Recomanem llibres per gaudir d’una bona diada de Sant Jordi
Llibres per llegir, regalar i compartir.
Hernán Díaz
Edicions del Periscopi / Anagrama
Traducció al català de Josefina Caball
La novel·la de l’escriptor argentí ofereix un retrat del capitalisme financer de principis del segle XX i sobre les classes socials i el poder dels diners
A la Nova York de principis de segle xx, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d’uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d’un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s’envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d’en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Hernán Diáz els ofereix la història del magnat nordamericà des de diverses versions que es complementen o contradiuen.
Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia.
Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès.
Albert Sánchez Piñol
La Campana / Alfaguara
L’escriptor publica la setena novel·la “Pregària a Prosèrpina” (La Campana), ambientada a l’antiga Roma. Una novel·la d’aventures clàssica on està molt present el seu habitual univers literari.
El protagonista a “Pregària a Prosèrpina és el fill del polític i orador Marc Tul·li Ciceró.
A Roma arriben veus de l’existència d’una fera terrible al nord d’Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperarà l’estima del seu pare.
En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d’expedició s’hauran d’enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb l’imperi romà.
Davant l’amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l’adversari més temible de Roma.
La situació a Roma no és fàcil, amb una societat a punt d’una guerra civil entre cesarians i pompeians i una revolta dels esclaus a l’imperi romà.
Els protagonistes de la novel·la davant de l’amenaça dels tectònics, els nlous monstres d’Albert Sánchez Piñol, es veuen obligats a canviar i unir-se, si no volen que l’imperi romà es destrueixi. Aquest, per Sanchez Piñol és “El gran dilema de la novel·la”. O la societat romana canvia o és la fi de l’imperi”. + INFORMACIÓ
Pierre Lemaitre
Bromera / Salamandra
El gran món és el primer títol del nou cicle històric de Pierre Lemaitre: “Els anys gloriosos”. Som al 1948, a la Indoxina les tropes franceses s’enfronten a la resistència anticolonial; a Beirut els Pelletier viuen l’inici del descabdellament familiar. Els fills abandonen definitivament la llar familiar: Jean, Françoise i Hélène a París, i Étienne a Saigon perseguint els rastres del seu amant desaparegut en acte de servei. Cadascú viurà diferents experiències que marcaran el seu destí i el dels seus familiars. Un assassinat per resoldre, transaccions il·legals, una investigació periodística perillosa… Hi trobarem també personatges i trames que s’alternen, s’entrecreuen i s’interfereixen en una novel·la on l’amor, l’ambició personal o la desesperació formen part del substrat que les alimenta.
Gabrielle Zevin
Edicions del Periscopi / ADN
Traducció d’Ernest Riera al català i Núria Molines al castellà
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació.
La trama s’estén al llarg de més de trenta anys, des de Cambridge (Massachusetts) a Venice Beach (Califòrnia),
“Demà, i demà i demà”, tracta de qüestions com la identitat: en els videojocs com a forma d’expressió artística; en la tecnologia i l’experiència humana; en la discapacitat; el fracàs; les possibilitats de redempció; els mons virtuals, sobre els límits de l’amistat i l’amor, però sobretot, en la nostra necessitat de connectar: d’estimar i ser estimats.
Víctor del Árbol
Destino
Víctor del árbol ens ofereix un thriller on explora com el ocasions els somnis poden arribar a convertir-se en malsons. Julián Leal és un inspector de la policia a Barcelona que no està passant pel seu millor moment. El metge li ha detectat un càncer i no li dona molt temps de vida, a més acaba de ser expedientat per donar-li una pallissa a un sospitós d’abusos de menors. Després d’una visita al seu poble a Galícia comencen a aparèixer uns cadàvers que poden tenir relació amb ell i el seu superior li vol carregar amb les culpes per a venjar-se per uns fets del passat. Ell i la seva companya Virgínia es veuran arrossegats a una recerca molt més profunda i complicada del que podrien pensar i que podria costar-los la vida a ells i a tots els que estimen. Julián no haurà d’ajustar comptes només amb el seu present, sinó també amb el seu passat.
Aureli Vázquez
Editorial Diéresis
La novel·la, ambientada en la Barcelona de la Guerra Civil, narra la vida en la rereguarda, aportant un punt de vista poc usual en la literatura del conflicte: el d’una dona anglesa, esposa d’un milicià del POUM, que arriba a Barcelona acompanyant el seu marit, un idealista, de qui es veurà separada quan ell és destinat al Front d’Aragó.
“La mujer del miliciano” narra l’atmosfera de la Barcelona de l’any 1937 amb la lluita pel poder per part de trotskistes, estalinistes i anarquistes enmig de l’amenaça dels bombardejos de les tropes franquistes. Es tracta una novel·la sobre ideals, espionatge i lluita per la supervivència en la Barcelona de la Guerra Civil, a través de la mirada d’una anglesa que acompanya el seu marit milicià. La novel·la ha obtingut el I Premi de Novela Històrica de Vallirana. + INFORMACIÓ
Gerbrand Bakker
Raig Verd
Raig verd publica en català amb traducció de Maria Rosich, la nova novel·la de l’escriptor holandès.El premi Nobel de Literatura, J. M. Coetzee, assegura que “El fill del perruquer”, és el millor llibre de Bakker fins ara. L’escriptor holandès ha continuat captivant a lectors i crítica, novetat rere novetat. Amb la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012) va rebre molts guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter.
El protagonista és en Cornelis, un perruquer a Amsterdam. El 1977, quan la seva dona li diu que està embarassada, se’n va de casa i desapareix sense deixar rastre, després d’estavellar-se el vol que havia agafat cap a Tenerife. Anys després, en Simon, el seu fill, hereta la perruqueria que havia estat del seu avi. Ara bé, no gaudeix amb el seu ofici i el cartell de «tancat» sovint decora la porta del seu local. La seva relació amb la perruqueria canviarà quan comenci a indagar sobre la desaparició del seu pare.
Maggie O’Farrell
L’Altra editorial /Libros del Asteoride
Traducció de Marc Rubió en català i Concha Cardeñoso en castellà
Després del gran èxit amb “Hamnet”, l’escriptora Maggie O’Farrell viatja a la Itàlia del segle XVI en la seva novel·la ‘El retrat d’un matrimoni’. S’endinsa en la vida de la jove duquessa , Lucrezia de Medici, que va morir als 16 anys.
La Lucrezia, tercera filla del duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.
Jo Nesbo
Proa / Reservoir Books
En la tretzena novel·la de la gran sèrie de Jo Nesbo, torna el brillant i indomesticable investigador de la policia Harry Hole, aquesta vegada anant per lliure i formant el seu propi equip per trobar un assassí en sèrie.
En Harry Hole és a Los Angeles, intentant matar-se a còpia de beure, per oblidar el que va passar amb la Rakel a Ganivet. I gairebé ho aconsegueix, si no fos que troba una vella glòria del cinema amb problemes molt greus… A Oslo, mentrestant, la policia s’enfronta a la desaparició de dues noies. Els alts comandaments no volen saber res d’en Harry, però el principal sospitós el vol contractar perquè resolgui el cas.
Coia Valls
Novum
L’escriptora publica “El llegat de les cendres” (Novum), una novel·la història ambientada al segle XIV on empodera a set dones de diferents classes socials per revertir la situació que els ha tocat viure i lluitar contra les injustícies.
La pesta ha provocat moltes morts entre homes i dones de la ciutat de Barcelona. Homes amb negocis que tiraven endavant amb el suport de les seves dones han mort i les que han sobreviscut tenen prohibit continuar al capdavant de tots aquests negocis. Davant d’aquesta situació d’injustícia s’estableixen noves normes i aquí juga un paper important l’Alèxia, la filla d’un mercader que decideix lluitar contra les injustícies. L’acompanyaran la Romia -esclava-, la Genebre -monja de Sant Pere de les Puel·les-, la Caterina -aprenenta de pintora-, la Llorença -vídua d’un vidrier-, la Marta -filla d’un teixidor- i la Sança -capellera-.
Acaba de morir el seu pare de pestilència i l’ha feta hereva del seu llegat. Els seus dos germans l’acompanyen però ella pren el timó del negoci del seu pare Jaume Miravall. El seu germà Narcís prefereix dedicar-se al món de l’art i s’interessa pel dibuix, acabat sent alumne de Ferrer Bassa, seguidor de Giotto.
L’Alèxia i la Caterina fundaran la Casa dels Obradors. Les set dones protagonistes de la novel·la s’uniran per plantejar una altra Barcelona. + INFORMACIÓ
Diversos autors
Clandestina Editorial
Vapor negre Barcelona Steampunk 1911, és una antologia formada per onze relats d’autors catalans que comparteixen escenari i personatges. Als relats traspuen elements de l’univers steampunk com taxivapors, trens elevats o dirigibles embolcallats amb crítica social i política.
A la Barcelona del 1911, el desenvolupament tecnològic propiciat per l’aigua hipercalòrica, que genera vapor a mil graus centígrads, ha situat la ciutat i Catalunya com a punta de llança d’una nova revolució industrial. L’Estat espanyol i algunes potències estrangeres, però, volen apoderar-se d’aquesta aigua prodigiosa, i no dubten a recórrer a l’espionatge i el crim per aconseguir-la, en una Barcelona sacsejada per l’anarquisme. Mentrestant, al barri del Poblenou, la jove inventora Emma Brotons ha creat una màquina per viatjar en el temps que és utilitzada per cometre assassinats. El detectiu privat Edgar Perot i el seu ajudant, l’anarquista Mateu Bandera, seran els encarregats de seguir les pistes per esbrinar qui hi ha darrere dels crims.
L’edició de l’antologia a càrrec de Jordi de Manuel i Álex Martín compta amb els relats de Jordi Font-Agustí, Teresa Solana, A. Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras i Jordi de Manuel.
Marta Orriols
Proa
L’escriptora catalana continua consolidant una carrera literària amb la nova novel·la “La possibilitat de dir-ne casa”, on les emocions i les relacions familiars tornen a formar part del seu univers narratiu.
Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d’una regió de món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.
L’escriptora defineix la seva novel·la com “una reflexió sobre el pas del temps i del que significa casa”
La novel·la arrenca i acaba en un aeroport “No saps mai si torna o bé i el joc de la novel·la és precisament saber que és casa”. Reflexions sobre si és “D’allà d’on vens, d’allà on vas o d’on ets tu mateix”. L’escriptora assegura que la novel·la ofereix un aprenentatge que “Casa teva no és on has nascut sinó allà on sents que pots ser tu mateix”. +INFORMACIÓ
Care Santos
Columna / Destino
Una novel·la basada en la història el filantrop estatunidenc Eugene Schieffelin (1827 – 1906), que va tenir la pensada extravagant d’introduir a Amèrica les especiès d’aus que Shakespeare menciona a les seves obres
Els Schieffelin, un matrimoni d’edat avançada, porten una vida plàcida i benestant a Nova York, immersos en els seus costums i rutines. L’Eugene és feliç observant ocells a Central Park, mentre que la Catherine s’entrega a la lectura. La mort de la Martha, l’estimadíssima germana de l’Eugene, deixa l’ancià afligit i temorós de la pròpia decadència. En el testament, la Martha li ha deixat onze quaderns i un retrat, el rostre entranyable de l’avi Jacob, que el trasllada a la infància feliç a Rooka Hall, la finca envoltada de boscos que li va despertar l’amor per la natura.
Carregat de nostàlgia, l’Eugene s’endinsa en la lectura dels dietaris de la seva germana, plens de referències a Shakespeare, de qui era una admiradora fervent, i de records compartits. L’Eugene té idea esbojarrada que és, al mateix temps, un homenatge a la seva estimada germana: vol introduir als cels novaiorquesos els ocells que Shakespeare cita a les seves obres.
Colm Toibin
(Amsterdam Llibres)
L’escriptor irlandès ha tornat a escriure una gran obra que ha estat reconeguda amb diversos guardons internacionals i avalat per la crítica especialitzada.
El mag, és la novel·la sobre la vida de Thomas Mann i al mateix una obra on el lector serà testimoni de la història del segle XX a través de la mirada de la saga familiar dels Mann on hi cercarem amor no correspost, la guerra i l’exili.Tóibín construeix també passatges quotidians de Thomas Mann, allunyant-se de crear una simple biografia sobre l’autor alemany. On no hi arriben els dietaris, arriba la imaginació de Toíbín que construeix una història que aconsegueix atrapar al lector per mostrar el conflicte personal de l’artista, amb la seva vida íntima, familiar i literària.
L’any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya anticipant l’horror del nazisme. Ell és l’escriptor més famós del seu temps, però quins secrets oculta la seva ànima turmentada? El mag explica la història d’un home imperfecte i ambivalent. L’home que amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va situar-se al costat fosc de la història. El pare de sis fills que va amagar la seva homosexualitat. L’escriptor reconegut amb el Premi Nobel que va desertar la pàtria que l’havia inspirat per a no tornar-hi mai.
John Boyne
Empúries /Salamandra
L’escriptor irlandès John Boyne publicala novel·la “Quan el món es va trencar”, setze anys després del seu gran èxit.
L’any 2007, el nom de John Boyne va sonar i amb força, gràcies a la novel·la “El noi del pijama a ratlles” on ens narrava una història ambientada l’any 1942 amb els camps de concentració i el nazisme centrant la trama de la novel·la.
L’escriptor irlandès torna a aquella història a través d’una història protagonitzada per una dona gran que ha d’enfrontar-se al seu terrible passat en temps de guerra i a un present on mai és massa tard per a la valentia o la redempció.
Amb noranta-un anys, Gretel Fernsby, du una vida tranquil·la i confortable al seu pis de Londres , malgrat amagar un passat fosc i pertorbador. No parla mai de com va fugir de l’Alemanya nazi quan tenia dotze anys. Ni dels anys de postguerra a França amb la seva mare. I sobretot, no parla del seu pare, el comandant d’un dels camps d’extermini més tristament cèlebres del Reich. Quan una parella es trasllada al pis de sota, fa amistat amb el fill de nou anys, Henry, tot i que li porta records incòmodes del seu germà Bruno. Però un dia assisteix a un enfrontament violent de la parella. I davant la tria entre la pròpia seguretat i la del nen, la Gretel evoca dilemes semblants amb què va topar temps enrere. Llavors, haver estat còmplice li va comportar una vida de vergonya i culpabilitat, però interferir ara té el risc que surtin a la llum els secrets que ha amagat tota la vida.
Màrius Serra
Proa
Amb la novel·la “La dona més pintada” (Proa), Màrius Serra ens acosta a la figura de Palau Ferré, conegut com el pintor que cremava els seus quadres. Hereu de Picasso i admirador de Dalí, la biografia de Ferré té un moment determinant quan una sentència del Tribunal Suprem el va obligar a pintar 42 metres quadrats d’olis per poder rescindir un contacte que va signar anys enrere amb el promotor Miquel Peirats. Després d’aquella sentència, com a protesta, el pintor cremaria les seves obres.
Maties Palau Ferré va ser un pintor reconegut i fins i tot va ser batejat com a Picasso 2. Als anys seixanta signaria una mena de contracte amb el diable quan l’empresari Miquel Peirats qui li proposa signar un contracte de venda de dues cases amb terreny a Reus, a canvi d’obra pictòrica amb una quantitat pactada de 10.000 pessetes per cada metre quadrat de tela pintada. Amb els anys i malgrat que la venda dels quadres no aconsegueix tancar definitivament l’acord. El pintor, tot i la seva cotització, no pot fer exposicions perquè l’obra està compromesa amb l’empresari que va descomptant de cada quadre els diners que li deu el pintor per la compra de les dues cases i el terreny.
L’any 1972, Peirats interposa una demanda per incompliment de contracte per part del pintor. El cas arriba al Tribunal Suprem i l’any 1974 dicta sentència i obliga a Palau Ferré a pagar-li quaranta metres quadrats de pintures a l’oli per donar per tancat l’acord. + INFORMACIÓ
Mohamed Mbougue Sarr
Més llibres / Anagrama
L’obra guanyadora del Premi Goncourt 2021, arrenca l’any 2018, quan Diégane Latyr Faye, un jove escriptor senegalès, descobreix a París un llibre llegendari: El laberint de la inhumanitat, publicat el 1938. Ningú no sap què li va passar al seu autor, T. C. Elimane, a qui havien anomenat el «Rimbaud negre» després que la publicació del llibre provoqués un bon escàndol en la societat de l’època. Diégane queda fascinat i decideix buscar el rastre del misteriós autor. Durant la recerca viatjarà a diversos països, i també es veurà obligat a revisar algunes grans tragèdies de la història, com ara el colonialisme i l’Holocaust.
L’editor de Més Llibres, Jordi Martín Lloret, assegura que La memòria més secreta dels homes és la història d’una fascinació que porta el protagonista a un viatge sense retorn, un viatge molt semblant al de qualsevol lector quan s’aproxima a un llibre com aquest.
Alba Donati
Edicions 62 / Lumen
El desembre del 2019, Alba Donati, una reconeguda poeta italiana, va decidir canviar de vida i obrir una petita llibreria a Lucignana, el poblet de la Toscana on va néixer. Amb tan sols cent vuitanta habitants, la idea d’obrir una llibreria a priori no semblava una gran idea, però amb el pas del temps i de superar un incendi i una pandèmia, la llibreria continua oberta.
La llibreria del turó (Edicions 62/ Lumen), ofereix un relat que combina la seva passió pels llibres i també per les persones i sobre la connexió que s’estableix gràcies als llibres.
Donati descriu el dia a dia de la llibreria, les visites, les comandes realitzades, els records de la seva infantesa i la vida dels habitants del poblet.
La seva llibreria compta amb llibres especials i objectes relacionats amb la literatura com un te inspirat en Virginia Wolf o uns collars a l’estil Emily Dickinson.
Va deixar la seva feina com a cap de premsa a una coneguda editorial italiana per fer un canvi en la seva vida. Va deixar la gran ciutat per traslladar-se al poble on va néixer i així iniciar el projecte de la llibreria. + INFORMACIÓ
Dolores Redondo
Columna / Destino
L’escriptora i autora de la trilogia del Baztan torna amb una novetat editorial allunyada de l’univers de l’inspectora Amaia Salazar.
“Esperant el diluvi”, està basada en fets reals, per endinsar-nos fins a l’epicentre d’una de les tempestes més grans del segle passat alhora que retrata una època en plena ebullició política i social.
Entre els anys 1968 i 1969, l’assassí que la premsa batejaria com John Bíblia va matar tres dones a Glasgow. Mai no va ser identificat i el cas encara continua obert avui dia. En aquesta novel·la, a principis dels anys vuitanta, l’investigador de policia escocès Noah Scott Sherrington aconsegueix arribar fins a John Bíblia, però un error en el seu cor a l’últim moment li impedeix arrestar-lo. Tot i el seu fràgil estat de salut, i contra els consells mèdics i la negativa dels seus superiors perquè continuï amb la persecució de l’assassí en sèrie, Noah segueix un pressentiment que el portarà fins al Bilbao de 1983, just uns dies abans que un veritable diluvi arrassi la ciutat.
Anna Manso
La Magrana
Anna Manso publica la seva primera novel·la per a adults. Una novel·la que gira entorn de la impossibilitat d’estimar quan encara hi ha ferides obertes.
La Sara te seixanta-cinc anys, es escriptora i viu allada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb el seu fill Josep i aixo li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. Un dia al bosc coneix un llop amb qui sembla que pot parlar i la seva vida es capgira. Empesa per la companyia i els consells de l’animal, la Sara decideix contactar amb el seu fill. Pero recuperar la relació amb ell no serà gens fàcil, perque hi ha ferides del passat que són molt difícils -o impossibles- de cicatritzar.
Sebastià Alzamora
Proa
Després de ‘Reis del món’, Alzamora presenta “Ràbia”, una novel·la sobre la relació d’un home solitari i el seva gossa Taylor. Novel·la guanyadora del Premi L’Illa dels Llibres 2022. L’home de qui no es revela la seva identitat viu a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d’una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima d’un incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat. + INFORMACIÓ
Cormac McCarthy
Edicions 62 / Random House
Setze anys després de La carretera, el Premi Pulitzer publica dues novel·les connectades entre si en un únic volum. Cormac McCarthy ens endinsa en una obra imponent que parla de moralitat i de ciència, del sentit de la vida, i de la bogeria que pot arribar a ser la consciència humana. Un retrat íntim del dolor i l’enyorança. La gran història de dos germans turmentats pel llegat del seu pare, un físic que va ajudar a desenvolupar la bomba atòmica
Són les tres de la matinada quan en Bobby Western es corda el vestit humit i se submergeix en la foscor de les aigües. El llum de busseig il·lumina un jet enfonsat amb nou cossos encara lligats als seients. Hi falten, però, la caixa negra i el desè passatger. Com és possible? En Bobby, testimoni col·lateral de fosques maquinacions, està vigilat de prop per uns homes amb insígnies, pel fantasma del seu pare, i per la seva germana, amor i perdició de la seva ànima.
Vuit anys abans, la jove Alicia Western, un prodigi de les matemàtiques, ingressa per voluntat pròpia en un centre psiquiàtric. Pateix al·lucinacions. No vol parlar del seu germà, però tota l’estona se’n dol.
Martí Gironell
Columna / Planeta
La novel·la guanyadora del darrer Premi Prudenci Bertrana on ret un homenatge al fotògraf ambulant Valentí Fargnoli. Martí Gironell ens ofereix a “El fabricant de records”, un viatge al cor de la fotografia enfilats a la bicicleta de Valentí Fargnoli, un fotògraf ambulant que, a principis del segle XX, va retratar l’ànima del país per explicar-nos una història èpica, heroica, poètica i delicada feta de records i secrets inoblidables.
En Fargnoli, a través de les imatges, aconsegueix construir una memòria personal i col·lectiva de gran valor que estava destinada a desaparèixer. La seva trajectòria professionalel porta, fins i tot, a fotografiar el casament d’Alfons XIII, un fet que li canviarà la vida per sempre i que Martí Gironell ha aprofitat per afegir uns ingredients de misteri a la novel·la. + INFORMACIÓ