Les obres ‘Novel·la’ i ‘Les formes del verb anar’ han rebut el Premi Llibreter 2019 de Literatura Catalana i el Premi Llibreter a d’Altres Literatures.
El Premi Llibreter és un guardó, organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya atorga cada any premi l’objectiu de destacar i reconèixer la qualitat i la significació de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la seva promoció a les llibreries.
Enguany el català Pol Beckmann i l’alemanya Jenny Erpenbeck han estat guardonats a les categories de Literatura Catalana i el Premi Llibreter a d’Altres Literatures per les seves novel·les ‘Novel·la’ i ‘Les formes del verb anar’.
EL DEBUT DE POL BECKMANN
Novel·la, de Pol Beckmann, suposava a l’octubre el debut de l’escriptor català. Quaderns Crema és l’editorial que publica la novel·la i el jurat del Premi llibreter ha decidit premiar l’obra ”Per la seva qualitat i atreviment literari. Pel domini del llenguatge i capacitat de síntesi argumental. Per la seva originalitat en el plantejament dels límits entre la ficció i la realitat, jugant amb el lector sorprenent-lo fins al final.’
Pol Beckmann ofereix una narració on realitat i ficció es barregen. L’autor va començar a escriure contes i Novel·la era originàriament un conte que va escriure l’any 2014. Pol Beckmann assegurava en una entrevista ‘’Al llarg dels anys he escrit diversos relats que parlen sobre personatges i autors: la relació entre el creador omnipotent i el personatge permanentment manipulat, la consciència de no existir, la voluntat de rebel·lar-se contra el propi destí, la confusió entre ficció i realitat…”
El primer relat que va escriure, l’any 2009, tractava precisament de l’antagonista d’una novel·la, un assassí que oscil·lava entre la condició de criminal sanguinari i la de víctima d’un autor que l’impulsava a cometre atrocitats. Beckmann assenyala que ‘ No sé ben bé com se’m va acudir, ni per què. Potser perquè m’interessen conceptes com la realitat, l’existència o la fantasia. Sigui com sigui, vaig escriure altres relats que anaven en aquesta línia. Un d’ells va esdevenir, anys més tard, Novel·la.’’
Sobre sí el personatge de la novel·la és un alter ego de l’autor ‘’Certament, en Bekman es pot considerar el meu alter ego, ja que hi comparteixo alguns trets i circumstàncies: l’escriptura, la necessitat de fabular, d’alguna manera, també, la insatisfacció, un determinat punt de vista sobre diverses coses, la incomoditat davant d’algunes convencions socials (en el cas d’en Bekman, una fòbia social considerable), Barcelona…’’
‘Novel·la’, de Pol Beckmann se centra en la història de Bekman coneix la Sofia, s’adona de seguida que estan fets l’un per a l’altre: l’afinitat que comparteixen confereix a la seva vida una dimensió idíl·lica, gairebé irreal, com de conte. En Bekman és, a més, escriptor, i tot just ara treballa en la novel·la que l’ha de consagrar, tot i que sembla haver-la deixat de banda, cada cop més lliurat a la nova relació. I és que estimar, amb tots els seus matisos, té el mateix potencial creatiu que l’escriptura, i l’enamorat pot estar temptat, com en Bekman, de conjurar l’ésser estimat, d’esdevenir l’artífex de la seva pròpia felicitat.
El jurat del premi Llibreter Català també vol fer una menció molt especial per, Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine editat per Club Editor.
L’ALEMANYA JENNY ERPENBECK, PREMI LLIBRETER A D’ALTRES LITERATURES
Jenny Erpenbeck, amb ‘Les formes del verb anar’ (Angle editorial /Anagrama) retrata l’Europa dels refugiats sense destinació. L’obra és una immersió en el tracte de la societat alemanya i europea a aquells que fugen de la guerra, des del punt de vista d’un professor jubilat que ha quedat vidu.
Richard, un catedràtic emèrit de Filologia clàssica, s’implica en la història d’uns refugiats africans que li recorden la seva condició quan, de petit, va haver de fugir de Polònia durant la Segona Guerra Mundial. La pròpia història del professor i la seva filosofia de vida es van enllaçant amb les dels refugiats que un dia decideix anar coneixent, potser per trobar un nou objectiu de vida. Des de llavors comença un estudi farcit de preguntes des de la lògica freda del protagonista, partint del per què de la poca correlació entre les respostes de diferents països europeus a la problemàtica vinculada als refugiats, d’unes lleis fetes a mida de cada estat i poc solidàries amb aquells que fugen de guerres no tan diferents de les que han viscut els europeus.
El jurat del Premi Llibreter considera que la sensibilitat “social” que volgudament provoca un tema tan punyent com el dels refugiats a Europa, l’autora no l’hagués pogut aconseguir sense la seva prosa àgil, directa i mancada d’excés de dramatisme. El personatge principal creix a cada pàgina i la descripció de les persones migrades s’ha elaborat amb una distància prou intel·ligent per no caure en tòpics, motiu pel qual, en acabar el llibre, ens els hem fet nostres.’’
El jurat Premi Llibreter a Altres Literatures també he fet una menció especial a Les nostres riqueses, de Kaouther Adimi.
ALTRES GUARDONATS AMB EL PREMI LLIBRETER
El Premi Llibreter també ha guardonat les obres La cançó del cucut – La canción del cuco, de Frances Hardinge editat per Bambú amb el Premi Llibreter de Literatura Infantil i Juvenil d’Altres Literatures.
Camins d’aigua, de Raimon Portell,editat per Barcanova amb el Premi Literatura Infantil i Juvenil de Literatura Catalana.
I Sirenes – Sirenas de Jessica Love, editat per Kókinos amb el Premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat.
