Oriol Mitjà publica “El món que ens espera” (Columna), després de la bona acollida l’any 2021 del llibre “A cor obert. Relat de tot el que he viscut”.
Oriol Mitjà té clar que la nova variants de covid arribarà d’Àsia i ens podria agafar amb la immunitat molt baixa. Sobre la gravetat de la seva incidència està encara per determinar i és partidari de continuar fent test a la població i les quarantenes a les persones positives de covid.
Ara, l’investigador mèdic especialitzat en estratègies per combatre les malalties infeccioses relacionades amb la pobresa i professor titular del Consell Europeu d’Investigació a l’Hospital Germans Trias de Badalona presenta un llibre més reflexiu i escrit des de la distància.
Des de Papua Nova Guinea on Mitjà treballa a l’Hospital de Lihir com a cap de la unitat de recerca del centre mèdic, Oriol Mitjà assegura que “A Papua Nova Guinea he agafat aire. He reprès la consciència de la meva pròpia escala de valors i de com gestionar les contradiccions entre el prestigi i la utilitat, la compassió i l’angoixa del cuidador, la perfecció en la carrera cientificohumanitària i la vida personal, les reivindicacions i la ment en calma.
Oriol Mitjà publica aquest segon llibre amb un objectiu segons ha comentat en una roda de premsa telemàtica “El que pretenc amb el llibre és que hi hagi més gent que s’apropi a la meva de veure la vida que podria definir com a més generosa, respectuosa amb l’altre, compassiva i més solidària” amb la intenció “d’allunyar-me del cinisme entès com el bé per a un mateix i guanyar diners a costa de l’altre. que és el que impera avui en dia”. Aquesta idea la resumeix en una frase que apareix al llibre que diu “Potser no aconseguirem deixar un món millor per als nostres fills, però sí que deixarem fills millor per al nostre món”.
Mitjà ha volgut acompanyar al lector amb imatges a Papua Guinea, un indret que l’ha servit per reflexionar des de la distància per oferir-nos reflexions més científiques sobre el que podem canviar a la nostra vida quotidiana i com ens hem de preparar millor per fer front no només a noves pandèmies.
El text també està esquitxat de raonaments i pensaments filosòfics,”tinc aquest hobby de llegir filosofia i em deixo acompanyar per cites dels pensadors sobre solidaritat, com transformar i crear un món millor” afirma el científic català.
Hi haurà altres pandèmies? Quan arribaran? Com ens hem de preparar? Què podem esperar en els pròxims anys? Com seran les ciutats, la ciència, la feina? Com seran les guerres del futur? El doctor Oriol Mitjà reflexiona sobre aquestes qüestions. Per Mitjà “La crisi pandèmica va de bracet de la crisi climàtica i aquestes són les grans crisis globals que afecten a tot el planeta i que generen un moment transformador i superen el que són petites crisis econòmiques”.
“LES GRANS CATÀSTROFES HAN PROVOCAT GRANS TRANSFORMACIONS”
Mirant el passat assegura que “les grans catàstrofes han provocat grans transformacions; com la pesta que va provocar la desaparició del feudalisme perquè els serfs es morien i s’havia de remunerar el treball o per exemple, l’holocaust va propiciar la creació de la convenció dels drets humans”. Sobre la crisi de la Covid “també ha de generar una gran transformació i cal identificar qui ha estat la gran feblesa de la Covid”. Sobre aquesta qüestió, Mitjà assenyala que “la gran feblesa ha estat la protecció dels febles i com el fort ha sobreviscut. El feble és la persona gran que vivia en una residència i que es trobava desemparada i no tenia ni la mateixa capacitat biològica i sociològica en comparació a una persona jove que vivia autònomament per protegir-se de la covid”.
El doctor recorda que “cal reforçar l’atenció primària perquè tenir accés a la salut com també a l’educació ens fa a tots una mica més iguals”.
“DURANT LA PANDÈMIA S’HAN DESPULLAT MOLTES VERGONYES”
Durant la pandèmia assegura que “s’han despullat moltes vergonyes que van des de l’empresari cínic que feia negocis per enriquir-se gràcies a la covid o l’estudiant jove inconscient que creu que ha perdut dos anys de la seva vida i que vol tornar ràpidament a la normalitat sense saber o recordar que han mort persones”, però també recorda “el científic que ha donat més importància al seu prestigi personal que a la utilitat de les seves aportacions” Tots aquests “defectes s’han manifestat durant la pandèmia i no crec que es solucionin amb la pandèmia”.
Altres aspectes com el “multilateralisme no el solucionarem mai, sobre el fet de com es relacionen els països rics i pobres. He vist països com Papua Nova Guinea on no arribaven les vacunes. La vacunació als països pobres és inferior el 10%”.
I perquè no arriben les vacunes als països pobre?. Ho té clar, “Els països pobres no tenen diners per comprar vacunes i les farmacèutiques fabriquen les vacunes per treure beneficis. Prioritzen primer a qui els pot pagar més i els països rics fan pressió a les farmacèutiques perquè els prioritzin a ells.” Malgrat la creació del mecanisme Covax per part de l’OMS, que pretén arribar als 92 països més pobres del món i amb menys capacitat de comprar vacunes “amb la promesa de lliurar-los 2.500 milions de vacunes, però crec que encara estan en els primers mil milions només.” Es mostra rotund a l’afirmar que “No arriben les vacunes als països pobres, perquè hi ha menys diners per comprar-les”.
“VIVIM UNA IDOLATRACIÓ DE LA NOVETAT”
Sobre com s’ha gestionat la informació durant la pandèmia, Oriol Mitjà li dedica un capítol al llibre “El científic crea la informació, després hi ha l’anticientífic que crea a la desinformació, més tard arriba la forma de combatre aquesta desinformació i finalment tenim el periodista que divulga la informació i la fa arribar al ciutadà.” Creu que “el periodista fa una idolatració de la novetat i durant la pandèmia ha preponderat el que era urgent i greu, per damunt del que era profund i positiu”. Com a exemple destaca que “Un advent advers d’AstraZeneca és més noticiable que no pas un milió de dosis sense efectes secundaris”.
Confessa que a vegades li diuen “No donis una mala notícia sobre la setena onada, perquè ara necessitem escampar la boira i tenir més salut mental, però la salut mental consisteix a sortir de la muntanya russa. Que pateixis un ensurt perquè tens molta alegria d’haver de sortir de la sisena onada i després molta frustració i tristor perquè n’arriba una altra onada”.
Per aquest motiu “Cal saber i estar preparat pel que pot venir i deixar de córrer com un ratolí que el persegueix una escombra i convertir-nos en un elefant resilient i que pot suportat una sequera perquè sap que pot arribar una sequera i ha reservat aigua per preparar-se pel que vindrà”.
Fins ara, afirma que no hem acceptat que ens manca la capacitat de preparació pandèmica i “fem grans esforços per donar respostes immediates, però no fem res per construir aquesta resiliència” apunta el doctor Mitjà. Cal arribar a fer “uns canvis en preparació pandèmica en l’àmbit sociològic i estructural, i serà una errada enorme, intentar passar pàgina sense haver fet abans una sèrie de reflexions”
LA PANDÈMIA NO HA ACABAT
Preguntat sobre la situació actual de la pandèmia afirma que “no hem arribat al punt d’endèmia perquè encara hi ha una gran transmissió de l’Òmicron 2 amb grans afectacions a Alemanya, França i a altres països” i estem en una situació amb una incertesa de no saber el que passarà en un futur immediat.
No vol sentir a parlar de la paraula “normalitat” i retreu al conseller Argimón aquesta definició “no estem al final de la pandèmia i utilitzar la paraula “normalitat” em sembla molt agosarat”.
“L’ARRIBADA D’UNA NOVA VARIANT DE COVID ENS PODRIA AGAFAR AMB UNA IMMUNITAT MOLT BAIXA”
Tot i assegurar que actualment estem en una situació epidemiològica bona, l”incertesa és saber que passarà el mes vinent i sí viurem un repunt de casos d’òmicron o no.” Per Mitjà, la segona incertesa és que passarà en els pròxims dotze mesos i si arribarà una nova variant “que pot arribar de qualsevol lloc, però amb moltes possibilitats que ens arribi de l’Àsia i s’escapi de les vacunes per les mutacions”. També assegura el doctor “podria arribar una variant d’una persona immunodeprimida, com ja va succeir amb l’Òmicron, totalment diferent de l’anterior i que ens va agafar per sorpresa”.
Una nova variant ens podria agafar amb la immunitat molt baixa, perquè “fa temps que hem rebut la darrera dosi i pot causar una gran onada que caldrà veure quina afectació i grau de gravetat pot deixar”
Després d’anunciar-se que ja no es farien proves per detectar els positius de Covid “Tinc la por que ara com no es fan testos no puguem detectar una nova onada”. El fet que “Es deixen de fer testos a persones amb símptomes lleus, això té dues conseqüències; El cas lleu no s’identifica i quan va al restaurant o a un esdeveniment esportiu té la possibilitat de contagiar a molts altres”. Per tant, “Continuem protegint al vulnerable, però perdem el control de la transmissió”. Sobre la vacuna afirma que “ens ofereix certa protecció en enfront de la mort i el nombre de morts serà cada vegada més petit. Apareixeran noves variants i es pot preveure un escenari on ens hauríem de vacunar per les noves variants en el futur”.
Mitjà s’ha referit al CECAT, i assegura que s’ha de crear un comitè que funcioni i sigui multidisplicinar, per anticipar-se a les noves pandèmies i presentar noves estratègies.
A Catalunya, assegura que “manca un pla de preparació que prevegi els escenaris possibles i mesures que es posarien en marxa davant de qualsevol possible escenari”. Caldria com a mínim “mantenir la vacunació i poder vacunar cada sis mesos els vulnerables i cada dotze la resta de persones”. La segona mesura que caldria continuar” és l’aïllament dels positius i fe més testos”. Sobre les restriccions afirma que creu que ja es podrien aixecar. Recomana això sí que “als restaurants hauria d’estar regulada l’obligatorietat de controlar la ventilació i el filtratge.
