La periodista publicarà El carrer de l’Embut el 14 de març.
Rahola ambienta bona part de la novel·la als anys 20 i 30 i recorre bona part dels fets històrics que van marcar aquells anys; la dictadura de Primo de Rivera, el fenomen del pistolerisme a Barcelona, la proclamació de l’Estat Català per part de Lluís Companys, així com la bomba del Liceu, el començament de la Guerra Civil i els Fets de maig del 1937a novel·la es remunta als temps de la República , quan dos joves catalans salpen cap a Cuba.
El carrer de l’embut (Magrana) també narra l’esclavisme a Cuba a les les plantacions de canya de sucre.
El protagonista de la novel·la és en Miquel, nascut a Cadaquès que vol viatjar a Cuba per fer de capatàs.
El carrer de l’ebut compta amb personatges reals com Salvador Dalí, la Ben Plantada, Marcel Duchamp i el pedagog LluísTasis i d’altres inventats per la mateixa periodista.
És absurd que la Rahola, que viu de ser una mediàtica, no vulgui acceptar que com a escriptora de ficció primerenca no hagués venut ni un sol llibre si no fos popular com és i si no arriba a aprofitar els mitjans que freqüenta per presentar el seu llibre.
Pilar, no és cert, com tu dius, que la gent compra o no el llibre segons la seva qualitat literària, i menys el dia de Sant Jordi on NINGÚ ha tingut temps de llegir-lo i recomanar-lo. La majoria de la gent compra els llibres que li han publicitat els mitjans, llibres d’autors mediàtics, com tu, que han estat populars molt abans d’escriure el llibre i per motius allunyats de la literatura.
Els escriptors de veritat, els que són vocacionals, els que han escrit durant anys abans que algú els publiqués, que han publicat durant anys abans de que algú els fes una entrevista, … tenen tot el dret del món de demanar una llista (que facilitarà la seva promoció) sense la competència deslleial que suposa que els que teniu contactes i amistats en els mitjans ho aprofiteu per monopolitzar-los.
Tens dret a escriure, tens dret a que jutgin la teva novel·la pel seu contingut, però hauries de tenir la honestedat de reconèixer que ser un personatge mediàtic et posa en una situació de privilegi que d’altres autors molt més bons no tindran mai.