Alfaguara publica ‘Todo Verhoeven’ on recull la tetralogia protagonitzada pel popular personatge creat per l’escriptor francès.
Dotze anys després de la publicació del primer lliurament de la sèrie, el nom de Lemaitre, s’escriu en lletres majúscules en el panorama literari francès, gràcies també el prestigiós premi Goncourt que va obtindre amb la novel·la ‘Ens veurem allà dalt’.
L’autor s’ha consolidat com autor de gènere negre i ha estat guardonat també amb, tres Dagger Awards, el Premi de Novel·la Negra Europea, el Premio Valencia Negra i el Premio San Clemente.
Pierre Lemaitre va començar a publicar als 55 anys després de bona part de la seva vida dedicant-se a fer de professor de literatura per a adults. No va ser fins a l’any 2006 quan publicava ‘Irene’, (Bromera/Alfaguara) la seva primera novel·la, després de ser rebutjat per una vintena d’editorials.
L’escriptor francès no va fer debutar a Camille Verhoeven, el seu comandant de la Brigada Criminal de la Policia de París a la novel·la ‘Irene’, on apareixia un assassí que s’inspirava en els grans assassinats del gènere negre, un fet que servia a Lemaitre a fer un homenatge als autors clàssics com Ellroy, Bret Easton Ellis entre d’altres.
La sèrie continuaria amb ‘Àlex’ on una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta.
Finalment, Lamaitre presentava ‘Rosy and John’ (Bromera/Alfaguara) un nou lliurament de la sèrie Camille Verhoeven, protagonitzada per Jean Garnier qui anuncia que cometrà una sèrie d’atempats sí la policia no allibera a la seva mare.
Garnier sense motius religiosos ni polítics amenaça en fer esclatar set bombes ubicades en diversos punts de la ciutat de París.
La novel·la va ser escrita molt abans dels atemptats de París del 2015 arran d’una proposta de l’editorial SmartNovel que volia publicar una novel·la exclusivament per a telèfons intel·ligents.
Potser per aquest motiu la novel·la és més curta del que és habitual en l’obra de Lemaitre i entre les novel·les publicades fins ara es tracta d’una història menor però que servia per mantenir viu el personatge de Verhoeven.
El personatge de Camille Verhoeven pateix una hipertròfia fetal i no supera els 1,45 m d’alçada. Aquest fet no l’afecta en absolut per gaudir d’una vida normal i per resoldre els casos sobretot per la seva gran intuïció.
La seva mare era pintora i el nom de Camille li va posar en homenatge al pintor Pissarro. Lemaitre reconeix que el nom del seu personatge és un homenatge als pintors holandesos.
Pierre Lemaitre destacava en una entrevista a L’Illa dels Llibres que per crear el personatge va ser poc original ‘la veritat és que no he hagut d’anar massa lluny. Pel que fa al caràcter he utilitzat la meva personalitat i en sobre el físic m’he inspirat en el meu pare, demostrant una vegada més que tinc poca imaginació’.
Sobre la possibilitat de recuperar en un futur el personatge de Verhoeven, Lemaitre assegurava fa un parell d’anys a L’Illa dels Llibres ‘ha treballat molt i ha resolt casos molt complicats. Està cansant i vol dedicar-se a la literatura. Jo el vaig trucar fa poc per sondejar-li la possibilitat d’un nou llibre i em va dir ‘tenim molt èxit i fins i tot ens llegeixen a d’altres països, però penso que és moment de jubilar-me’. Jo intentaré convèncer però crec que aquesta decisió és bastant definitiva i normalment respecto les decisions dels meus col·laboradors.’’.