L’escriptor Miquel Esteve s’endinsa en l’univers del poeta i escriptor Roc Llop i s’incorpora a L’illa dels LLibres com a columnista amb articles d’opinió que publicarà un cop al mes.
El riu Ebre somreia la festa major de Miravet, el passat dissabte 10 d’octubre, festa tardana que celebrava d’antuvi la fi de les collites… Un centenar de persones escoltàvem els versos musicats amb un violoncel d’un poeta traspassat que glosava els pardals amb delicadesa seràfica. Es deia Roc Llop, fill de Miravet, nascut el darrer dia de l’any 1908, fill d’obrers i mestre de professió, poeta d’esperit i escriptor de cor. Es deia Roc i escrivia sobre els pardals i l’Ebre, sobre Miravet i la vida… L’esperit obrer de casa l’havien forjat un lluitador social, des del primer moment simpatitzà amb la revolució, la llibertat com a fita, militant anarquista…
Els capricis de la vida, la maldat dels humans i l’infaust designi dels deus el van dur a un camp d’extermini nazi prop del Danubi, el camp de Gusen. Del somni de pardals i molles de pa prop de l’Ebre al malson, la fam i els corbs de la vora del Danubi on escriuria els recentment publicats “Contes a la vora del Danubi”, un testimoni literari impagable de l’horror del tercer Reich…
Entre la munió participant de la ruta literària pels indrets del Miravet de Roc Llop hi havia un home ja gran, acompanyat de la seva esposa, que escoltava atentament, tostemps amb els ulls humitosos. Mantenia una distància discreta i cercava en el contacte de la seva companya l’afecte d’un desconsol sadollat de versos familiars. Josep Maria Sáez, una de les autoritats literàries sobre Roc Llop juntament amb Emigdi Subirats, m’explicà que era el seu fill, Llibert, i que “desconeix una pila de les coses que estem explicant del seu pare. De fet, ens ha confessat que el seu pare era molt reservat i transmetia poc del seu món oníric a casa”. Paradoxal! Així som els escriptors tan recelosos del nostre mon interior amb els molt propers, tan exhibicionistes en el vòmit creatiu…
Moment àlgid quan enfilem la Costa de Riago i es llegeix el seu poema intitulat així, adobat amb els acords d’un violoncel melangiós. Reüllo el seu fill, Llibert, que mimetitza el rellent de l’Ebre a tocar en els seus ulls i tanco els meus per viatjar amb el poeta…
Es deia Roc Llop, fill de Miravet i havia guanyat jocs florals a París i Amsterdam en l’exili, glosà els somnis de molles de pa dels pardals des de les balconades i el cor li sagnà amb la crueltat de les Shutzstaffel a Gusen. Va estimar una muller i va tenir descendència. Llibert el remembrava en silenci, aferrat del braç de la seva companya. Records com a pardals entremaliats que li anaven i venien, l’ombra d’un pare que havia viscut oblidat entre les costes de Miravet i molts anys després se’l retornava a través de les seves pròpies paraules…
Es deia Roc Llop i fou poeta, escriptor, anarquista, patriota, mestre, amant, pare, miravetà, expresoner d’un camp d’extermini, republicà, somniador de pardals famolencs i admirador de l’Ebre… Un home, al capdavall, amb un deler resumit líricament:
“una fita: Catalunya
i la llibertat del món!”