L’escriptora assumeix el repte d’allunyar-se de la vida d’Auggie Pullman i presenta una novel·la d’aventures ambientada l’any 1860 amb la història de la fotografia, l’espiritisme i l’amistat com a principals ingredients.
Després de l’èxit de “Wonder” i la publicació de diverses novel·les al voltant de la història d’Auggie Pullman, R. J. Palacio ha publicat “Poni” (La Campana/ Nube de Tinta), una nova novel·la al marge de l’univers literari que l’ha fet triomfar a tot el món.
L’any 2012, R. J. Palacio debutava com a escriptora després de treballar com a dissenyadora i il·lustradora. Amb “Wonder”, donava a conèixer al món, la història d’Auggie Pullman, un nen de dotze anys que des del seu naixement pateix una malformació a la cara. Les diverses operacions a les quals ha estat sotmès l’allunyen de l’escola i del món. El protagonista viu amb una certa angoixa la reacció que provoca el seu rostre. L’autora mai va pensar en el possible èxit de la novel·la ‘Quan vaig escriure Wonder mai vaig pensar en l’èxit editorial i ni tan sols sabia si s’arribaria a publicar-se perquè no era una novel·la de vampirs o de temes que eren populars en aquells moments’ assegurava en una visita a Barcelona l’any 2017.
“Wonder”, va captivar a més de cinc milions de lectors a tot el món i amb el temps s’ha convertit en una història de referència per tractar qüestions com l’assetjament escolar. R . J. Palacio va voler escriure una novel·la que tractés de l’amabilitat, però el seu missatge es va convertir en la millor vacuna contra l’assetjament escolar. Per Palacio ‘Al principi no em vaig plantejar que fos un llibre antibullying perquè el tema era l’amabilitat, però sí que s’ha donat el cas que un cop analitzat a les classes ha sortit aquest tema i els hi dona l’oportunitat de tractar qüestions sobre l’assetjament escolar’.
L’autora assegurava que existeixen tres tipologies d’assetjament “el físic, però també hi ha d’altres com l’aïllament social i riure’s de la resta, es tracta d’un assetjament escolar molt subtil i molt difícil protegir-se, però sí que podem gràcies a la història de Wonder inspirar als nens perquè no ho facin’.
Anys més tard i després de la publicació de ‘Charlotte’, ‘Plutó’ o ‘La llibreta del professor Browne’, Palacio abandona l’univers Wonder i la que ha estat, la seva veritable zona de confort.
“PONI”; FARWEST, FOTOGRAFIA I ESPIRITISME
“Poni” està ambientada l’any 1860 per mostrar-nos una història d’amistat protagonitzada per Silas, un jove de dotze anys que ha d’iniciar un viatge per trobar al seu pare que ha estat segrestat per tres genets. Silas, com en tota novel·la d’aventures clàssiques tindrà uns companys de viatge molt especials; un poni i un fantasma anomenat Mittenwool, amb qui manté un fort lligam.
El lector s’endinsarà en el farwest nord-americà per descobrir una història sobre l’amistat, però també com assegura Palacio, “sobre les connexions que ens uneixen i els fils invisibles que ens uneixen els vius i els morts, el passat amb el futur”.
Un somni del seu fill gran quan tenia dotze anys, li va servir d’inspiració per escriure “Poni”. L’autora a l’epíleg del llibre assegura que “va ser el somni d’un noi amb la cara mig vermella el que va inspirar, a través d’un camí una mica enrevessat, la història que ha donat peu a aquest llibre”.
EL SEU FILL, FONT D’INSPIRACIÓ DE LES SEVES NOVEL·LES
No és la primera vegada que el seu fill, li ha servit d’inspiració. L’origen de Wonder es va produir davant d’una gelateria de Nova York segons explica Palacio “estava amb els meus fills de 3 i 11 anys. El meu fill gran va entrar a demanar uns gelats i mentre esperaven va seure al nostre costat una nena de cinc o sis anys que patia una malformació craniofacial greu’.
Preocupada per la reacció del seu fill quan veies a la nena ‘Vaig pensar que el millor seria marxar ràpidament perquè temia qualsevol que quan gest estrany o reacció del meu fill petit quan la veies i em vaig posar molt nerviosa’.
Finalment, no va poder evitar la reacció del seu fill que va començar a plorar quan la va veure i ‘en marxar vaig escoltar a la mare de la nena que li deia ‘ crec que hem de marxar’ assegura l’escriptora.
Aquesta imatge li va marcar “jo volia protegir a la nena i evitar la reacció del meu fill, però des del punt de vista de la mare de la nena volia evitar que el meu fill la veies”.
Des d’aquella mateixa nit de la trobada de la gelateria va començar a escriure Wonder ‘per explorar els sentiments que havia experimentat vivint aquella escena i els de la nena i explicar que significa enfrontar-se a un món davant que no et dona la cara i el que significa ser diferent.’
UNA FOTOGRAFIA REVELADORA
Fa més de vuit anys que Palacio va començar a escriure la història de “Poni”, però quan ja tenia més de quatre-centes pàgines escrites va acabar rebutjant l’esborrany, perquè no acabava de trobar el to de la novel·la.
Amb la pandèmia i el confinament va decidir tornar a emprendre el projecte de “Poni” i finalment va poder aconseguir el to adient i va escriure la novel·la.
La fotografia i els seus inicis tenen un paper destacat a la novel·la. Palacio, és una apassionada de la fotografia i la seva història “la fotografia m’interessa des que em van regalar la meva primera Pentax K 1000 quan anava a setè, i des que era adolescent que m’he dedicat a col·leccionar daguerreotips, ambrotips, ferrotips i àlbums sencers de l’època victoriana”.
A l’inici de la cada capítol utilitza una imatge d’un daguerreotip que l’han “inspirat, literalment, algun dels personatges d’aquesta història i m’han ajudat a donar-los forma tant físicament com , en certa manera, emocionalment” afirma Palacio. Es tracta d’una fotografia molt especial, assegura l’escriptora perquè “Com no té negatiu, un daguerreotip és u record únic, i quan passa a unes altres mans es converteix en una relíquia anònima d’un altre temps”.
Gràcies a la descoberta d’una d’aquests daguerreotips amb una imatge familiar la va ajudar a trobar més inspiració per escriure definitivament la novel·la. Era la imatge “d’un pare jove. Un nadó. Un retrat de família sense mare. Hi ha fotos que són com mil paraules, I algunes, més de seixanta mil“. Per Palacio, l’evolució de la ciència de la fotografia va coincidir amb l’auge del moviment espiritista americà de mitjans i finals del segle XIX. Dos elements que li han anat molt bé per escriure “Poni” i unir la feina de fotògraf del pare de Silas amb el seu inseparable amic fantasma.
Bona part de la documentació també ha estat dedicada a la recerca d’informació sobre la falsificació de bitllets que també va coincidir, assegura l’autora amb l’evolució de la fotografia i l’auge de l’espiritisme.
R. J. Palacio assegura que “La història de la fotografia és una de les millors novel·les d’intriga que s’han escrit mai. Com passa amb la majoria de les ciències, no és una història lineal, sinó un relat intricat i ple de matisos de descobriments revolucionaris que van tenir lloc simultàniament arreu del món”. Qui sap, si tindrem més novel·les al voltant de la fotografia, però de moment tenim “Poni”, una novel·la d’aventures, de resiliència i de fantasmes, però també com assenyala R. J. Palacio una història sobre “l’amor, que no mor mai, i sobre els nexes invisibles entre les persones, tant les vives com les mortes”.
