L’Illa dels Llibres us ofereix, com ja és tradicional, les recomanacions literàries per aquestes festes.
Llibres per regalar, llegir i compartir.
Les calces al sol
Regina Rodríguez Sirvent
La Campana
Una de les revelacions de la temporada literària. Regina Rodríguez ens ofereix una divertida novel·la plena d’humor. Premi L’Illa dels Llibres 2023
La Rita Racons se’n va als Estats Units a fer d’au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l’aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l’ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l’estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.
Els Bookland són l’antítesi del clixé clàssic d’una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l’altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d’atrevir-se a tot, d’expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació. + INFORMACIÓ
Les germanes Jacobs
Benjamín Black
Bromera / Alfaguara
Les germanes Jacobs, el darrer lliurament de la sèrie protagonitzada pel doctor Quirke i l’inspector Strafford de John Banville signada amb el pseudònim Benjamin Black
L’escriptor irlandès afirma que aquest últim títol és “més literari que altres novel·les de Benjamin Black”. Situada a Dublin l’any 1950, la jove estudiant d’història Rosa Jacobs apareix morta al seu cotxe. El reconegut patòleg Quirke i St. John Strafford uneixen esforços per a investigar la mort com un assassinat. Però és la germana gran de la víctima, Molly, una periodista reconeguda, qui descobreix una pista que podria resoldre el cas: un dels amics de Rosa és membre d’una poderosa família alemanya que va arribar a Irlanda en circumstàncies misterioses poc després de la Segona Guerra Mundial.
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres
Irene Solà
Anagrama
Amb la seva primera novel·la “Els dics” va guanyar el Premi Documenta 2017 i amb “Canto jo i la muntanya balla” (Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2019) es va consolidar com una de les veus narratives més destacades.
Amb “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres”, ambienta la novel·la al mas Clavell, una casa habitada sobretot per dones, situada en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis. Un univers creat per Irene Solà on desplega tota la seva capacitat com a narradora ja demostrada a les seves anteriors novel·les on ara explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, realitat i fabulació.
Situada en el present, la història que ens narra Solà, succeeix en un sol dia i que recorre a través dels records la vida de les dones que han habitat la casa com la Joana, que “per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada”; la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes; la Margarida, que “en lloc d’un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt”, o la Blanca, que “va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa”.
El ritme de Harlem
Colson Whitehead
Periscopi / Random House
Colson Whitehead, l’autor de El ferrocarril subterrani’ (2017) i ‘Els nois de la Nickel’ (2019(), doble guanyador del premi Pulitzer, inicia amb El ritme de Harlem una trilogia dedicada al noir. La novel·la transita entre drama moral i la novel·la policíaca on hi aboca denuncies sobre la segregació racial, el racisme policial i el poder. En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l’economia comença a fer figa, el cosí d’en Ray li demana ajuda per atracar l’històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d’alta volada i s’haurà d’enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació? Colson Whitehead, ens fa viatjar al Harlem de principis dels anys 60.
Les ales de sang
Rebecca Yarros
Columna / Planeta
Comparada amb Divergent i Els jocs de la Fam, arriba la primera part de la sèrie Empiri.
Ales de sang està ambientat en un continent fictici dividit en tres localitzacions: Navarre, Poromiel i l’Ermàs. La ubicació principal és l’Acadèmia de Guerra Basgiath, on els cadets s’inscriuen amb l’esperança de convertir-se en genets i així vincular-se amb els dracs. Els joves són acceptats en aquesta acadèmia com a resultat d’una elecció dolorosa influïda per l’honor i la tradició familiar, l’obligació de protegir el regne i el desig d’esdevenir una llegenda. Creuar l’elevat parapet d’accés en la foscor i sota una tempesta, amb dracs solcant l’aire d’improvís i competidors disposats a llançar-los al buit és el primer dels desafiaments letals que esperen els nouvinguts. El més desolador és que una mort no significa res, tan sols un número més en un recompte esperable, i serà simplement un altre dels esdeveniments que viuran cada dia fins a graduar-se…
Nou fenomen de la literatura de fantasia juvenil que al febrer publicarà “Ales de ferro”, la segona part i els estudis MGM ja han confirmat la producció d’una gran sèrie televisiva.
Les illes interiors
Maria Carme Roca
Columna
A finals del segle XIX i principis del XX, Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi. Amb la seva arpa i sota el nom artístic d’Esmeralda Cervantes, des de ben jove va recórrer Europa, Amèrica i va arribar fins a l’harem del sultà de Constantinoble acompanyada de la seva mare i mentora, que va deixar de banda la seva carrera com a pintora per impulsar la de la seva filla més petita.
Esmeralda Cervantes va ser una arpista excepcional —va ser una nena prodigi—, gran pedagoga, defensora de les llibertats, feminista, maçona…
Maria Carme Roca narra la vida d’una dona molt compromesa socialment, i entre moltes causes va destacar com a activista per l’educació femenina i la millora de les condicions de les dones. Amb aquesta finalitat va fundar a Barcelona l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona.
L’estrena com a arpista es va produir quan tenia 12 anys, a Viena durant la celebracció commemorativa d’uns funerals a Miguel de Cervantes. La reina Isabel II, va creure que Cervantes seria un bon cognom artístic que s’afegiria al nom d’Esmeralda que, a París, li havia suggerit Victor Hugo..
L’últim telecadira
John Irving
Edicions 62 / Tusquets
“L’últim telecadira”recorre els darrers vuitanta anys de la història dels Estats Units des de la dècada dels quaranta fins a l’arribada de Trump al poder, passant per la guerra freda, Vietman, les llibertats sexuals o l’era de Ronald Reagan.
La novel·la arrenca a Aspen, 1941, on la Rachel Brewster és esquiadora i als divuit anys competeix als campionats nacionals de descens i eslàlom. Coneguda com la Petita Ray, no aconsegueix pujar al pòdium, però en tornar a Nou Hampshire descobreix que està embarassada.
El seu fill, l’Adam, el protagonista d’aquesta novel·la, no sap qui és el seu pare. Mentre la Rachel passa temporades fora de casa fent de monitora d’esquí, ell creix a prop dels avis, en una família que desafia les convencions i evita les preguntes sobre el passat. Quan, ja amb vuitanta anys, finalment l’Adam decideix viatjar fins a l’Hotel Jerome, on va ser concebut, topa amb uns fantasmes inesperats. “L’últim telecadira” és una novel·la sobre l’amor i la família, de sexe i política en un ambient on el protagonista, un noi heterosexual conviu en un entorn familiar “Queer”. + INFORMACIÓ
Glòria
Noviolet Bulawayo
Empúries / ADN
L’escriptora de Zimbàbue revisita el clàssic Rebelió a la granja d’Orwell i ho fa amb una novel·la sobre el poder i la corrupció que ha aconseguir ser finalista del Premio Booker 2022.
Inspirada per la caiguda de Robert Mugabe, president de Zimbàbue durant gairebé quatre decennis i enderrocat amb un cop d’estat el 2017, NoViolet Bulawayo escriu una novel·la que arrenca amb la caiguda del poder del Vell Cavall ―el sempitern president del país africà de Jidada― es desplega el drama d’una tumultuosa nació d’animals en el camí cap al veritable alliberament, narrat per un cor de veus d’animals que tant mostren la crueltat implacable que cal per mantenir la il·lusió del poder absolut, com la imaginació i l’optimisme necessaris per enderrocar-lo. I al centre, la Destí, una cabra que torna a Jidada per ser testimoni de la revolta i explicar-ne la història secreta i el llegat de les femelles que han mogut els fils a l’ombra per tirar-la endavant.
NoViolet Bulawayo ens ofereix a “Glòria”, un relat sobre la caiguda d’un règim opressor, i el caos i les oportunitats que sorgeixen quan aquest cau.
Tríptic
Eva Baltasar
Club Editor
Les tres novel·les d’Eva Baltasar, recopilades en un sol llibre. Club Editor publica Permagel, Boulder i Mamut en una edició especial en el mateix any que Eva Baltasar ha fet història sent la primera autora catalana que arriba a la final de l’International Booker Prize.
Autora de poemes i després d’haver publicat diversos poemaris, Eva Baltasar, sorprenia a principis del 2018 amb una primera novel·la, ‘Permagel’. L’obra va aconseguir lectors i unes bones crítiques aconseguint guardons com el Premi Llibreter i el Premi L’Illa dels Llibres l’any 2018. Amb Boulder va ser guardonada amb el premi Òmnium. Eva Baltasar destacava a L’Illa dels Llibressobre “Permagel” que “Quan vaig començar a escriure Permagel no sabia quina veu sorgiria o quina història s’explicaria. Estava decidida a escriure sense cap mena de filtre conscient, dient ben bé allò que pensava i que sentia.
L’univers d’Eva Baltasar, ara reunit en un sol volum per seguir les històries de tres dones.
Kairós
Jenny Erpenbeck
Angle Editorial / Anagrama
L’autora de Les formes del verb anar (Premi Llibreter 2019), presenta “Kairós”, una novel·la situada al Berlin Est de finals dels anys 80, presenta la història de la jove Katharina de dinou anys i Hans, trenta-quatre anys més gran i casat: una relació que començarà per casualitat i que els mantindrà units tot i la toxicitat, la distància i el pas del temps. Tal és així que, anys després del primer encontre, i amb la rebuda d’unes caixes amb els records d’ell, Katharina s’enfrontarà a aquell passat i repassarà el seu lligam, que va passar d’idíl·lic a tortuós, i alhora el declivi de l’Estat que l’havia vist créixer.
A casa teníem un himne
Maria Climent
L’Altra editorial
Després del gran debut amb “Gina”, Maria Climent torna amb una nova novel·la amb “A casa teníem un himne”. Es tracta d’una història narrada a tres veus que explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. Us farà riure i somriure i us emocionarà profundament, n’estem convençudes.
La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres.
La classe de grec
Han Kang
La Magrana / Random House
Han Kang, l’autora de La vegetariana, ens explica una historia sobre la intimitat i els vincles humans. Quan el professor li demana que llegeixi en veu alta, ella roman en silenci. Tenia l’esperança de recuperar la parla apuntant-se a classes de grec antic, pero continua sense poder articular paraula. A cada lliçó, el professor sent una intriga renovada per aquesta dona silenciosa. A ell tambe el sufoca la seva propia degradació: aviat esdevindrà cec del tot.
Lentament, les dues ànimes s’acosten fins que els seus dolors es toquen. Ella acaba de perdre la mare i la custodia de la filla, mentre que al seu voltant les coses perden el nom i la realitat es torna un magma indesxifrable. Ell es troba dividit entre Alemanya i Corea del Sud, un estrany entre dues cultures i dues llengües.
Amor sense món
Miquel Esteve
Navona
L’escriptor Miquel Esteve narra la relació entre el filòsof Martin Heidegger i la politòloga i pensadora Hannah Arendt.
Martin Heidegger i Hannah Arendt es van conèixer el 1925 a la Universitat de Marburg. Ell era professor i ella, la seva alumna. Ell estava casat i ella era soltera. Ella tenia divuit anys i ell, trenta-cinc. Així comença Amor sense món, sobre la relació que van mantenir fins al final de les seves vides malgrat tots els obstacles.
Amor sense món narra l’idil·li entre dues de les grans figures de la filosofia i el pensament europeu. Esteve es pregunta Com poden estimar-se una sensible intel·lectual jueva i un professor de màxim prestigi que va militar al partit de Hitler? . La relació entre Arendt i Heidegger evoluciona de manera tempestuosa i es converteix en un exemple d’amor espiritual i filosòfic que va més enllà de vincles terrenals: amor sense món.
El retrat de matrimoni / Retrato de casada
Maggie O’Farrell
L’Altra editorial / Libros del Asteoride
Traducció de Marc Rubió en català i Concha Cardeñoso en castellà
Després del gran èxit amb “Hamnet”, l’escriptora Maggie O’Farrell viatja a la Itàlia del segle XVI en la seva novel·la ‘El retrat d’un matrimoni’. S’endinsa en la vida de la jove duquessa , Lucrezia de Medici, que va morir als 16 anys. La Lucrezia, tercera filla del duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.
Purs homes
Mohamed Mbougar Sarr
Més Llibres
L’autor de La memòria més secreta dels homes (Premi Goncourt 2021), presenta “Purs homes”, una novel·la que arrenca amb un vídeo viral, al Senegal, en què es veu com una turba desenterra el cadàver d’un home i l’arrossega fora del cementiri. Esborronat per aquestes imatges, Ndéné Gueye, un jove professor de literatura decebut amb l’ensenyament i cansat de la hipocresia moral de la seva societat, s’hi obsessiona i comença a investigar: Qui era aquell home? Per què havien exhumat el seu cos? A totes les seves preguntes, una sola resposta: era un góor-jigéen, un «home-dona». Dit d’una altra manera, un homosexual: pecat i delicte absolut en un país on la religió regeix els costums i les relacions socials.
Martí Gironell sobre “Purs homes”, recorda que es tracta d’una novel·la que, a partir d’un episodi d’homofòbia, ens parla de dignitat, d’impotència, d’impostures, de màscares, d’hipocresia, d’integrisme i d’integritat, de religió i tradició, de pecats i delictes, de costums i d’inclinacions, dels rumors, de retrets, de vergonya, de la valentia i la covardia per fer front a realitats que envernissen actituds i enverinen relacions que conformen i condicionen una societat. I no només la senegalesa sinó totes les societats. + INFORMACIÓ
Maleïda Roma
Santiago Posteguillo
Ediciones B
Santiago Posteguillo continua assumint el major repte literari de la seva carrera. Ni més ni menys que novel·la la vida de Juli Cèsar. Després de la bona acollida del primer volum “Roma soc jo”, l’escriptor especialitzat en l’època romana, publica “Maleïda Roma”, la continuació de la saga literària i històrica.
Maleïda Roma” arrenca amb Juli Cèsar travessant un dels seus pitjors moments. Obligat a exiliar-se pels seus enemics a Roma, és segrestat pels pirates mentre viatja a Rodas per a aprendre oratòria amb Apoloni i poder enfrontar-se per fi amb Ciceró, considerat el millor orador de la seva època. Allí veurem com aconsegueix negociar el seu propi rescat i continuar amb els seus plans. També viurem el seu enfrontament amb Espartac en l’apassionant rebel·lió dels esclaus, al qual vencerà en una èpica batalla final entre dues dels majors herois de la Història Antiga, i comprendrem com aconsegueix ingressar per fi al Senat romà malgrat lluitar contra una gran oposició, al mateix temps que comanda exèrcits i viu grans èxits i desil·lusions.
A “Maleïda Roma” també es narren les grans batalles i el naixement de personatges com Cleòpatra. + INFORMACIÓ
Un tigre a París
Cristina Rivas
Angle Editorial
La periodista publica la seva primera novel·la protagonitzada per dues dones; una periodista al Pròxim Orient i l’actriu i activista siriana Fadwa Suleiman.
Amb un “Un tigre a París” descriu una història d’amistat i de lluita entre dues dones que es troben a París. Ella, la Fadwa Suleiman és una famosa actriu siriana que va posar-se al capdavant de l’alçament popular contra el govern de Baixar-al Assad i que s’ha convertit en una icona d’aquella revolució.
L’altra dona és la narradora de la novel·la, una periodista catalana que va ser ferida de guerra al Pròxim Orient que arriba a París per amor.
Un tigre a París (Angle Editorial) és una novel·la basada en els records, una història de lluita i dol on es barregen situacions dramàtiques amb fets quotidians. + INFORMACIÓ
La dona més pintada
Màrius Serra
Proa
Amb la novel·la “La dona més pintada” (Proa), Màrius Serra ens acosta a la figura de Palau Ferré, conegut com el pintor que cremava els seus quadres. Hereu de Picasso i admirador de Dalí, la biografia de Ferré té un moment determinant quan una sentència del Tribunal Suprem el va obligar a pintar 42 metres quadrats d’olis per poder rescindir un contacte que va signar anys enrere amb el promotor Miquel Peirats. Després d’aquella sentència, com a protesta, el pintor cremaria les seves obres.
Maties Palau Ferré va ser un pintor reconegut i fins i tot va ser batejat com a Picasso 2. Als anys seixanta signaria una mena de contracte amb el diable quan l’empresari Miquel Peirats qui li proposa signar un contracte de venda de dues cases amb terreny a Reus, a canvi d’obra pictòrica amb una quantitat pactada de 10.000 pessetes per cada metre quadrat de tela pintada. Amb els anys i malgrat que la venda dels quadres no aconsegueix tancar definitivament l’acord. El pintor, tot i la seva cotització, no pot fer exposicions perquè l’obra està compromesa amb l’empresari que va descomptant de cada quadre els diners que li deu el pintor per la compra de les dues cases i el terreny.
L’any 1972, Peirats interposa una demanda per incompliment de contracte per part del pintor. El cas arriba al Tribunal Suprem i l’any 1974 dicta sentència i obliga a Palau Ferré a pagar-li quaranta metres quadrats de pintures a l’oli per donar per tancat l’acord. + INFORMACIÓ
Tots els contes
Maria Barbal
Columna
Un volum on es recopilen els contes escrits per Maria Barbal. L’autora de Pedra de tartera, Tàndem o Al llac, aplega en un volum gairebé un centenar de contes que ha escrit al llarg de la seva carrera literària, tant els publicats en volums o en antologies temàtiques i, també, contes encara inèdits, que podem llegir per primera vegada.
Barbal ha destacat com a novel·lista , però també com a contista compta amb una producció força interessant amb volums com La mort de Teresa, al qual van seguir Ulleres de sol, La pressa del temps, Cada dia penso en tu, Pampallugues o Bari.
Ara, recopila 91 contes, organitzats d’una manera diferent a com havien estat creats i publicats. Sobre els contes, Barbal assegura que “Potser no cal que, abans d’acabar-se, cada conte ens faci l’efecte d’un cop de puny damunt la taula perquè tremoli un xic i ens deixi astorats o somniosos. Potser no cal, per escriure’n, viure amb tantes ganes que no ens permeten adonar-nos que vivim i per això hem trobat el temps de pensar-los. Cada persona, carrer, plaça o indret pot regalar a uns ulls atents, al pensament, un tarter de contes, potser incomptables o infinits.”
Pregària a Prosèrpina / Oración a Proserpina
Albert Sánchez Piñol
La Campana / Alfaguara
L’escriptor publica la setena novel·la “Pregària a Prosèrpina” (La Campana), ambientada a l’antiga Roma. Una novel·la d’aventures clàssica on està molt present el seu habitual univers literari.
El protagonista a “Pregària a Prosèrpina és el fill del polític i orador Marc Tul·li Ciceró.
A Roma arriben veus de l’existència d’una fera terrible al nord d’Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperarà l’estima del seu pare.
En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d’expedició s’hauran d’enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb l’imperi romà.
Davant l’amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l’adversari més temible de Roma.
La situació a Roma no és fàcil, amb una societat a punt d’una guerra civil entre cesarians i pompeians i una revolta dels esclaus a l’imperi romà.
Els protagonistes de la novel·la davant de l’amenaça dels tectònics, els nlous monstres d’Albert Sánchez Piñol, es veuen obligats a canviar i unir-se, si no volen que l’imperi romà es destrueixi. Aquest, per Sanchez Piñol és “El gran dilema de la novel·la”. O la societat romana canvia o és la fi de l’imperi”. + INFORMACIÓ
L’últim a morir
Richard Osman
Columna
El quart lliurament de la sèrie El Club del Crim dels Dijous. El Club del Crim dels Dijous està format per quatre jubilats que viuen en un resort de luxe i que cada setmana es reuneixen per revisar antics casos d’assassinats locals sense resoldre.
Ells són en Ron, un exactivista socialista ple de tatuatges i revolució; la dolça Joyce, una vídua que no és tan ingènua com aparenta; l’Ibrahim, un antic psiquiatre amb una increïble capacitat d’anàlisi, i l’enigmàtica Elizabeth, que, amb els seus vuitanta-un anys, lidera el grup d’investigadors aficionats.
Al quart volem de la sèrie, ja és Nadal a Coopers Chase i tots esperen gaudir d’uns dies de descans en bona companyia, però reben la notícia que un bon amic ha estat assassinat mentre custodiava un paquet ben perillós, el quartet de detectius aficionats es llança a resoldre el misteri. La nova investigació els porta fins a una botiga d’antiguitats, on descobreixen que els secrets que amaga aquest ofici són tan antics com els objectes amb què tracta.
La promesa
Damon Dalgut
Les Hores /Libros del Asteroide
La novel·la ha estat guardonada amb el Premi Libreter 2023, però abans havia obtingut el Premi Booker. La novel·la ens permet conèixer la història d’una família en què una promesa no mantinguda plana sobre els seus personatges.
Els Swart són una família sud-africana blanca propietaris d’una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles. La generació més jove, l’Anton i l’Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d’anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia…, però d’alguna manera, a mesura que passen les dècades, i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense complir-se.
Fortuna
Hernán Díaz
Edicions del Periscopi / Anagrama
Traducció al català de Josefina Caball
La novel·la de l’escriptor argentí ofereix un retrat del capitalisme financer de principis del segle XX i sobre les classes socials i el poder dels diners
A la Nova York de principis de segle xx, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d’uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d’un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s’envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d’en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Hernán Diáz els ofereix la història del magnat nordamericà des de diverses versions que es complementen o contradiuen.
Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia.
Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès.
La possibilitat de dir-ne casa
Marta Orriols
Proa
L’escriptora catalana continua consolidant una carrera literària amb la nova novel·la “La possibilitat de dir-ne casa”, on les emocions i les relacions familiars tornen a formar part del seu univers narratiu.
Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d’una regió de món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.
L’escriptora defineix la seva novel·la com “una reflexió sobre el pas del temps i del que significa casa”
La novel·la arrenca i acaba en un aeroport “No saps mai si torna o bé i el joc de la novel·la és precisament saber que és casa”. Reflexions sobre si és “D’allà d’on vens, d’allà on vas o d’on ets tu mateix”. L’escriptora assegura que la novel·la ofereix un aprenentatge que “Casa teva no és on has nascut sinó allà on sents que pots ser tu mateix”. +INFORMACIÓ
Demà, i demà, i demà / Mañana, y mañana, y mañana
Gabrielle Zevin
Edicions del Periscopi / ADN
Traducció d’Ernest Riera al català i Núria Molines al castellà
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació.
La trama s’estén al llarg de més de trenta anys, des de Cambridge (Massachusetts) a Venice Beach (Califòrnia),
“Demà, i demà i demà”, tracta de qüestions com la identitat: en els videojocs com a forma d’expressió artística; en la tecnologia i l’experiència humana; en la discapacitat; el fracàs; les possibilitats de redempció; els mons virtuals, sobre els límits de l’amistat i l’amor, però sobretot, en la nostra necessitat de connectar: d’estimar i ser estimats.
