Per inicativa de la Fundación Antonio Gala es publiquen poemes que l’escriptor va escriure entre 1947–1952
L’edició de “Poemas de los irremedialbles” a càrrec de Luis Cárdenas García i Pedro J. Plaza González compta amb poemes que aborden temes com l’amor, el cos, el plaer i la mort.
«Al poeta le daña un doble dolor: sentir lo que expresa y expresar lo que siente. Y no poder expresarlo sería lo peor, Dios mío, porque quedar con toda la amargura dentro sería como una triple muerte»
Una “Cantiga»” dedicada a Fernando G. Aparicio, datada 16 de juliol de 1947, és el text més antic que es pot llegir a “Poemas de los irremedialbles“. Llavors Gala tenia setze anys.
Al llarg de la seva vida, Antonio Gala va ser un viatger apassionat, recorrent tant Espanya com Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica. Curiosament, sempre portava amb algun quadern, o, almenys, algun tros de paper per a poder recollir les seves impressions i els seus records de cada aventura en forma de poesia. En el pitjor dels casos, utilitzava qualsevol suport que tingués a mà —tovallons, revistes, algun cartó, bitllets de diferents transports.
A Poemas de los irremediables es poden veure reproduïts diversos exemples.
L’escriptor Pere Gimferrer recorda que “Hi ha gairebé únicament dos temes dominants en la major part d’aquesta poesia: Déu i l’amor. El Gala espurnejant que vaig entreveure a Barcelona, a Madrid o en la seva fundació cordovesa sabia ser alhora lúdic i greu, de la mateixa manera que l’autor teatral, el narrador, l’assagista a vegades epigramàtic i aforístic no es conceben bé sense l’existència prèvia del poeta”.
Antonio Gala va morir als 92 anys el 28 de maig de 2023. Va ser autor de les novelles “El manuscrito carmesí’ (Premio Planeta), ‘La regla de tres’ i ‘La pasión turca’. També va ser autor teatral amb ‘Los verdes campos del Edén’, ‘Noviembre y un poco de hierba’, ‘Petra regalada’ i ‘El hotelito, Séneca o el beneficio de la duda’.