Literatura i cinema tornen a unir-se gràcies als Oscars. Entre les pel·lícules nominades en aquesta edició trobem força adaptacions de novel·les on destquen les de War Horse, Criadas y señoras, Moneyball, Drive entre d’altres.
Los Descendientes: La pel·lícula protagonitzada per George Clooney està basada en la novel·la de Kaui Hrt Hemmings que ara publica l’editorial Debolsillo. Los descendientes
compta amb 5 nominacions: millor pel·lícula, millor director, millor actor per George Clooney, millor muntatge i millor guió adaptat. George Clooney interpreta el paper d’enMatt King, un pare de família que viu amb la seva dona i les seves dues Hawaii. La plàcida vida familiar canvia en el oment que la seva dona pateix un coma i Matt intentarà acostar-se a la seva filla gran. També haurà de decidir si es ven l’important patrimoni familiar, unes terres verges de valor incalculable, que els King van heretar dels seus descendents, membres de la reialesa hawaiana i dels missioners que van arribar a l’illa.
Moneyball rompiendo las olas.: Brad Pitt dóna vida al protagonista d’aquesta història basada en fets reals on fa le paper d’una eterna promesa del beisbol que ha acabat entrenant un equip menor. Tot i que no té recursos, aspira a fer ombra als equips grans. Per fer-ho, posarà en pràctica les teories d’un economista il·luminat que defensa que l’anàlisi informàtica del joc pot donar molts bons resultats en la competició.
La pel·lícula està basada en el llibre de Michael Lewis i compta amb 6 nominacions; millor pel·lícula, millor actor per Brat Pitt, millor actor secundari per Johan Hill, millor guió adaptat, millor so i millor muntatge.
La invención de Hugo: Martin Scorsese adapta la novel·la de Brian Selznick La invención de hugo que publica l’editorial SM.
La invención de Hugo compta amb 11 nominacions; Millor pel·lícula, millor director, millor dirección artística, millor muntatge, millor banda sonora, millor fotografía, millors efectes de so, millor muntatge de so,millors efectes visuals, millor guió adaptat i millor vestuari
Orfe, rellotger i lladre, Hugo viu entre els murs d’una atrafegada estació parisenca de ferrocarrils. Si vol sobreviure, ningú ha de saber de la seva existència. No obstant això, un dia té un descuit i és descobert per una excèntrica noia, amant dels llibres i per un vell.
Cavall de guerra: (War horse) ha estat un dels grans èxits editorials de Michael Morpurgo. Spielberg ha estrenat la versió cinematogràfica, però abans, aquesta història ja 
havia triomfat també amb la versió teatral que es va fer a Londres l’any 1982. Ara també s’espera una versió a Broadway.
Cavall de guerra éstà ambientada a la Primera Guerra Mundial i narra l’amistat entre un cavall i un nen i la lluita per la supervivència durant la guerra. Joel, un cavall de granja és destinat com tants d’altres cavalls al front. Albert, el jove que cuida i ensinistra el cavall es veu obligat a vendre’l a la cavalleria britànica.
Està nominada a sis Oscars Millor fotografia, millor direcció d’art, millor so, millor banda sonora, millor edició de so i millor pel·lícula.
War Horse
Criadas y señoras: L’editorial Maeva ha publicat la novel·la en format butxaca després de convertir-se en un bestseller internacional. El mes de febrer de 2009, l’editorial 
Putman va rebre la primera novel·la de l’escriptora Kahtryn Stockett. Després de vendre més de 250.000 exemplars en menys de dos mesos, finalment va arribar a la xifra de 3 milions de llibre venuts.
La novel·la i la pel·lícula estan ambientades en el Mississipí dels anys anys 60. El racisme i la segregació racial formen part dels ingredients de la novel·la que ofereix una bona radiografia de les relacions existents entre les servents negres i les senyores blanques a qui servien.
La pel·lícula compta amb 4 nominacions: millor pel·lícula, millor actriu, millor actriu de repartiment i millor actriu de repartiment.
: Tomas Alfredson dirigeix la pel·lícula ‘El topo’, basada en la novel·la de John Lee Carré.Compta amb tres nominacions on destaquen la de milllor actor per Gary Oldman, millor guió adaptat i millor banda sonora per la composició de Thomas Alfredson,
El topo ens oferix una història d’espionatge ambientat als anys 70, en plena Guerra Freda, protagonitzada per l’agent George Smiley que haurà de descobrir qui és el talp infiltrat en l’agència dels serveis d’intel·ligència MI6 i que envia informació a la Unió Soviètica.
Com sol succeir en les novel·les de John Le Carré, res és el que sembla i els girs en l’argument són constants, fet que provoca al lector una gran atenció i emoció.
Millenium: Els homes que no estimaven a les dones: 
La nova versió de la primera novel·la de Millenium de l’escriptor suec StieG Larsson no ha passat desapercebuda en aquesta edició dels Oscars. Els home sque no estimaven a les dones compta amb 5 nominacions: Millor edició de so, millor muntatge, millor so i fotografía i millor actriu per Rooney Mara
Drive: Potser s’esperaven més nominacions per Drive, però l’excel·lent adaptació de la novel·la de James Salis només compta amb 1 nominació a la millor edició de so.
L’editorial Rba va reeditar fa uns mesos la novel·la amb una nova coberta molt més cinematogràfica.
Driver és un conductor especialista de cinema durant el dia i de nit ajuda a les fugides de perillosos criminals i lladres a canvi d’uns diners.
Driver destaca per la seva conducció demostrant de dia i de nit la seva capacitant al volant. Driver deixa sempre ben clar que ell condueix i no es vol involucrar massa en els delictes dels seus ‘curiosos’ passatgers.
Una nit, Driver és traït i estafat i després d’aquest fet decideix venjar-se.
Tan fuerte tan cerca: 2 nominacions als oscars a les categories millor pel·lícula i milor actor de repartiment. Dirigida per Stepehn Daldry, està basada en el bestseller de Jonathan Safran Foer. Una història ambientadaen els atemptats de les Torres Bessones de Nova York.
Harry Potter i les reliquies de la mort:Les adaptacions de Harry Potter tornen a colar-se entre els nominats tot i que en categories menors com millor maquillatge, millor dirección d’art i millors efectes visuals gràcies a Harry Potter y las reliquias de la muerte II
Midnight in Paris. Tot i no estar basada en cap novel·la, la pel•lícula de Woody Allen Midnight in Paris és plena de referències pictòriques i literàries. Els pintors Dalí i Picasso apareixen al costat dels escriptors T.S Eliot, Hemingway i Scott i Zelda Fitzgerald.
El protagonista de la història és Gil Pender (Owen Wilson), un guionista de Hollywood que decideix anar a París per poder escriure la seva primera novel•la. Enamorat del París dels anys 20 viurà a la capital francesa una història increïble i fantàstica. 4 nominacions als Oscars; millor pel·lícula, millor director, millor direcció artística i millor guió original.
