Llicenciada en Belles Arts, Rocio Bonilla s’ha dedicat una bona part de la seva trajectòria professional a la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat.
Però, quan va ser mare, la seva carrera va fer un gir creant l’empresa Erase Una Vez, dedicada a decorar espais infantils amb murals pintats a mà. Més endavant entraria en el món editorial i debutaria com a autora i il·lustradora l’any 2014 amb “Cara de pardal” (Animallibres) i un any després arribaria el seu gran èxit internacional, traduït a una vintena de llengües, amb “De quin color són els petons?”, on apareixia el personatge de la Minimoni amb qui compartiria dues històries més; “Juguem amb Minimoni” i “T’avorreixes Minimoni?”.
Bonilla assegura que treballa “principalment per als nens, Els meus tres fills són els meus majors crítics i els meus majors fans”. També confessa que “observo els meus fills per saber com he de moure els meus personatges”.
L’obra de Rocio Bonilla, que ja compta amb una cinquantena de llibres publicats, va més enllà del personatge de la Minimoni i la seva recerca per saber de quin color són els petons.
Destaquen les col·laboracions amb Eulàlia Canals a “Els fantasmes no truquen a la porta”, amb el brasiler Ilan Brenman, l’autor de “Les princeses també es tiren pets”, a “Juguem?” (Animallibres), amb l’escriptora Elisenda Roca a “Una gran família”(Random House) o amb Susanna Isern a “El gran llibre dels supertresors” (Flamboyant). Amb el també il·lustrador Oriol Malet comparteix “Max i els superherois” on un nen fascinat pels còmics i els superherois acaba descobrint que la seva mare és la Megapower, una autèntica superheroïna.
Les històries de Rocio Bonilla sempre desprenen grans valors com la relació de nets i àvies a “Avis, piranyes i altres històries” (Animallibres). També reflexiona sobre l’abús de l’ús de la tecnologia i dels mòbils per part dels nens i nenes mostrat tot el que es perden, si continuen mirant les pantalles i obliden el que tenen al seu entorn.
A “Germans” reflexiona de com poden relacionar-se amb els seus germans o germanes, destacant sempre la part positiva del fet d’estimar i compartir.
També, l’obra de Rocio Bonilla destaca el poder i la passió dels llibres i la lectura com a “La muntanya de llibres més alta del món” (Animallibres).
La darrera obra de Rocio Bonilla és “Gràcies, Història d’un veïnat” (Animallibres) on parla de la convivència i les relacions. En un veïnat on ningú es comunica i ni es coneix, una avaria a internet provoca que els personatges hagin d’interactuar i comunicar-se entre ells.
L’obra de Rocio Bonilla ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Libro Kiriko o el Premi al Llibre Millor Editat a la categoria infantil que lliura el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, però el millor reconeixement és per part dels seus lectors i lectores que continuen gaudint de les seves històries i il·lustracions plenes de valors.