Llicenciada en Belles Arts, Rocio Bonilla s’ha dedicat una bona part de la seva trajectòria professional a la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat.
Però, quan va ser mare, la seva carrera va fer un gir creant l’empresa Erase Una Vez, dedicada a decorar espais infantils amb murals pintats a mà. Més endavant entraria en el món editorial i debutaria com a autora i il·lustradora l’any 2014 amb “Cara de pardal” (Animallibres) i un any després arribaria el seu gran èxit internacional, traduït a una vintena de llengües, amb “De quin color són els petons?”, on apareixia el personatge de la Minimoni amb qui compartiria dues històries més; “Juguem amb Minimoni” i “T’avorreixes Minimoni?”.
Bonilla assegura que treballa “principalment per als nens, Els meus tres fills són els meus majors crítics i els meus majors fans”. També confessa que “observo els meus fills per saber com he de moure els meus personatges”.
Destaquen les col·laboracions amb Eulàlia Canals a “Els fantasmes no truquen a la porta”, amb el brasiler Ilan Brenman, l’autor de “Les princeses també es tiren pets”, a “Juguem?” (Animallibres), amb l’escriptora Elisenda Roca a “Una gran família”(Random House) o amb Susanna Isern a “El gran llibre dels supertresors” (Flamboyant). Amb el també il·lustrador Oriol Malet comparteix “Max i els superherois” on un nen fascinat pels còmics i els superherois acaba descobrint que la seva mare és la Megapower, una autèntica superheroïna.
Les històries de Rocio Bonilla sempre desprenen grans valors com la relació de nets i àvies a “Avis, piranyes i altres històries” (Animallibres). També reflexiona sobre l’abús de l’ús de la tecnologia i dels mòbils per part dels nens i nenes mostrat tot el que es perden, si continuen mirant les pantalles i obliden el que tenen al seu entorn.
A “Germans” reflexiona de com poden relacionar-se amb els seus germans o germanes, destacant sempre la part positiva del fet d’estimar i compartir.
També, l’obra de Rocio Bonilla destaca el poder i la passió dels llibres i la lectura com a “La muntanya de llibres més alta del món” (Animallibres).
La darrera obra de Rocio Bonilla és “Gràcies, Història d’un veïnat” (Animallibres) on parla de la convivència i les relacions. En un veïnat on ningú es comunica i ni es coneix, una avaria a internet provoca que els personatges hagin d’interactuar i comunicar-se entre ells.
L’obra de Rocio Bonilla ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Libro Kiriko o el Premi al Llibre Millor Editat a la categoria infantil que lliura el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, però el millor reconeixement és per part dels seus lectors i lectores que continuen gaudint de les seves històries i il·lustracions plenes de valors.
