molecular i Cel·lular, i des del 2020 forma també part dels Estudis de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya com a professor i investigador.
L’any 2010,Salvador Macip publicava ‘Les grans epidèmies modernes’ (La Campana) on recollia tot el que sabem sobre les epidèmies i pandèmies com la SARS, la grip aviar, la grip, la malària, la sida la pesta.
El llibre divulgatiu de Salvador Macip deu anys més tard, torna a estar d’actualitat després de l’aparició de la pandèmia del coronavirus.
Macip analitza de forma molt divulgativa la lluita de la humanitat contra els que anomena ‘els enemics invisibles’. Assegura que cal ‘estar ben informats per no esgarrifar-nos per les notícies exagerades que trobem en alguns mitjans i alhora ser capaços d’adonar-nos de quan cal actuar amb rapidesa’.
La nova edició en e-book hi ha un capítol més dedicat al coronavirus.
És una lluita que sempre ha existit i sempre existirà. Aquesta pandèmia n’és només un capítol, i no és tan sols la pitjor de les batalles que lliurem contra els microbis. Els microbis i els humans vivim en un equilibri molt fràgil, que es pot trencar fàcilment. N’hem de ser conscients i estar-hi preparats, i aquesta va ser la motivació que ja llavors em va portar a escriure el llibre.
Quan va publicar l’any 2010 les epidèmies es podien imaginar una situació com la que estem vivint ara?
Sí. De fet, és una de les possibilitats que proposava en el llibre. Tots els experts han coincidit des de fa temps a alertar sobre el risc de pandèmies en un món tan globalitzat com els nostres. Els virus segueixen mutant, i de tant en tant n’apareix un de nou que es pot escampar fàcilment, com vam veure amb la grip A del 2009 o estem veient ara. Això els qui hi entenen fa anys que ho van repetint, però sembla que no els fem gaire cas.
Confinat a casa o treballant al laboratori?
Ens van tancar el laboratori perquè al Regne Unit només estan es poden fer feines imprescindibles, i la recerca que fem nosaltres, sobre el càncer i l’envelliment, ara no és prioritària.
Es podia preveure una pandèmia com la del coronavirus?
Sí, ja s’havia predit. N’hem tingut dos avisos: la SARS i la MERS. Fins a principis d’aquest segle, els coronavirus eren només coneguts per causar refredats i poca cosa més. La crisi de la SARS del 2002-2003 va fer disparar les alarmes: una família de virus que es considerava força inofensiva, podia causar una síndrome respiratòria greu. Per sort aquell brot es va contenir i no va acabar en pandèmia. La MERS és la segona gran malaltia causada per coronavirus, però tampoc va arribar gaire lluny, malgrat la gravetat. Amb aquestes dues malalties, els coronavirus van passar a ocupar el primer pla en les preocupacions de molts experts, que abans pensaven que la propera pandèmia seria probablement de grip. Les probabilitats que hi hagués una crisi com la de la Covid-19 eren altes.
L’aparició de la Grip Aviar va ser una advertència?
Totes aquestes epidèmies ens haurien de servir d’advertència, sí. És una sort que cap d’aquestes (la grip porcina, la grip aviar, la SARS…) hagi causat una crisi sanitària global important, però érem conscients que hauria pogut passar en qualsevol d’aquests casos. I finalment ha sigut així amb aquest nou coronavirus.
La globalització ens ha portat coses positives però també ha fet que l’expansió de la Covid-19 sigui mundial.
Sí, a partir d’ara les pandèmies seran diferents. Ho vam veure ja una mica amb la grip A del 2009, que es va escampar molt ràpidament degut a la nostra gran mobilitat. En un món globalitzat, les malalties infeccioses han deixat de ser problemes locals, perquè es poden escampar amb molta rapidesa. La part positiva és que la resposta també pot ser més ràpida i coordinada.
Per què i com ha aparegut el coronavirus?
Sempre hi ha algú que creu que és una creació de laboratori alliberada amb finalitats obscures però no, és molt més senzill que això. Hi ha certs animals que toleren força bé els virus, i actuen com el que es diu un reservori: els virus hi viuen, s’hi multipliquen i van variant. Un d’aquests animals és el rat-penat, que es creu que és l’origen d’aquesta pandèmia i d’altres epidèmies. Per una sèrie de circumstàncies, una variant del coronavirus especialment hàbil a l’hora de propagar-se va saltar del rat-penat als humans, potser passant per un altre animal entremig. I així és com va començar tot.
Sabem que el coronavirus resisteix força bé en superfície.
Sí, però en canvi no és gaire bo “volant” per l’aire, com fa el virus de la grip, perquè és més pesat. Per tant, el principal problema no és que t’infecti directament una persona malalta, a menys que estiguis molta estona molt a prop d’una, sinó que se sol agafar a partir dels virus que han caigut sobre les superfícies, on aguanta força hores.
Amb interès, perquè és un repte social i sanitari important en el qual la ciència juga un paper essencial, però també amb preocupació, perquè des del meu coneixement del tema veig que hi ha coses que no s’estan fent prou bé, i les conseqüències poden ser greu.
Quina és la millor estratègia a seguir? Per què els països no es posen d’acord en la manera d’actuar tenint en compte que es tracta d’una pandèmia? Cal una directriu comuna?
Sí, jo soc partidari d’una coordinació global més clara. Ara cada país pren les seves decisions, i a vegades són desastroses. Si hi hagués un organisme assessorat per experts que preparés unes directrius clares i comptés amb la complicitat i el vistiplau de tots els països, tot seria més fàcil.
Segons sembla, entre la comunitat científica sí que existeix més unanimitat
Sempre hi ha matisos, però la majoria de veus demanen més contundència i rapidesa a l’hora d’aplicar mesures.
Podem establir paral·lelismes amb l’actualitat i l’aparició de la grip espanyola l’any 1918 i com es va actuar llavors?
Hi ha coses semblants, i altres de molt diferents, és clar. També es va confinar la població, que és sempre la millor arma, i el principal problema era també no saturar els hospitals. Però en aquell temps hi havia menys recursos per tractar els casos greus. També era un virus diferent, més agressiu amb la gent jove.
L’aparició del coronavirus ens fa pensar sobre la fragilitat de l’espècie humana?
Ens ho recorda, sí. N’hem de ser conscients.
Com superarem aquesta situació?
Com sempre ho fem. Amb paciència i aplicant-ho els coneixements científics que tenim. No és una crisi pitjor que altres que hi ha hagut, el que passa és que al mon occidental no n’hem vist cap de semblant recentment.
-Com a societat canviarem? Com ens marcarà aquesta situació?
M’agradaria pensar que fórem capaços d’aprendre’n i de preparar-nos millor per la següent. Confio que els governs entenguin la importància de tenir els recursos adequats.
Ara més que mai es valora el personal sanitari i la tasca de recerca i investigació.
Sí, però no pot ser que ens recordem de Santa Bàrbara només quan trona. Aquest reconeixement està molt bé, però quan passi la crisi hem de continuar tenint-ho present i no retallar els recursos que hi invertim, sinó no estarem mai preparats per la propera crisi.
Trobarem una vacuna? I eficient?
Segurament, tot i que costa dir quan passarà. Ja s’estan fent proves, i es parteix del coneixement que ja s’havia adquirit quan es buscava la vacuna contra la SARS (tot i que allò es va abandonar perquè amb la desaparició del brot ja no es va considerar prioritari).
És optimista davant de l’amenaça del coronavirus?
Sí. No és un virus tan agressiu com podria ser. N’hi ha de molt pitjors! Causarà un nombre alt de morts, això és inevitable, però l’acabarem controlant, gràcies a la vacuna i a la immunitat de grup que es va creant quan una persona s’infecta i sobreviu.