L’obra torna a estar d’actualitat després de l’èxit de l’adaptació televisiva.
Margaret Atwood publicava l’any 1985, ‘The Handmaid’s Tale’ que en català s’ha traduït sota el títol d’El conte de la serventa.
L’adaptació televisiva de la novel·la ha tornat a posar d’actualitat la novel·la d’Atwood.
Quaderns Crema publica per primera vegada en català ‘El Conte de la serventa’ amb traducció de Xavier Pàmies.
Des de la seva publicació el 1985, El conte de la serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.
La novel·la gira al voltant de l’Offred que vi a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant.
En una excel·lent introducció de Margaret Atwood destaca Quan vaig començar a escriure, El conte de la Serventa es titulava «Offred», que és com es diu el personatge principal. Aquest nom està format a partir del nom de pila d’un home, Fred, i del prefix anglès of amb el sentit de ‘pertanyent a’, equivalent per tant al de francès o al von alemany, o al sufix -son de cognoms anglesos com Williamson. Darrere d’aquest nom s’oculta un altre possible sentit, ‘ofert’, tant si és en el sentit d’ofrena religiosa com en el de víctima oferta en sacrifici.
Sobre si ‘El conte de la serventa’ és una novel·la feminista, La primera és si El conte de la Serventa és una novel·la «feminista». Assegura que ‘si per feminista s’entén una novel·la en què les dones són persones—amb tota la varietat de temperaments i conductes que això comporta—i per tant dignes d’interès i de consideració, i el que els passa és essencial en el tema, l’estructura i l’argument del llibre, sí que ho és. En aquest sentit, molts llibres són «feministes».
En cap cas el la història que planteja Atwood considera que sigui antireligiosa ‘però sí que està en contra de la utilització de la religió com a façana de la tirania, que és una cosa del tot diferent.’
Sobre els referents o referències que va comptar per escriure el relat assegura que han estat ‘diversos’, com ‘les execucions en grup, les lleis sumptuàries, la crema de llibres, el programa Lebensborn de l’ss, el robatori d’infants durant les dictadures militars argentines, la història de l’esclavitud, la història de la poligàmia als Estats Units”
En la introducció que publica Quaderns Crema, Margaret Atwood també fa referència a l’actualitat dels Estats Units on assenyala ‘D’ençà de les recents eleccions que hi ha hagut als Estats Units, els temors i les inquietuds es multipliquen. Hi ha la percepció que les llibertats civils bàsiques estan en perill, juntament amb molts dels drets que les dones han conquerit al llarg de les últimes dècades i fins i tot els últims segles.”
Atwood destaca les versions i adaptacions que s’han fet de la novel·la Amb el pas dels anys, El conte de la Serventa ha pres moltes altres formes. S’ha traduït a una quarantena llarga d’idiomes. El 1989 se’n va fer una pel·lícula. Se n’han fet una òpera i un ballet, n’estan fent un còmic, i el 2017 es va presentar en forma de sèrie de televisió.”
L’autora ens revela que fins i tot fa un ‘cameo’ a la sèrie ‘ faig una breu aparició en una escena en què un grup de Serventes acabades de reclutar rep un rentat de cervell en un centre de reeducació de l’estil de la Guàrdia Roja conegut amb el nom de Centre Vermell.”
