L’escriptor ha presentat a Barcelona la darrera novel·la en un acte a La Setmana del Llibre en Català.
La Setmana del llibre amb la mirada més internacional ha comptat amb la presència de l’escriptor Paul Auster. L’autor de Nova York ha aprofitat la seva visita a Barcelona per promocionar la novel·la ‘4 3 2 1’ (Edicions 62/Seix Barral). Han estat molts els lectors i seguidors d’Auster els que es van acostar a l’auditori del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya per escoltar la conversa que l’escriptor ha mantingut amb el periodista Antoni Bassas.
Avui en dia les presentacions i rodes de premsa de l’escriptor són multitudinàries però Auster ha recordat que no sempre ha estat així ‘he fet presentacions a les quals han vingut tres persones i en una ocasió venien amb mi”.
Paul Auster no va imaginar mai ser escriptor i potser si hagués escollit una altra professió hauria estat la de músic. Potser per aquest motiu l’autor de ‘Bogeries de Brooklyn’ ha heretat el ritme dels músics i els compositors quan assegura que ‘dins la prosa hi ha un ritme, un ball, i cal seguir-lo’ i afegeix que ‘escriure frases llargues i després llegir-les em fa tenir la sensació d’estar ballant i giravoltant al ritme de la lectura‘.
Paul Auster narra a ‘4 3 2 1’ la història d’Archibald Isaac Ferguson al llarg dels esdeveniments més emblemàtics del segle XX, com l’assassinat de Kennedy o les primeres revoltes socials als EUA, i imagina quatre futurs diferents en funció de les seves decisions en la ficció.
La novel·la amb el títol de ‘4 3 2 1’ ens presenta quatre personatges que comparteixen el mateix naixement i ADN, però que, per atzar del destí, una de les obsessions de Paul Auster, viuen en paral·lel quatre vides completament diferents.
Paul Auster ha declarat sobre la nova novel·la ”Sento que m’he estat preparant tota la vida per escriure aquesta novel·la”
Tota elecció, encara que sembli mínima, obre uns camins i en tanca uns altres. Podem saber si hem fet l’elecció correcta? I si hi ha més d’una sortida, i tots els camins mereixen ser recorreguts.
Paul Auster explora algunes d’aquestes qüestions en la novel·la i convida els lectors a mirar a través d’un calidoscopi que ofereix quatre reflexos diferents de la mateixa història.
La nova proposta literària arriba a les llibreries set anys després de la publicació de Sunset Park (2010).
Paul Auster desvetlla alguns aspectes sobre el procés creatiu i la seva feina com a escriptor assegurant que un bon dia de feina és aquell que pot arribar ”escriure una pàgina en vuit hores’ tot i que en alguna ocasió pot arribar a tres.
La seva escriptura és lenta i tenint en compte les més de 900 pàgines de ‘4 3 2 1’ no és estrany que l’autor asseguri que un cop finalitzada la novel·la ‘vaig quedar exhaust i esgotat i quan em vaig aixecar tot em donava voltes i vaig estar a punt de caure’. Auster pensava que trigaria molt temps a acabar la novel·la ‘Durant el procés vaig pensar que trigaria cinc anys a escriure la novel·la i només volia acabar-la i per aquest motiu vaig haver de treballar molt’
Sabia com seria el llibre però no tenia cap trama escrita i assenyala que poques vegades comença una novel·la amb una idea formal però per escriure la darrera novel·la va pensar si podia escriure ‘la història de quatre variacions de la vida d’una persona i aquesta idea el va emocionar molt.‘
Auster destaca ‘Vaig tenir la idea de quatre vides parcel·les però no volia escriure un llibre de ciència-ficció’
Els quatre Archies s’assemblen molt però són diferents. El tret comú és que els quatre giren al voltant de la literatura ‘escriure poemes, crítiques, ficció, traducció o periodisme”.
La novel·la no és un llibre autobiogràfic i sobre els personatges de la novel·la, els Ferguson afirma que ‘no soc jo però comparteix la meva cronologia, geografia i viu a les ciutats on vaig viure però només hi ha un parell de detalls autobiogràfics.’ L’autor de Nova York assegura ‘Primer vaig pensar que agafaria aquestes vides fins a l’edat adulta però després vaig veure que ‘El llibre tractaria sobre el desenvolupament humà i els primers vint anys de vida, un període aprenem a fer moltes en una mena de metamorfosi’
Per escriure la novel·la ha trigat tres anys a escriure-la i mig any de correccions i galerades. Un cop finalitzada la novel·la va enregistrar l’audiollibre de ‘4 3 2 1’ advertint als lectors ‘si em voleu sentir son 36 hores i mitja de gravació”. Auster assegura ‘Quan escric un llibre escric la primera frase després la segona i així fins al final. Escric el llibre tot seguit i no faig salts com fan altres escriptors perquè no sé com serà el llibre.”
Sobre la situació política nord-americana prefereix referir-se a Trump com ‘el president número 45’ per no citar el seu nom. Auster s’atreveix a comentar ‘que s’alimenta tan malament i la seva obesitat potser ens podrem deslliurar-nos d’ell abans d’hora”
Per Paul Auster ”sense una premsa lliure és impossible tenir democràcia’ i assenyala que el món necessita els periodistes perquè ”són la primera línia de defensa contra l’horror’.
