Xavier Baladia ens descobreix la biografia del seu avi amb un passat familiar increïble.
Deu anys després de la publicació ‘Abans que el temps ho esborri’, convertit després en un documental que l’any 2012 va obtenir un premi Gaudí, Xavier Baladia torna a explorar en el passat familiar.
Xavier Baladia segueix escrivint sobre detalls biogràfics de la seva peculiar i particular família que compta amb una besàvia que era Teresa Mestre que més tard inspiraria a Eugeni d’Ors per crear el personatge de La Ben Plantada, el cosí del seu avi va ser Pompeu Fabra i els arquitectes familiars eren ni més ni menys que Antoni Gaudí i Domènech i Montaner.
I si afegim en aquesta història que el professor de violoncel va ser Pau Casals?
Estem davant d’uns fets reals d’una família peculiar i que fent el repàs d’aquests detalls també l’autor ens descriu una època determinada. Indrets com un palauet a Mataró, La Molina, el Casino de l’Arrabassada, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música, Camprodon, el camp del F.C. Barcelona, el Círculo Ecuestre són alguns dels escenaris per on transcorre la història familiar.
Xavier Baladia es centra a ‘’L’avi Ninus. Glòria i crepuscle d’un dandi’’ (La Campana) en la figura del seu avi Francesc Xavier, qui va formar part de la burgesia catalana d’inicis del segle XX.
L’autor defineix el seu avui ‘’ com un poeta que no va publicar ni una poesia, un metge que no va poder exercir mai a medicina, i un industrial que no va aconseguir salvar una fàbrica que l’avorria profundament, però per la qual, per sentit de la responsabilitat i del deure amb els seus, va batallar fins al final. Va ser un home que el destí va derrotar cruelment en tot. Però en canvi, no va deixar mai de ser un optimista etern.’’
Gràcies a un quadern anomenat ‘Quadern de garlandes’ l’avi Ninus anava fent anotacions que han estat de vital importància i rellevància per escriure el llibre. L’avi va començar el quadern l’any 1923, l’endemà de tornar del viatge de noces de gairebé tres mesos per Europa, on descriu les despeses de la família, escrites amb ploma.
Xavier Baladia combina els detalls d’aquest quadern amb les visites que anava fent a finals de 1985 a Madrid per veure la seva tia María Belén, aprofitant que estava fent el servei militar.
Maria Belén era una aristòcrata que també compta amb familiars prou destacats com Isabel Llorach, una important mecenes de Barcelona de la primera meitat del segle XX i és la dona en la qual es va inspirar Josep Maria de Sagarra per escriure la seva novel·la ‘Vida privada’’.
També coneixerem el germà d’en Ninus, en Gip amb un caràcter molt diferent i amb uns aires més aviat proper a un vividor.
Una carta del seu pare queda força clar el seu tarannà ‘Em fas llàstima. Tot són adulacions. Allunya’t de tots aquests sablistes i arribistes, i vine a treballar a la fàbrica. És el teu lloc. Ets l’hereu’’
Malauradament i tot i l’esforç d’en Ninus la fàbrica tèxtil familiar va tancar l’any 1964 i els ingressos van minvar força però va seguir amb la seva filosofia optimista.
L’avi Ninus es va mantenir ferm amb els seus ideals fins al final de la seva vida, sent conscient, segons el seu nét, ‘’que només podem fer un món millor si cadascú de nosaltres es fa millor a si mateix’’
Llegir les històries de l’avi Ninus és llegir el retrat d’una època marcada per la burgesia catalana.
