Analitzem el darrer Premi Sant Jordi ‘Digues un desig’ de Jordi Cabré.
Benedetto Croce, era un esteta italià que va parir el concepte d’obra oberta, aplicable a totes les manifestacions artístiques, des d’un quadre a una novel·la. Croce defineix l’art com la intuïció del sentiment, per tant el contemplador de l’obra d’art ha de trobar, ha de descobrir, la intuïció que va provocar l’artista.
L’obra d’art és un manifest poètic sobre la manera de veure les coses a través de l’art. L’obra és la formació concreta d’una poètica, i així afegeix, alguna cosa a la nostra comprensió i al nostre plaer.
L’obra oberta no crea un missatge categòric i acabat, sinó que obre la possibilitat de diverses interpretacions confiades a l’intèrpret. Per tant, les obres obertes són, «no obres acabades que demanen ser reviscudes i compreses en una direcció sinó tot al contrari són obres volgudament ambigües, les obertes.
L’obertura és una característica que és pròpia de tota obra d’art, ja que per si mateix «el missatge artístic és un missatge fonamentalment ambigu, no en va és una constant de tota obra d’art en tots els temps. I l’obra literària és una contínua possibilitat d’obertures. I en aquest sentit, la novel·la és una obra d’art en moviment, ja que és caracteritza per la invitació a fer l’obra conjuntament amb l’autor; les obres obertes són un continu, una germinació de relacions internes que el lector ha de descobrir i triar en l’acte de percepció de tots aquells estímuls aquells que l’acosten a una de les moltes lectures possibles, la seva.
‘Digues un desig’ (Enciclopèdia), premi Sant Jordi 2018 de Jordi Cabré és una obra oberta. I ho és en tant que ens interpel·la a través d’un joc de miralls inquietant, interessant. Proposa un exercici de ficció dins la ficció a través d’una trama addictiva molt ben reeixida i que enganxa des de la primera pàgina. Obrint molts fronts, moltes finestres a les quals el lector s’hi pot repenjar gràcies a les referències a la infantesa, a l’art, a la literatura, a passatges bíblics.
Cabré fa servir per al seu propòsit frases curtes. Concises. De cop de puny a l’estómac, al cap, al cor. No deixa indiferent el que proposa i colpeja tots els sentits del lector, també la consciència. I amb l’ajuda tipogràfica que es posa al servei de l’obra d’art oberta perquè el lector interpreti, acabi de fer l’última pinzellada. Per cert, parlant d’art, n’hi ha moltes d’escenes artístiques però no es perdin- i potser s’animen a reproduir-la- la de la paella dalinianament deliciosa i surrealista.
Ja m’ho sabran dir però si tenen un desig i estan buscant una lectura que els ofereixi una història diferent, magistralment escrita, que et vagi calant a poc a poc i et faci estar enganxat a la pàgina, els convido a travessar el mirall.
Martí Gironell
