L’escriptor publica la seva primera novel·la de gènere negre que ha estat inèdita durant més de trenta anys.
Parlar de Pierre Lemaitre és parlar d’un gran autor que ha consolidat la seva literatura més enllà del gènere negre. Conegut per la seva tetralogia dedicada al personatge de Camille Verhoeven, formen part també del seu catàleg negre les novel·les “Tres dies i una vida”, “Recursos inhumans” i “Vestit de núvia”.
Lemaitre va ser reconegut amb el premi Goncourt amb la novel·la ‘Ens veurem allà dalt’ (Bromera /Salamandra) iniciant el cicle de novel·les sobre l’Europa d’entreguerres Els fills del desastre, que continuaria amb “Els colors de l’incendi” i ‘El mirall de les nostres penes’.
Sempre s’ha especulat sobre la possibilitat de deixar el gènere negre i ara l’escriptor francès sembla que ha pres la decisió d’allunyar-se de la novel·la negra. Ho fa publicant “La gran serp”, la seva primera novel·la negra que mai va veure la llum i que va escriure, l’any 1985,
“La gran serp”, compta com a protagonista a la Mathilde, una dona encantadora d’avançada edat que sempre va acompanyada d’un gos dàlmata. Però l’aparença d’aquesta senyora enganya, perquè darrere del seu aspecte afable s’amaga una assassina a sou implacable, capaç de matar sense remordiments i sense deixar rastre. Una professional del crim que, malauradament i contra tot pronòstic, va perdent el cap a poc a poc i acabarà cometent massa errors.
En el pròleg de la novel·la escrit pel mateix autor, Lemaitre afirma que “La novel·la negra sol ser circular: un bucle narratiu que es tanca sobre si mateix. Des d’aquest punt de vista, em va semblar bastant lògic que la meva última novel·la negra publicada fora precisament… la primera que vaig escriure.” L’escriptor francès comenta que “No és estrany que els lectors em preguntin si algun dia «tornaré a la novel·la negra». En general, responc que és poc probable, per a no admetre que estic segur que no. El que em preocupava una mica és haver-me anat sense avisar. Sense acomiadar-me de ningú, una cosa impròpia de mi.”
Per aquest motiu, “vaig pensar en una novel·la escrita en 1985 que mai vaig arribar a enviar a cap editorial. Poc després d’acabar-la, va començar un període difícil de la meva vida, i quan aquest va acabar, ja res era com abans. Aquesta novel·la estava molt allunyada de mi. Es va quedar en un calaix i la redacció del “Diccionario apasionado de la novela negra” publicat a Salamandra, em va semblar una bona ocasió per a rellegir-la”.
La nova lectura de la novel·la va sorprendre al mateix Lemaitre “És una novel·la bastant crepuscular, i em va sorprendre comprovar que molts temes, escenaris i tipus de personatges que desenvoluparia més tard ja eren presents a la novel·la.”
Escrita l’any 1985, “La gran serp” es publica tal com va ser escrita “Quan la vaig rellegir, li vaig trobar alguns defectes i, en considerar la possibilitat de publicar-la, se’m va plantejar la qüestió de fins a on corregir-la”. Finalment, Lemaitre va creure que seria “més lleial lliurar la meva novel·la als lectors pràcticament com va ser escrita. He corregit alguns passatges que dificultaven la comprensió. Quant a la resta, les modificacions que he fet són cosmètiques en la seva majoria i mai estructurals.”
