En plena celebració de l’Any Vallverdú, continuen els homenatges envers l’obra de l’escriptor lleidatà.
Pagès Editors ha presentat la Biblioteca Poètica una publicació que compila tota la poesia que el narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista lleidatà ha publicat al segell durant els darrers quinze anys.
Eulàlia Pagès, directora de l’editorial ha definit l’obra com “un corpus ple de vellesa on tots els poemes traspuen una barreja de vitalitat i saviesa envejables”
La relació entre l’editorial i Josep Vallverdú va iniciar-se més d’una trentena d’anys. L’any 1989, en concret, Lluís Pagès, fundador de Pagès Editors, va publicar sota el desaparegut segell Virgili & Pagès el llibre La lluna amb les dents, un recull de part dels articles de Vallverdú publicats fins al moment a la premsa. El 1991 va arribar la primera publicació sota el segell Pagès Editors, Les vuit estacions, un conjunt d’anotacions que, a manera de dietari, l’escriptor va escriure al llarg de dos anys.
Des de llavors, Pagès Editors ha publicat prop de trenta llibres amb Josep Vallverdú, el darrer dels quals va sortir a la llum fa tot just un parell de mesos. Atresorat silenci. De signe cranc (2009): Carles Duarte, Argila (2014): Albert Turull, Ronda de boires (2016): Jordi Llavina, A ull nu (2018): Joan Martí Castell, Pa de forment (2020), Àlex Susanna i Atresorat silenci (2022), Isidor Marí.
L’autor, en la presentació de l’obra ha recordat “Un servidor ha tocat tots els gèneres. He fet prosa, teatre, poesia, de tot. La poesia sempre havia estat present a la meva vida, com li passa a molts prosistes, però mai m’havia plantejat expressar-me amb poesia. Fins que el 2009 recullo diversos poemes i faig un primer llibre que és ‘De signe cranc’. Després, degut tràgicament a la mort de la meva primera dona, ve un segon llibre, ‘Argila’, on ja hi ha una intenció de construir un poemari i fer-ho d’acord amb les circumstàncies que m’envoltaven. Estic molt orgullós d”Argila’, perquè és un llibre dur, profund, punyent i alhora lluminós. Els altres ja van anar venint perquè vaig decidir concentrar-me en fer poesia.”
Vallverdú ha recordat que “De manera que el meu ofici d’ara és el de fer poesia”. L’escriptor confessa que” he gaudit molt fent llibres per a nens i joves i ara gaudeixo molt de fer poesia”. Sobre la creació d’un poema afirma que “Un poema es fa molt lentament. Tinc poemes en els quals hi ha treballat durant un mes, per aconseguir trobar les paraules o l’efecte rítmic que busco. Intento triar molt bé les paraules. La precisió en el llenguatge em fa molt servei a la meva poesia i espero que també els agradi als lectors”.
La comissària de l’Any Vallverdú, Carme Vidalhuguet, recorda la generosa obra publicada per l’escriptor “Vallverdú no sap que és el silenci creatiu. Compta amb gairebé 300 obres publicades al llarg d’uns vuitanta anys. Obres de tots els gèneres. Però, qui és capaç de negar que hi ha poètica en la prosa de Vallverdú? En Vallverdú l’obra la prosa no és antònim de vers”.
