Purga, el fenòmen de Sofi Oksanen.

L’escriptora finesa-estoniana, Sofi Oksanen acapara amb la novel•la Purga tots els elogis i premis de la crítica europea. Destaquen el Premi europeu a la millor novel•la de l’any 2010, Premi Fémina Estranger 2010, Premi a la millor novel•la FNAC 2010 a França, Premi del Consell de literatura nòrdica 2010 entre d’altres guardons.

Barrejant passat i present, Purga narra el drama viscut per dues generacions de dones d’Estònia. La novel•la  Purga (La Magranada/Salamandra), recorre la història del país des de la II Guerra Mundial i l’ocupació soviètica fins els anys noranta, quan, amb la independència, el poble va haver d’adaptar-se a la realitat de l’Europa.
Situada a Estònia en 1992, quan la república bàltica ja ha recuperat la seva independència, Aliide Truu, una dona gran que malviu en una casa en el bosc, troba en el seu jardí a una noia d’uns 20 anys: Zara, una desconeguda que fuig dels mafiosos que l’han explotat A partir d’aquest moment s’enfronten dues maneres de sobreviure a un règim totalitari, dues formes d’entendre la vida, en la que resulta una crua reflexió sobre la incidència de la realitat social i política en la vida de les persones.

Fragment de la novel·la.
L’Aliide i l’Ingel van començar a dormir al mateix llit, amb una destral sota el coixí —el seu torn arribaria aviat. L’Aliide hauria volgut amagar-se, però l’única cosa que va aconseguir amagar va ser la bicicleta de la marca Dollar de l’Ingel, on hi havia la imatge de la bandera americana. En canvi, l’Ingel va dir que una dona estoniana no abandonaria casa seva ni els seus animals, passés el que passés, encara que hi entrés un uniforme, un fusell o un batalló sencer. Ja ensenyaria, ella, com és l’orgull de la dona estoniana. Així que una de les germanes vetllava quan l’altra dormia, a la tauleta de nit hi vetllava la Bíblia i la imatge de Jesús, i en aquelles llargues nits l’Aliide contemplava alternativament la foscor rogenca i el cap ros de l’Ingel i pensava en si hauria de fugir tota sola. Potser ho hauria fet si el Hans no li hagués donat una comesa: protegeix l’Ingel, tu en saps. L’Aliide no podia trair la confiança del Hans, havia d’estar a l’altura. Per això l’Aliide va començar a seguir atentament, amb els ulls i les orelles, les notícies de Finlàndia sobre la guerra, com abans havia fet el Hans. L’Ingel, per la seva part, es va negar a llegir els diaris, confiava en les pregàries i els versos de Juhan Liivi: Pàtria meva! Amb tu sóc desafortunat, més desafortunat sense tu!