Salman Rushdie ha presentat a Barcelona ‘Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits’
Jordi Milian
Barcelona
L’escriptor ha presentat als mitjans de comunicació el 8 d’octubre el CCCB de Barcelona la seva darrera publicació i ha desmostrat que segueix arrossegant en les seves intervencions públiques dues qüestions que han marcat la seva trajectòria literària com són ser considerat l’etern candidat al premi Nobel de Literatura i preguntat en cada roda de premsa sobre la fàtua impulsada l’aiatol·là Khomeini ara fa gairebé trenta anys.
Sobre la primera qüestió Rushdie ha comentat en la seva visita a Barcelona que “no és divertit ser l’etern candidat al premi Nobel de literatura’, però que també està content de pertànyer al club dels escriptors com Borges que no l’han guanyat mai.
Pel que fa a la fàtua que el condemnava a mort i el va convertir en un dels escriptors perseguits després de la publicació dels versos satànics ho ha comparat com ‘’ una malaltia que vaig tenir fa 27 anys, de la qual me’n vaig recuperar fa 16’’ al mateix temps que puntualitza que només parla d’aquest tema quan li preguntes els periodistes i s’ha preguntat irònicament sí s’hauria de plantejar-se no concedir més entrevistes per evitar tornar a parlar d’aquest tema.
Preguntat sobre quin és el millor antídot per combatre el fanatisme assegura que ell no és massa bo per trobar solucions socials i ha destacat que la literatura ‘’és molt millor alhora de formular preguntes que no pas de donar respostes’’.
Rushdie creu que la millor manera de combatre el fanatisme és simplement no ser fanàtic perquè ‘’el fanatisme és un verí per la societat i per tant el millor és no beure d’aquest verí’’ i cada vegada que ens trobem davant d’aquest fet cal contrarestar-ho.
Sobre l’origen de ‘Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits’, l’escriptor ha comentat que ‘’sovint els llibres m’arriben com un trencaclosques i primer tinc unes peces que m’impedeixen saber en un primer moment quina serà la fotografia del llibre i el que m’ha passat en aquest nou llibre és que hi havia moments que ho tenia molt clar però que no sabia com s’ajuntarien les peces’’
Una de les primeres imatges que tenia l’escriptor era la imatge del jardiner Geronimo levitant i ‘’en un primer moment vaig pensar que tota la novel·la giraria sobre aquest personatge però també tenia de la princesa Dúnia a qui s’enamorava dels humans i al mateix temps anava aprenent cada vegada a ser més humana. Al principi no estava segur com aquestes dues històries podrien ajuntar-se però sí que sabia com es desenvoluparia les relacions entre els uns i els altres’’.
Rushdie volia saber què passava si agafava aquests contes fantàstics tradicionals d’orient i els utilitzava com a base per a una novel·la contemporània situada a Nova York. Aquest va ser segons l’autor el punt de partida i a partir d’aquí es va desenvolupar Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits’, amb una intenció molt clara ‘’un dels objectius era escriure un llibre esbojarrat perquè el món s’hi ha tornat així i per tant volia reflectir-ho a la novel·la’’
Rushdie assegura que la comèdia és una bona manera d’escriure sobre l’horror i per això ‘’ he escrit una història d’horror amb relats de conte de fades’’.
El títol i també l’argument de ‘Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits’ s’inspira en ‘Les mil i una nits’, un dels clàssics de la literatura universal.
Salman Rushdie va néixer a l’Índia i des de ben petit va escoltar aquestes històries però quan va ser més gran va poder llegir els textos i es va adonar que no és un text per a nens perquè el llenguatge és molt complex i són textos fins i tot filosòfics’’
Se sent molt orgullós de créixer en un ambient amb aquesta tradició literària per què ‘’ara vivim en l’època del realisme, però cal recordar que és un fenomen molt recent i la major part de la història de la literatura s’ha desenvolupat amb les faules i les històries populars i per tant estic molt content de créixer amb relats com Les mil i una nits’’
L’objectiu de la literatura afirma Salman Rushdie és la veritat i per tant no està interessat en la literatura escapista que fa servir la fantasia per fugir de la realitat i per aquest motiu ‘’la fantasia ha de provocar que es pugui parlar sobre la realitat i veure quina visió ens ofereix sobre qui som que fem i com ens afrontem a les coses’.
A més de la tradició literària d’orient, Luis Buñuel i Goya ha estat els inspiradors de Salman Rushdie. Del primer destacat la tradició surrealista del cineasta espanyol. Precisament aquesta tradició surrealista europea ‘ és una bona manera d’explicar històries sobre el món real però presentar-lo d’una manera estranya que ens permet a veure les coses més clares’’
La inspiració no només arriba de la literatura i l’univers Rushdie també agafa elements del cinema o de la pintura com per exemple de les obres de Francisco Goya, de qui ha demostrat un gran coneixement de la seva obra que ha inspirat la imatge del llibre amb la pintura El sueño de la razón produce monstruos’, i la novel·la deriva precisament del text d’aquesta obra, fet que provoca que l’esperit del pintor sobrevola a la novel·la.
Altres pintures de Goya com ‘El gos’ i ‘Saturn devorant a un fill’ també han inspirat a Salman Rushdie per escriure ‘Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits’ .
