Des de fa uns anys, l’editorial Raig Verd liderada per Laura Huerga està recuperant en català l’obra de l’escriptor kenyà Ngugi wa Thiong’o, l’etern candidat al Nobel de Literatura
Després de la publicació en català de “Lluitar amb el diable“, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: “Somnis en temps de guerra”, “A la Casa de l’Intèrpret” i “Neix un teixidor de somnis”; i dels assajos “Desplaçar el centre” i “Descolonitzar la ment”, Raig Verd publica una nova traducció de l’obra de Ngugi wa Thiong’o. Ara ens arriba “El diable a la creu” amb traducció de Josefina Caball. Es tracta d’una de les obres més destacades de l’autor i que va escriure en kikuiu, la seva llengua materna. El kikuiu és una llengua africana que el parlen al voltant de sis milions de persones, sobretot en el centre de Kenya.
L’obra seria publicada l’any 1980, però Thiongó va escriure la novel·la ‘El diable a la creu’ a la presó i d’amagat. Ho va fer en unes condicions difícils ‘vaig escriure la novel·la en un rotlle de paper de vàter’, recordava l’autor l’any 2017 en una visita Barcelona. Thiongó també assegurava que malgrat el que tothom pot pensar ‘el paper de vàter de la presó era dur i aspre’.
La novel·la “El diable a la creu” és una defensa a la llengua i una crítica al capitalisme, l’explotació, el colonialisme i l’imperialisme.
Protagonitzada per la jove Warĩĩnga, marxa del seu poble, Ilmorog, per prosperar a la capital. En un ambient d’explotació i opressió en tots els àmbits, aconsegueix treballar en un despatx de Nairobi. Però, intenten abusar d’ella, l’acomiaden, la fan fora del pis i el seu company l’abandona. Expulsada per la ciutat, sola i sense res, puja a un matatũ per tornar a Ilmorog on es troba a diverses persones que li explicaran les seves experiències.
Sobre el personatge protagonista Ngugi wa Thiong’o destacava a Lluitar amb el Diable. Memòries de la presó “Com que, de la classe treballadora, les dones són les persones més explotades i oprimides, volia dibuixar una dona forta i determinada, disposada a oposar-se a les seves condicions actuals i a lluitar-hi en contra. La Warĩnga reflectirà en la ficció l’esperit de resistència i de resiliència de les dones al llarg de la història de Kenya.”
Nascut a Kenya l’any 1938 en el si d’una família de pagesos, Ngugi wa Thiong’o , va viure bona part de la seva infància i l’adolescència sota el domini colonial britànic fins a la revolta de la guerrilla Mau Mau (1952-1962), que va portar a la independència del país.
A diferències d’altres destacats autors com Wole Soyinka o Chinua Achebe , va decidir escriure les seves obres en la seva llengua materna, el kikuiu i abandonar l’anglès. Aquest fet el va portar a la presó sota el règim de Daniel Arap Moi i posteriorment es va haver d’exiliar per les contínues amenaces de mort.
En les seves visites a diferents països i oferint conferències es va adonar que el problema que ell havia viscut a Kenya era universal i tenia similituds en altres cultures on la llengua materna dels habitants també era perseguida.
Un dels episodis curiosos viscuts per l’escriptor africà es va produir l’any 1986 quan va publicar la novel·la ‘Matigari’. El dictador kenyà Daniel Arap Moi va ordenar arrestar al personatge de la novel·la i després de saber que no es tractava d’un personatge real va decidir retirar del mercat kenyà la novel·la escrita per Thiong’o, convertint-se en un escriptor prohibit i perseguit.
Laura Huerga editora de Raig Verd destacava fa uns anys a L’Illa dels Llibres ‘ens sembla imprescindible tenir l’obra de Thiong’o en català i castellà. Sobretot per la seva lluita i denúncia de les cultures minoritzades. Ell va decidir tornar a escriure en la seva llengua materna tot i que li costava més.’
